Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
'''Síria''' (en [[grec]]: Συρία, en [[llatí]]: ''Syría)'' fou el nom clàssic que es va donar a tota la regió del [[Llevantllevant]] incloent [[Fenícia]], Síria pròpia i [[Palestina]] (anomenada generalment [[Celesíria|''Celesíria'']], que vol dir 'Síria buida'). El nom nadiu era [[Aram]] i el modern Esh Sham. El nom de Síria derivava segurament d'abreujar [[Assíria]], que va governar durant segles Aram.
 
Els seus límits eren marcats a l'oest per la [[Marmar Mediterrània]]; a l'est l'[[Eufrates]]; les [[muntanyes del Taure]] i l'[[Amanos]] al nord; i el [[desert d'Aràbia]] al sud. A la costa, la zona entre [[Marathos]] (''Marathus'') i el [[Montmont Carmel]] era considera [[Fenícia]], però generalment inclosa dins la denominació regional de Síria. La Celesíria incloïa sovint tot Palestina als dos costats del Jordà i la vall de la Bekaa. Fenícia tant era atribuïda a Síria pròpia com a Celesíria.
 
[[Xenofont]] esmenta [[Issos]] com la darrera ciutat de Cilícia, després de la qual s'entrava a Síria. Estrabó dividia Síria en els següents districtes (de nord a sud):
 
*[[Commagena]], capital [[Samòsata]]
*[[Seleucis]] o [[Tetràpolis]], capital [[Selèucia de Piera]] (era a la vora de l'Eufrates i Pompeu la va incorporar a Commagena)
*[[Celesíria]] (en el sentit aquí del 'territori de l'[[Orontes]]<nowiki/>'), amb [[Bambice]], Beroea i Heraclea.
*[[Cirrhèstica]], anomenada així per [[Cirrhestis]], on hi havia un temple d'Atenea, anava d'Antioquia cap al nord, fins a l'Amanos i tenia a l'est la Commagena. La capital n'era [[Gindaros]].
*[[Fenícia]]
*[[Judea]]
**''Paltos''
**''Balaneae''
*[[Fenícia]] (amb les seves subdivisions,; vegeu [[Fenícia]])
*[[Commagena]]
**''Cholmadara''
**[[Samòsata]].
*[[Piera]]
**''Pinara''
**''Pagrae''
**[[Portes Síries|Portes síries]]
*[[Cirrhèstica]] (''Cyrrhestice'')
**''Ariseria''
**''Thelmenissus''
**''[[Apamea]]''
**''Emissa''.
*[[Laodicene]]
**''Scabiosa Laodicea''
**''Adrama''
 
A partir del [[975 aC]], el regne més important de la zona fou el de [[Damasc]]. El [[747 aC]], la regió va passar a [[Assíria]], i després va passar a [[Babilònia]] i a [[Pèrsia]]. Finalment, fou conquerida per [[Alexandre el gran|Alexandre el Gran]] el [[333 aC]]. A la seva mort, i després del període de lluita dels diàdocs, la regió va quedar per a [[Seleuc I Nicàtor]] el [[301 aC]]. [[Celesíria]] fou llargament disputada amb els [[Ptolemeusptolemeus]]. El [[64 aC]], els romans van declarar Síria província romana.
 
Vegeu: [[Síria (província romana)]].
 
En sis campanyes, els àrabs es van apoderar de Síria ([[633]]-[[639]]) i la gran regió ja no va tornar a existir.