Víbria: diferència entre les revisions

L'origen d'aquesta curiosa manera de representar l'escurçó femella el trobem en les diverses traduccions de el llibre "El Fisiòleg"( S.IV, Alexandria ) d'on van sortir tot el reguitzell de bestiaris que es van escampar per Europa durant l'alta i la baixa edat mitjana. Potser la representació gràfica més reculada que trobem és al Bestiari de Berna del s. VIII on apareixen la parella de víbries ( escurçons ) mascle i femella. A partir d'aquí es poden trobar diverses representacions de víbries que intenten reproduir gràficament allò que recullen els "bestiaris".

En l'arquitectura romànica la víbria s'acostuma a representar en parella; el mascle ( una serp amb cara d'home barbut ) i la femella ( una serp amb cara de dona que pareix, pel ventre obert, dos petits escurçons ).

En la forma en que apareix la Vibria de Barcelona a les auques del S. XVIII en trobem en diversos llocs del sud d'Europa: a la [[Col·legiata de Sant Salvi]] ( Albi, Occitània ), a l'emblema de la Contrada de il Drago de Siena ( Toscana ) a la ciutat de Volterra en peces de marbre encarregades per l'emperador austríac Maximilià per a ser enviades al palau de Mèxic...

Pel que fa a la Víbria de Barcelona, des de 1399, segons es recull al Llibre de les Solemnitats, se l'ha anomenda de diverses maneres i amb diverses gràfies "lo Vibre", Brivia, Vibra, etc. però, sempre en referència a allò que es descriu als "Bestiaris Catalans" ( segons recull R. Alòs Moner ). Pot ser per aquest motiu se li atribueix el paper de fera quan es vol escenificar la llegenda de Sant Jordi. En els "bestiaris" la Víbria és un animal fantàstic que simbolitza l'infidel, per tant, no sembla estrany que quan sant Jordi ha de lluitar contra una fera "que han deixat els moros quan se'ls va fer fora" ( llegenda de la cova del drac de Sant Llorenç ) es recorri a la Víbria per a fer aquest paper.