Batalla de Xiva (1838): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació |
Ampliació |
||
Línia 1:
{{FixHTML|begin}}
El '''Setge d'Alcanyís''' fou un dels episodis de la [[primera guerra carlina]].▼
{{Infotaula conflicte militar|
nom=Batalla de Xiva (1838)|
conflicte=[[Primera guerra carlina]]|
imatge=|
peu_de_foto= |
front=Front oriental|
dates=[[2 d'abril]] de [[1838]]|
escenari=[[Xiva (Foia de Bunyol)|Xiva]]|
resultat=Victòria liberal|
| mapa = {{Location map+
|País Valencià
|width=310
|float=center
|places= {{Location map~|País Valencià|lat_deg=40 |lat_min=37 | lat_seg=09 |lon_deg=0| lon_min=-6 |lon_seg=-2 |mark=White pog.svg| marksize=10|label=Morella|position=right}} {{Location map~|País Valencià|lat_deg=40 | lat_min=32 | lat_seg=0 |lon_deg=0| lon_min=-24 |lon_seg= |mark=White pog.svg|label=Cantavella |position=left}} {{Location map~|País Valencià|lat_deg=42 | lat_min=6 | lat_seg=0 |lon_deg=1| lon_min=50 |lon_seg=44 |mark=White pog.svg|label=Berga |position=left}} {{Location map~|País Valencià|lat_deg=42 | lat_min=40 | lat_seg=0 |lon_deg=-2| lon_min=-1 |lon_seg= |mark=White pog.svg|label=Estella |position=dreta}} {{Location map~|País Valencià|lat_deg=39 | lat_min=59 | lat_seg=10 |lon_deg=0| lon_min=-2 |lon_seg=-16 |mark=Blue pog.svg |label=Castelló |position=right}} {{Location map~|País Valencià|lat_deg=40 | lat_min=20 | lat_seg=37 |lon_deg=-1| lon_min=-6 |lon_seg=-26 |mark=Blue pog.svg |marksize=10||label=Terol |position=esquerra}} {{Location map~|País Valencià|lat_deg=41 |lat_min=39 | lat_seg=0 |lon_deg=0| lon_min=-54 |lon_seg=0 |mark=Blue pog.svg |label=Saragossa |position=right}} {{Location map~|País Valencià|lat_deg=41 |lat_min=7 | lat_seg=5 |lon_deg=1| lon_min=15 |lon_seg=7 |mark=Blue pog.svg |label=Tarragona |position=right}} {{Location map~|País Valencià|lat_deg=42 |lat_min=49 | lat_seg= |lon_deg=-1| lon_min=-39 |lon_seg= |mark=Blue pog.svg |label=Pamplona |position=right}} {{Location map~|País Valencià|lat_deg=42 |lat_min=8 | lat_seg=24 |lon_deg=-0| lon_min=-25 |lon_seg=-1 |mark=Blue pog.svg |label=Osca |position=right}} {{Location map~|País Valencià|lat_deg=41 |lat_min=24 | lat_seg=7 |lon_deg=2| lon_min=10 |lon_seg=17 |mark=Blue pog.svg |label=Barcelona |position=right}} {{Location map~|País Valencià|lat_deg=41 |lat_min=37 | lat_seg=12 |lon_deg=0| lon_min=37 |lon_seg=33 |mark=Blue pog.svg |label=Lleida |position=right}} {{Location map~|País Valencià|lat_deg=41 |lat_min=59 | lat_seg=4 |lon_deg=2| lon_min=49 |lon_seg=16 |mark=Blue pog.svg |label=Girona |position=right}} {{Location map~|País Valencià|lat_deg=39 |lat_min=28 | lat_seg=30 |lon_deg=0| lon_min=-22 |lon_seg=-30 |mark=Blue pog.svg |label=València |position=right}} {{Location map~|País Valencià|lat_deg=39 |lat_min=28 | lat_seg=25 |lon_deg=0| lon_min=-43 |lon_seg=-6 |mark=Battle icon active (rifles).svg |marksize=20 |label=Xiva |position=left}} {{Location map~|País Valencià|lat_deg=41 |lat_min=3 | lat_seg=19 |lon_deg=0| lon_min=26 |lon_seg=23 |mark=Battle icon active (rifles).svg |marksize=20 |label=Gandesa |position=right}}
|caption = [[Fitxer:White pog.svg|10px]] Posicions carlines <br>[[Fitxer:Blue pog.svg|10px]] Posicions liberals <br>[[Fitxer:Battle icon active (rifles).svg|10px]] Principals combats en abril de 1838
}}|
bàndol1=[[Fitxer:War Ensign Spain 1785-1931.gif|22px|border|Bandera de guerra espanyola (1785-1931)]] [[liberal|liberals o cristins]]||
bàndol2=[[Fitxer:Flag of New Spain.svg|22px|border|Bandera de la Creu de Borgonya]] [[Carlisme|Carlins]]|
comandant1=[[Fitxer:War Ensign Spain 1785-1931.gif|22px|border|Bandera de guerra espanyola (1785-1931)]] [[Valero de Calig]]|
comandant2=[[Fitxer:Flag of New Spain.svg|22px|border|Bandera de la Creu de Borgonya]] [[Josep Miralles Marín]]|
força1=|
força2=|
baixes1=|
baixes2=|
}}
{{FixHTML|mid}}
{{Primera Guerra carlina}}
{{infotaula guerres carlines}}
{{FixHTML|end}}
▲
== Antecedents ==
Linha 8 ⟶ 39:
El [[9 de febrer]] Cabrera posà [[setge de Gandesa (1838)|setge a Gandesa]] però el 24 de febrer ordenà al coronel [[Juan Cabañero y Esponera|Juan Cabañero]] que abandonés el setge i sorprendre [[Saragossa]], que suposaria la ràpida presa de tot l'Aragó, la connexió dels fronts català i navarrès, i la de tot Espanya al nord de Madrid.<ref name=PA>{{ref-web |cognom=Negro |nom=Luis |url=http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/aragon/cincomarzada-ano-mas_925079.html |títol=Cincomarzada, un año más |consulta=31/8/2015 |obra= |editor=El Periódico de Aragón |data=5/3/2014 |llengua=castellà }}</ref> El [[3 març]] van sortir de Gandesa uns tres-cents genets de la Cavalleria de Tortosa, manada pel coronel [[José Lespinace]], i entre 2.200 i 3.000 infants a les ordres del brigadier Cabañero que van [[Cincomarzada|assaltar Saragossa]] però els saragossans van llançar-se en massa al carrer i lluitar contra els invasors, que van fugir,<ref name=PA/>
A finals de març de [[1838]], reunides les forces de Cabrera amb les de Quilez, 4000 homes i 200 genets, es van dirigir a [[Llíria]], sortint al seu encontre la columna del coronel Churruca, de 2.000 homes amb els que va tenir petits enfrontaments a [[Híjar]] i [[Albalate]], però van arribar finalment a [[Llíria]], que van ocupar. Paralea, que es trobava a [[Onda]] amb 1200 homes i 90 genets va arribar a Llíria quan aquesta ja havia estat saquejada i s'havien dirigit cap a [[Xiva (Foia de Bunyol)|Xiva]], i va demanar reforços a [[Mariano Breson]] que va aportar 800 homes i 100 genets,{{sfn|Calbo y Rochina de Castro|1843|161}} trobant-se a [[Manises]], i l'endemà van fer nit a [[Xest]], sortint de matí cap a
== La batalla ==
El [[2 d'abril]], els carlins sabien de l'arribada dels liberals, que avançaven en tres columnes i es van moure en direcció contrària protegits per les muntanyes a la dreta de Peralea, prenent les altures i formant en tres cossos,{{sfn|Calbo y Rochina de Castro|1843|162}} i Paralea en veure'ls va atacar, prenent les posicions carlines en un terreny en pendent del què Cabrera s'anava retirant i finalment atacant amb una càrrega de cavalleria, però en comptes de perseguir als carlins, amb moltes baixes i la tropa molt cansada, es va retirar a [[Xiva (Foia de Bunyol)|Xiva]] mentre [[Cabrera]] es retirava al Maestrat amb el botí de la campanya.
== Conseqüències ==
| |||