Compost: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{fusió des de|data=maig de 2013|Compostatge domèstic}}
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 12:
[[Fitxer:Green compost bin.JPG|thumb|esquerra|Un [[compostador]] modern fet de plàstic ]]
[[Fitxer:Compostador de bambú3.jpg|thumb|Compostador]]
La tècnica de compostatge es coneix, des de com a mínim, el temps de [[Plini el Vell]] (23-79). Tradicionalment es compostava en un munt de materials orgànics que es mantenia fins a la propera estació de sembra o plantació qun els materials orgànics ja s'havien degradat. La tècnica de compostatge no es va modernitzar a Europa una mica fins que va servir per l'agricultura biològica. <ref>[http://www.trit.us/farming/history-organic-farming.html Heckman, J. 2006. A history of organic farming: transitions from Sir Albert Howard's War in the Soil to USDA National Organic Program. Renew. Agric. Food Syst. 21:143–150.]</ref> El primer sistema de compostatge industrial va ser amb la transformació de residus orgànics urbans a [[Wels]] (Àustria) l'any 1921. <ref>Welser Anzeiger vom 05. Januar 1921, 67. Jahrgang, Nr. 2, S. 4</ref> Un dels primers a promoure le compost va ser [[Rudolf Steiner]], fundador de l'[[agricultura biodinàmica]]. Entre els anglòfons Sir [[Albert Howard]], que havia treballat a l'Índia, també va promocionar-ne l'ús. Als estats Units va ser introduït per persones com [[Jerome Irving Rodale|J. I. Rodale]], E. E. Pfeiffer, Paul Keene i Scott i Helen Nearing (aquest darrers inspiraren el moviment de ''retorn a la terra'' de la dècada de 1960). En l'actualitat molts proposen un compostatge ràpid de només dues o tres setmanes. <ref>[http://vric.ucdavis.edu/pdf/compost_rapidcompost.pdf The Rapid Compost Method by Robert Raabe, Professor of Plant Pathology, Berkeley]</ref> Però molts científics es mostren escèptics amb les bones propietats d'aquest tipus de compost ràpid. <ref>{{ref-web|url=http://www.bvsde.paho.org/bvsacd/cd43/korner.pdf |títol=Investigation and optimization of composting processes — test systems and practical examples|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20120401150243/http://www.bvsde.paho.org/bvsacd/cd43/korner.pdf|arxiudata=1 d'abril de 2012}}</ref>
 
==Ingredients==
Línia 18:
[[Fitxer:Composting in the Escuela Barreales.jpg|200px|thumb|Barril de compost casolà a Escuela Barreales, Xile ]]
Els organismes que composten requereixen per funcionar bé:
* Carboni per l'energia; l'oxidació microbiana del carboni produeix calor. <ref>{{ref-web|url=http://web.extension.illinois.edu/homecompost/science.html|títol=The Science of Composting - Composting for the Homeowner - University of Illinois Extension<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
**Els materials molt rics en carboni tendeixen a ser marrons i secs.
* Nitrogen per al creixement i la reproducció de més organismes per oxidar el carboni.
**Els materials amb alt contingut de nitrogen tendeixen a ser verds (o acolorits com les fruites i les verdures) i humits. <ref>[http://web.extension.uiuc.edu/homecompost/materials.html Materials for composting - University of Illinois extension, retrieval date: 3/12/2009]</ref>
* Oxigen per oxidar el carboni.
* Aigua en les quantitats adequades per mantenir l'activitat sense causar condicions anaeròbiques.