|
}}
{{Confusió|Grup del Banc Mundial}}
El '''Banc Mundial''' és una [[institució financera internacional]] que proporciona préstecs<ref>{{cite ref-web |titletítol=About Us |publishereditor=World Bank |datedata= 14 Octoberoctubre 2008 |url=http://web.worldbank.org/WBSITE/EXTERNAL/EXTABOUTUS/0,,pagePK:50004410~piPK:36602~theSitePK:29708,00.html |accessdateconsulta= 9 Novembernovembre 2008}}</ref> als [[País en vies de desenvolupament|països en vies de desenvolupament]] per als programes de capital. Es compon de dues institucions: el [[Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament|Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (BIRD)]] i l'[[Associació Internacional per al Desenvolupament]] (AID). El Banc Mundial és un component del [[Grup del Banc Mundial]], i membre del [[Grup per al Desenvolupament de les Nacions Unides]].
L'objectiu oficial del Banc Mundial és la reducció de la pobresa. D'acord amb el seu Conveni constitutiu, totes les seves decisions han de ser guiades per un compromís amb la promoció de la [[inversió estrangera directa|inversió estrangera]] i el [[comerç internacional]] i la facilitació de la inversió de [[Capital (economia)|capital]].<ref>Articles of Agreement: as amended effective 16 February 1989.</ref><ref>{{cite ref-web |titletítol=About Us |publishereditor=World Bank |datedata= 29 Junejuny 2011|url=http://web.worldbank.org/WBSITE/EXTERNAL/EXTABOUTUS/0,,contentMDK:20049563~pagePK:43912~menuPK:58863~piPK:36602,00.html#I1 |accessdateconsulta= 14 Augustagost 2011}}</ref>
== Grup del Banc Mundial ==
El Banc Mundial no s'ha de confondre amb [[Grup del Banc Mundial]] de les les Nacions Unides, un membre del [[Consell Econòmic i Social de l'ONU]] i alhora una família de cinc organitzacions internacionals (el [[Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament]] (BIRD), l'[[Associació Internacional per al Desenvolupament]] (AID), la [[Corporació Financera Internacional]] (CFI), l'[[Agència Multilateral de Garantia d'Inversions]] (OMGI) i el [[Centre Internacional d'Arranjament de Diferències Relatives a Inversions]] (CIADI)) que fan préstecs apalancats als països pobres:<ref name="WBFAQ">{{cite ref-web |titletítol=About The World Bank (FAQs) |publishereditor=World Bank |datedata=April abril 2011 |url=http://go.worldbank.org/1M3PFQQMD0 |accessdateconsulta= 14 Augustagost 2011}}</ref>
== Presidència ==
== Criticisme ==
El Banc Mundial sempre ha estat criticat per organitzacions no governamentals, com ara el grup de drets dels indígenes [[Survival International]] i acadèmics, inclòs el seu ex economista en cap [[Joseph Stiglitz]], [[Henry Hazlitt]] i [[Ludwig Von Mises]].<ref name="Stiglitz 2003a">{{Cite book ref-llibre| title títol= The Roaring Nineties: A New History of the World's Most Prosperous Decade | author autor= Stiglitz, Joseph E. | year any= 2003 | publisher editorial= W. W. Norton & Company | location lloc= New York, NY | isbn = 978-0-39-305852-9}}</ref><ref name="Stiglitz 2003b">{{Cite book ref-llibre| title títol= Globalization and Its Discontents | author autor= Stiglitz, Joseph E. | year any= 2003 | publisher editorial= W. W. Norton & Company | location lloc= New York, NY | isbn = 978-0-39-332439-6}}</ref><ref name="Stiglitz 2007">{{Cite book ref-llibre| title títol= Making Globalization Work | author autor= Stiglitz, Joseph E. | year any= 2007 | publisher editorial= W. W. Norton & Company | location lloc= New York, NY | isbn = 978-0-39-333028-1}}</ref> Henry Hazlitt va argumentar que el Banc Mundial, juntament amb el sistema monetari, va ser dissenyat (quan ells l'havien defensat) per promoure una inflació mundial continguda i "un món en el qual el comerç internacional fos regit per l'estat".<ref name="Hazlitt 1984">{{Cite book ref-llibre| title títol= From Bretton Woods to World Inflation: A Study of the Causes and Consequences | author autor= Hazlitt, Henry | year any= 1984 | publisher editorial= Regnery Publishing | location lloc= Washington, D.C. | isbn = 978-0-89-526617-0}}</ref> Stiglitz va sostenir que les anomenades polítiques de reforma del [[mercat lliure]] que defensava el Banc sovint eren perjudicials per al desenvolupament econòmic si s'aplicaven malament, massa ràpid ("teràpia de xoc"), en una seqüència equivocada o en economies competitives febles.<ref name="Stiglitz 2003b" /><ref name="Schneider 2002">{{Cite encyclopedia ref-enciclopèdia| title títol= World Markets: Anthropological Perspectives | author autor= Schneider, Jane | encyclopedia enciclopèdia= Exotic No More: Anthropology on the Front Lines | editor = MacClancy, Jeremy | year any= 2002 | publisher editorial= University of Chicago Press | location lloc= Chicago, IL | isbn = 978-0-22-650013-3}}</ref>
Una de les crítiques més fortes al Banc Mundial ha estat la forma en què es regeix. Si bé el Banc Mundial representa 188 països, està dirigit per un petit nombre de països econòmicament poderosos. Aquests països (que també proporcionen la major part del finançament de la institució) trien la presidència i l'alta direcció del Banc Mundial, així els seus interessos dominen el banc.<ref name="Woods 2007">{{Cite book ref-llibre| title títol= The Globalizers: The IMF, the World Bank, and Their Borrowers | author autor= Woods, Ngaire | year any= 2007 | publisher editorial= Cornell University Press | location lloc= Ithaca, NY | isbn = 978-0-80-147420-0}}</ref>{{rp|190}} 190 Tito Alexander sosté que el poder de vot desigual dels països occidentals i del Banc Mundial, respecte als països en desenvolupament, fa que el seu paper sigui similar al del Banc Sud-africà pel Desenvolupament sota l'apartheid, i per tant un dels pilars de l'[[apartheid global]].<ref name="Alexander 1996">{{Cite book ref-llibre| title títol= Unravelling Global Apartheid: An Overview of World Politics | author autor= Alexander, Titus | year any= 1996 | publisher editorial= Polity | location lloc= Cambridge, UK | isbn = 978-0-74-561352-9}}</ref>{{rp|133–141}}
En la dècada de 1990, el Banc Mundial i el FMI van forjar el [[Consens de Washington]], unes polítiques que van incloure la [[desregulació]] i la liberalització dels mercats, la [[privatització]] i la reducció del poder dels governs. Tot i que el Consens de Washington va ser concebut com una política per promoure un millor desenvolupament, va ser criticat per ignorar l'equitat, l'ocupació i com s'havien dut a terme reformes com la privatització. Joseph Stiglitz argumenta que el Consens de Washington va posar massa èmfasi en el creixement del PIB, i no prou en la permanència del creixement o de si el creixement contribuïa a elevar el nivell de vida.<ref name="Stiglitz 2007" />{{rp|17}}
El [[Comitè del Senat dels Estats Units de Relacions Exteriors]] va elaborar un informe crític amb el Banc Mundial i altres institucions financeres internacionals per centrar-se massa "en l'emissió de préstecs en lloc d'en l'assoliment de resultats concrets de desenvolupament dins d'un període de temps definit", i va demanar a la institució "enfortir els esforços contra la corrupció".<ref name="Committee on Foreign Relations 2010">{{Cite report | title = The International Financial Institutions: A Call For Change | publisher = U.S. Government Printing Office | date = 2010 | author = Committee on Foreign Relations, United States Senate, 111th Congress | url = http://www.foreign.senate.gov/imo/media/doc/55285.pdf | accessdate = 20 Augustagost 2012}}</ref>
Les crítiques al Banc Mundial sovint prenen la forma de protestes com en els esdeveniments recents: les [[Protestes d'Oslo del 2002 al Banc Mundial]],<ref name="Gibbs 2002">{{Cite news ref-notícia| title títol= Europe: Norway: Protests As World Bank Meets | author autor= Gibbs, Walter | date data= 25 Junejuny 2002 | publisher editorial= The New York Times | url = http://www.nytimes.com/2002/06/25/world/world-briefing-europe-norway-protests-as-world-bank-meets.html?n=Top/Reference/Times%20Topics/Subjects/F/Foreign%20Aid | accessdate consulta= 20 Augustagost 2012}}</ref> la [[Rebel·lió d'Octubre]]<ref name="Williams & Ruane 2007">{{Cite news ref-notícia| title títol= Violence Erupts at Protest in Georgetown | author autor= Williams, Clarence | author2 autor2= Ruane, Michael E. | date data= 20 Octoberoctubre 2007 | publisher editorial= The Washington Post | url = http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2007/10/19/AR2007101901728.html | accessdate consulta= 30 Maymaig 2008}}</ref> i la [[Manifestacions contra la cimera de l'OMC a Seattle|Batalla de Seattle]]. Aquestes manifestacions s'han produït en tot el món, fins i tot entre el poble brasiler [[kayapó]].<ref name="Clendenning 2008">{{Cite news ref-notícia| title títol= Amazon Indians Attack Official Over Dam Project | author autor= Clendenning, Alan | date data= 21 Maymaig 2008 | agency = Associated Press | publisher editorial= National Geographic | url = http://news.nationalgeographic.com/news/2008/05/080521-AP-indians-dam.html | accessdate consulta= 21 Maymaig 2008}}</ref>
Una altra font de crítica ha estat la tradició de tenir un president nord-americà. Es va implementar a causa de que els Estats Units proporciona la major part del finançament del Banc Mundial. "Quan els economistes del Banc Mundial visiten els països pobres per dispensar ajuda monetària i consells", va observar ''[[The Economist]]'' en 2012, "diuen rutinàriament als governs que han de rebutjar l'amiguisme i que el millor candidat disponible ocupi cada treball important. És un bon consell. El Banc Mundial l'hauria de prendre".<ref name="The Economist 2012">{{Cite news ref-notícia| title títol= Hats off to Ngozi | date data= 31 Marchmarç 2012 | publisher editorial= The Economist | url = http://www.economist.com/node/21551490 | accessdate consulta= 2 Aprilabril 2012}}</ref>
== Referències ==
|
