Obre el menú principal

Canvis

Ampliació
== Antecedents ==
A finals de març de [[1838]], reunides les forces de Cabrera amb les de Quilez, 4000 homes i 200 genets, es van dirigir a [[Llíria]], sortint al seu encontre la columna del coronel Churruca, de 2.000 homes amb els que va tenir petits enfrontaments a [[Hijar]] i [[Albalate]], però van arribar finalment a [[Llíria]], que van ocupar. Paralea, que es trobava a [[Onda]] amb 1200 homes i 90 genets va arribar a Llíria quan aquesta ja havia estat saquejada i s'havien dirigit cap a [[Xiva]], i va demanar reforços a [[Mariano Breson]] que va aportar 800 homes i 100 genets,{{sfn|Calbo y Rochina de Castro|1843|161}} trobant-se a [[Manises]], i l'endemà van fer nit a [[Xest]], sortint de matí cap a [[Xiva]], on estaven els carlins.{{sfn|Calbo y Rochina de Castro|1843|162}}
 
Amb la signatura del [[Conveni de Bergara]] l'agost de [[1839]], Cabrera es va veure aïllat i encerclat per les forces liberals,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bollaert |nom=William |títol=The wars of succession of Portugal and Spain, from 1826 to 1840 |volum=vol.2 |url= |llengua=anglès |editorial=Ranken and Co |data=1870 |pàgines=370 |isbn=}}</ref> que a finals de 1839 havien muntat una línia de fortificacions des d'Alcanyís a Castel de Cabra, per incomunicar i assetjar una a una les posicions carlines: Espartero pren Segura el 27 de febrer i poc després Castellote mentre des del sud O'Donnell ocupà Aliaga, Alcalá de la Selva, i finalment [[Cantavella]] l'11 de maig. [[Setge de Morella (1839)|Perduda Morella]], Cabrera va creuar l'Ebre arribant a Berga, havent de fugir a [[França]] el mes de juliol.<ref>{{ref-web |url=http://www.enciclopedia-aragonesa.com/monograficos/historia/siglo_XIX_en_aragon/multimedia/mapas/mapa_i_guerra_carlista.htm |títol=La Expedición Real |consulta=21/8/2015 |obra=Episodios de la I Guerra Carlista en Aragon |editor=Gran Enciclopedia Aragonesa |data= |llengua=castellà }}</ref>
 
== La batalla ==
 
== Conseqüències ==
Amb la signatura del [[Conveni de Bergara]] l'agost de [[1839]], Cabrera es va veure aïllat i encerclat per les forces liberals,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bollaert |nom=William |títol=The wars of succession of Portugal and Spain, from 1826 to 1840 |volum=vol.2 |url= |llengua=anglès |editorial=Ranken and Co |data=1870 |pàgines=370 |isbn=}}</ref> que a finals de 1839 havien muntat una línia de fortificacions des d'Alcanyís a Castel de Cabra, per incomunicar i assetjar una a una les posicions carlines: Espartero pren Segura el 27 de febrer i poc després Castellote mentre des del sud O'Donnell ocupà Aliaga, Alcalá de la Selva, i finalment [[Cantavella]] l'11 de maig. [[Setge de Morella (1839)|Perduda Morella]], Cabrera va creuar l'Ebre arribant a Berga, havent de fugir a [[França]] el mes de juliol.<ref>{{ref-web |url=http://www.enciclopedia-aragonesa.com/monograficos/historia/siglo_XIX_en_aragon/multimedia/mapas/mapa_i_guerra_carlista.htm |títol=La Expedición Real |consulta=21/8/2015 |obra=Episodios de la I Guerra Carlista en Aragon |editor=Gran Enciclopedia Aragonesa |data= |llengua=castellà }}</ref>
 
== Referències ==
{{referències}}
104.889

modificacions