|
'''''Elegies de Duino''''' ('''''Duineser Elegien''''', en [[alemany]]) és un [[llibre]] de [[poemes]] de [[Rainer Maria Rilke]].
El seu nom procedeix del castell de Duino, prop de [[Trieste]] ([[Itàlia]]), propietat de l'amiga i protectora de Rilke, Marie von Thurn und Taxis. Va ser durant una estada en aquest lloc, enel [[1912]], quan el poeta va començar la redacció de les ''Elegies'', si bé no les va donar per acabades fins a [[1922]], en el castell de Muzot. L'obra es va publicar a l'any següent, enel [[1923]].
Encara que alguns crítics afirmen que en ella no hi ha una unitat temàtica, sembla que el seu motiu central és l'[[humà|homeésser humà]] i d'aquest sorgeixen, com radis, els seus principals temes principals:
* El de la permanència, explícit en la primera, segona, setena i novena.
* El de l'heroi i els veritables amants, que són els únics capaços de transcendir-se i, per tant, de perdurar; tal com es posa de manifest en les Elegieselegies primera, segona, cinquena i sisena. La tercera, alen versar sobre l'amor i la seva naturalesa, consideroes considera que és una introducció o preparació per a la cinquena.
* La relació homeésser humà-món, ala la quequal dedica les composicions quarta i vuitena.
El veritable dolor i la seva secreta felicitat, en l'últim dels poemes.
Les Elegieselegies I i II, per la seva proximitat cronològica, haurien de ser considerades com un sol bloc. En certa manera, poden llegir-se com un pròleg, ja que introdueixen els motius que desenvoluparan les restants.
L'Elegiaelegia III tracta sobre els fonaments ocults de l'amor. En ellaaquesta, l'estimat és el detonant que desperta «aquell amagat, culpable déu fluvial de la sang» (v. 2) i, alhora, qui ha de fer que aquest torrent, aquesta selva interior que sorgeix de l'amor no es dissipi (vv. 83 i 84).
Escrita en plena [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]], l'Elegiaelegia IV és un poema fosc, en el qual es contraposa la indistinciónindistinció (pròpia dels animals i dels àngels) al «despleguidesplegament de l'altre. Enemistat (...)», que és privatiuprivativa de l'homeésser humà. Una variació sobre aquest motiu apareix en l'Elegiaelegia VIII. En essència, tracta de les dues formes bàsiques de relacionar-se amb la realitat:
Estar en el món, com ho està l'animal, la planta, el moribund i, de vegades, els amants; és a dir, viure en un tot present (vv. 41 i 42) i lliure de la mort (v. 9).
Estar enfront del món, elcosa que comporta la consciència de la mort i del temps, posseir només un reflex de la realitat i l'actitud de mer espectador, «d'un que marxa».
L'Elegiaelegia V té com tema els amants, tal com desxifradesxifren els versos 96-97 i 103-104. És a dir, la troupetropa de saltimbanquis no és més que la (falsa) prefiguraciónprefiguració del treball dels veritables enamorats.
Per la seva banda, la sisena composició té com a motiu central a l'heroi, que és qui, al costat dels veritables amants, pot perdurar. L'heroi rilkeà es caracteritza pel menyspreu cap a una vida llarga, per tenir com a accions bàsiques prendre, deixar, escollir i poder (vv. 35 i 38) i per veure l'amor com una forma d'ascendir a un estadi superior.
Finalment, l'Elegiaelegia VII tracta sobre la perduracióperdurabilitat de les coses mitjançant la seva interiorització i la IX sobre la raó de ser de l'homeésser humà: dir, interioritzar les coses perquè així pervisquin.
==Enllaços externs==
* {{de}} [http://www.zeno.org/Literatur/M/Rilke,+Rainer+Maria/Gedichte/Duineser+Elegien Les ''Elegies de Duino'' en alemany].
| 