Viquipèdia

Batalla de Xiva (1838): diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Ampliació
Ampliació
Línia 18:
bàndol1=[[Fitxer:War Ensign Spain 1785-1931.gif|22px|border|Bandera de guerra espanyola (1785-1931)]] [[liberal|liberals o cristins]]||
bàndol2=[[Fitxer:Flag of New Spain.svg|22px|border|Bandera de la Creu de Borgonya]] [[Carlisme|Carlins]]|
comandant1=[[Fitxer:War Ensign Spain 1785-1931.gif|22px|border|Bandera de guerra espanyola (1785-1931)]] [[ValeroJuan de CaligParalea]]|
comandant2=[[Fitxer:Flag of New Spain.svg|22px|border|Bandera de la Creu de Borgonya]] [[JosepRamon MirallesCabrera Maríni Grinyó|Ramon Cabrera]]|
força1=2000 homes <br>190 genets|
força2=4000 homes <br>200 genets|
baixes1=|
baixes2=|
Línia 39:
El [[9 de febrer]] Cabrera posà [[setge de Gandesa (1838)|setge a Gandesa]] però el 24 de febrer ordenà al coronel [[Juan Cabañero y Esponera|Juan Cabañero]] que abandonés el setge i sorprendre [[Saragossa]], que suposaria la ràpida presa de tot l'Aragó, la connexió dels fronts català i navarrès, i la de tot Espanya al nord de Madrid.<ref name=PA>{{ref-web |cognom=Negro |nom=Luis |url=http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/aragon/cincomarzada-ano-mas_925079.html |títol=Cincomarzada, un año más |consulta=31/8/2015 |obra= |editor=El Periódico de Aragón |data=5/3/2014 |llengua=castellà }}</ref> El [[3 març]] van sortir de Gandesa uns tres-cents genets de la Cavalleria de Tortosa, manada pel coronel [[José Lespinace]], i entre 2.200 i 3.000 infants a les ordres del brigadier Cabañero que van [[Cincomarzada|assaltar Saragossa]] però els saragossans van llançar-se en massa al carrer i lluitar contra els invasors, que van fugir,<ref name=PA/>
 
A finals de març de [[1838]], reunides les forces de Cabrera amb les de Quilez, 4000 homes i 200 genets, es van dirigir a [[Llíria]], sortint al seu encontre la columna del coronel Churruca, de 2.000 homes amb els que va tenir petits enfrontaments a [[Híjar]] i [[Albalate]], però van arribar finalment a [[Llíria]], que van ocupar. [[Juan Paralea]], que es trobava a [[Onda]] amb 1200 homes i 90 genets va arribar a Llíria quan aquesta ja havia estat saquejada i s'havien dirigit cap a [[Xiva (Foia de Bunyol)|Xiva]], i va demanar reforços a [[Mariano Breson]] que va aportar 800 homes i 100 genets,{{sfn|Calbo y Rochina de Castro|1843|161}} trobant-se a [[Manises]], i l'endemà van fer nit a [[Xest]], sortint de matí cap a Xiva, on estaven els carlins.{{sfn|Calbo y Rochina de Castro|1843|162}}
 
== La batalla ==
El [[2 d'abril]], els[[Ramon carlinsCabrera sabieni Grinyó|Ramon Cabrera]] sabia de l'arribada dels liberals, que avançaven en tres columnes i es vanva moure enles direccióseves contrària protegitstropes per darrere de les muntanyes a la dreta de Peralea[[Juan Paralea]], prenent les altures i formant en tres cossos,{{sfn|Calbo y Rochina de Castro|1843|162}} i Paralea en veure'ls va atacar, prenent les posicions carlines en un terreny en pendent del què Cabrera s'anava retirant i finalment atacant amb una càrrega de cavalleria, però en comptes de perseguir als carlins, amb moltes baixes i la tropa molt cansada, es va retirar a [[Xiva (Foia de Bunyol)|Xiva]] mentre [[Cabrera]] es retirava al Maestrat amb el botí de la campanya.{{sfn|Calbo y Rochina de Castro|1843|163-164}}
 
== Conseqüències ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Xiva_(1838)»