Obre el menú principal

Canvis

Ampliació
El '''Setge d'Alcanyís''' fou un dels episodis de la [[primera guerra carlina]].
 
== Antecedents ==
La rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de [[1833]] quan el pretendent don [[Carles Maria Isidre de Borbó|Carles]], refugiat a [[Portugal]] es va negar a jurar lleialtat a [[Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)|Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies]] i l'1 d'octubre, recolzat per [[Miquel I de Portugal]] va el seu dret al tron. A [[Morella]] [[Rafael Ram de Viu Pueyo]] va proclamar rei a Carles V el [[13 de novembre]], tot i que va ser ocupada per forces [[liberalisme|liberals]] el [[10 de desembre]], i a la mort de Ram de Viu [[Manuel Carnicer]] va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al [[Baix Aragó]] i el [[Maestrat]].<ref name=MR>{{Ref-llibre |cognom=Martínez Roda |nom=Federico |títol=Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) |url=https://books.google.cat/books?id=j34IfEBtTLMC&pg=PA128&dq=Manuel+Carnicer+alca%C3%B1iz+1790&hl=ca&sa=X&ei=d-GfVIWBMInlat_cgtgF&ved=0CCEQ6AEwAA#v=onepage&q=Manuel%20Carnicer%20alca%C3%B1iz%201790&f=false |llengua=castellà |editorial=Fundación Univ. San Pablo |data=1998 |pàgines=128 |isbn=8486792894}}</ref> L'execució de Carnicer va ocasionar l'assumpció del comandament del front per [[Ramon Cabrera i Grinyó|Ramon Cabrera]]. A la primavera de 1836, aquest ja comandava 6.000 homes i 250 cavalls que operaven a l'entorn de [[Cantavella]], que va fortificar<ref>{{Ref-llibre |cognom=Oyarzun Oyarzun |nom=Román |títol=Historia del carlismo |url=https://books.google.es/books?id=kMPntpWAgWcC&pg=PA165&dq=miralles+serrador&hl=ca&sa=X&ved=0CDgQ6AEwA2oVChMIoZ7X4POyxwIVBl0UCh2SCANA#v=onepage&q=miralles%20serrador&f=false |llengua= |editorial=Editorial MAXTOR |data=2008 |pàgines=164 |isbn=8497614488}}</ref> i es va convertir en el centre d'operacions, amb una presó, fàbrica d'artilleria i dos hospitals.{{sfn|Flávio|1870|p=252}}
 
Cabrera es va afegir a l'[[Expedició Gómez]] per intentar prendre [[Madrid]], deixant afeblit el [[Maestrat]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ovilo y Otero |nom=Manuel |títol=D. Carlos Maria Isidro de Borbon: Historia de su vida militar y politica |url=https://books.google.es/books?id=nAtDAAAAcAAJ&pg=PA352&dq=Expedici%C3%B3+G%C3%B3mez+cabrera&hl=ca&sa=X&ved=0CCQQ6AEwAWoVChMIk-iZqMq6xwIVA1caCh3d9gnE#v=onepage&q=Expedici%C3%B3%20G%C3%B3mez%20cabrera&f=false |llengua=castellà |editorial=la Soc. de Operarios del mismo Arte |data=1845 |pàgines=352 |isbn=}}</ref> i un cop superat el període de paralització de l'exèrcit causat pel [[Motí de la Granja de San Ildefonso]], es va nomenar [[Evaristo San Miguel]] com a comandant de l'exèrcit del Centre,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Martínez Roda |nom=Federico |títol=Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) |url=https://books.google.es/books?id=j34IfEBtTLMC&pg=PA284&lpg=PA284&dq=Evaristo+San+Miguel+1836+cantavieja&source=bl&ots=dxtyYtGhXk&sig=zp8Jn_FKKsi3VRh_iEn19LqTbjs&hl=ca&sa=X&ved=0CDYQ6AEwA2oVChMI6PT97cW8xwIVCxMaCh34iwjJ#v=onepage&q=Evaristo%20San%20Miguel%201836%20cantavieja&f=false |llengua=castellà |editorial=Fundación Univ. San Pablo |data=1998 |pàgines=284 |isbn=8486792894}}</ref> que va capturar [[Cantavella]],<ref>{{ref-web |url=https://maestrazgocarlista.wordpress.com/2009/09/07/cantavieja-carlista/ |títol=Cantavieja carlista |consulta=22/8/2015 |obra= |editor=El Maestrazgo Carlista |data= |llengua=castellà }}</ref> recuperada en [[24 d'abril]] de [[1837]],{{sfn|Flávio|1870|p=301}} quan la seva guarnició es va rendir<ref name=usettres>{{Ref-llibre |cognom=Caridad Salvador |nom=Antonio |títol=El ejército y las partidas carlistas en Valencia y Aragón (1833-1840) |url=https://books.google.es/books?id=ohd2AwAAQBAJ&pg=PA173-IA10&dq=ba%C3%B1on+1837+carlista&hl=ca&sa=X&ved=0CCEQ6AEwAGoVChMI8KbCpLK8xwIVwn4aCh0pYgAG#v=onepage&q=ba%C3%B1on%201837%20carlista&f=false |llengua=castellà |editorial=Universitat de València |data=2014 |pàgines=173 |isbn=8437093279}}</ref> en un atac simultani dels carlins a [[Cantavella]], [[Setge de Sant Mateu (1837)|Sant Mateu]] i [[Setge de Benicarló (1837)|Benicarló]].{{sfn|Pirala|1842|p=145}} El [[31 de gener]] de [[1838]], [[Setge de Benicarló (1838)|procedent de Benicarló]], entrava [[Ramon Cabrera i Grinyó|Ramon Cabrera]] a Morella<ref>{{ref-web |cognom=Rodríguez Vives |nom=Conxa |url=http://www.morella.net/morella/conocenos/bicentenario_de_cabrera/morella_y_cabrera |títol=Morella i Cabrera |consulta=30/8/2015 |obra= |editor=Ajuntament de Morella |data=2006 |llengua= }}</ref> i a continuació queien [[Calanda]], [[Alcorisa]] i [[Samper de Calanda|Samper]].{{sfn|Calbo y Rochina de Castro|Cabrera y Griñó|1843|p=11}}
 
El [[9 de febrer]] Cabrera posà [[setge de Gandesa (1838)|setge a Gandesa]] però el 24 de febrer ordenà al coronel [[Juan Cabañero y Esponera|Juan Cabañero]] que abandonés el setge i sorprendre [[Saragossa]], que suposaria la ràpida presa de tot l'Aragó, la connexió dels fronts català i navarrès, i la de tot Espanya al nord de Madrid.<ref name=PA>{{ref-web |cognom=Negro |nom=Luis |url=http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/aragon/cincomarzada-ano-mas_925079.html |títol=Cincomarzada, un año más |consulta=31/8/2015 |obra= |editor=El Periódico de Aragón |data=5/3/2014 |llengua=castellà }}</ref> El [[3 març]] van sortir de Gandesa uns tres-cents genets de la Cavalleria de Tortosa, manada pel coronel [[José Lespinace]], i entre 2.200 i 3.000 infants a les ordres del brigadier Cabañero que van [[Cincomarzada|assaltar Saragossa]] però els saragossans van llançar-se en massa al carrer i lluitar contra els invasors, que van fugir,<ref name=PA/>
 
A finals de març de [[1838]], reunides les forces de Cabrera amb les de Quilez, 4000 homes i 200 genets, es van dirigir a [[Llíria]], sortint al seu encontre la columna del coronel Churruca, de 2.000 homes amb els que va tenir petits enfrontaments a [[Hijar]] i [[Albalate]], però van arribar finalment a [[Llíria]], que van ocupar. Paralea, que es trobava a [[Onda]] amb 1200 homes i 90 genets va arribar a Llíria quan aquesta ja havia estat saquejada i s'havien dirigit cap a [[Xiva]], i va demanar reforços a [[Mariano Breson]] que va aportar 800 homes i 100 genets,{{sfn|Calbo y Rochina de Castro|1843|161}} trobant-se a [[Manises]], i l'endemà van fer nit a [[Xest]], sortint de matí cap a [[Xiva]], on estaven els carlins.{{sfn|Calbo y Rochina de Castro|1843|162}}
 
104.889

modificacions