Giacomo Leopardi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint enllaç |
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals |
||
Línia 4:
== Biografia ==
Nascut en el palau familiar de la costa adriàtica a [[Recanati]], una vila ubicada a quatre milles de distància en relació a [[Loreto (Ancona)|Loreto]], continguda en l'antiga regió de les [[Ancona|Marques d'Ancona]] ([[província de Macerata]]),<ref name="CnIX" /> fou fill de dues figures paternes considerablement antagòniques comparativament: la seva mare, ''Adelaide'', descendent dels marquesos Antici, de llonga nissaga, era coneguda, d'una banda, per son [[catolicisme]] fervent i gens [[supersticiosa]], i altrament, arran de
En el decurs dels anys pertanyents a l'[[Napoleó|apogeu napoleònic]], el jove Giacomo creix juntament amb els seus germans ''Julià'' i ''Paolina'' en un ambient presidit per la rigidesa i el pensament reaccionari, cada vegad més auster atès la progressiva feblesa soferta pel patrimoni familiar, causada, al seu torn, per les especulacions financeres que el pare realitzà inadientment, i posteriorment sotmès al control rigorós de la mare, la qual aconseguí de restituir certa part de la seva esplendor precedent a còpia de nombrosos i humiliants sacrificis que imposà a fills i marit.
Línia 10:
La instrucció cultural de Giacomo, Carlo i Paolina (dels restants set fills infantats pel matrimoni Leopardi, únicament sobrevisqué el darrer, Pierfrancesco) és duta a terme per preceptors religiosos de notable erudició, el jesuita mexicà [[José Torres]] i [[Francisco Serrano]], conjuntament amb els abats Sanchini i ''Borne'', formaren als joves germans partint de l'estudi de les [[Literatura|lletres]] i les [[Ciència|ciències]].
Escrigué un tractat d'astronomia i un poema en [[grec antic]] qualitativament excel·lent (quant a institució lèxica i morfològica es refereix). El culte de la glòria dels herois antics menà Leopardi a abastar gèneres diferents: als disset compongué un assaig, ''Sobre els errors populars dels antics''; acomplerts els dinou inicià el seu quadern d'apunts, ''Zibaldone dei pensieri'', company ineludible fins al [[1832]]; als vint compongué els primers poemes verament madurs de la seva producció, a més de ''Sobre el monument a Dante''. L'any següent, malalt de la vista, que perdia progressivament, i espiritualment, posseït per un [[pessimisme]] còsmic, tracta vanament de fugir de [[Recanati]], i ho
El 1831, succeïda l'aparició de l'obra ''Canti'' (''Cants''), és escollit diputat de [[les Marques]] a l'Assemblea Constituent de Bolonya, però perdé la fe en el [[Liberalisme|movimient liberal]] i renuncià a l'escó; posteriorment, propugnà una crítica envers els liberals en l'obra ''Paralipomeni della Batracomiomachia'', [[1834]]. El [[1837]] morí a la ciutat de [[Nàpols]], on prèviament havia establert la seva residència quatre anys abans.
|