Revisió del 03:58, 30 ago 2015 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: diametre > diàmetre ← Edició anterior		Revisió del 17:23, 6 set 2015 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: amb un forma > amb una forma Edició següent →
Línia 9: Un segon episodi de forta devaluació va tenir lloc sota els emperadors [[Romà IV Diògenes]] (1067-1071) i [[Nicèfor III Botaniates]] (1078-1081): la peça va passar llavors a tenir tan poca quantitat d'or que tenia color blanc en lloc de daurat. Però aquesta vegada va sorgir per una necessitat imposada per un context difícil: s'havia perdut una gran part del territori a l'Àsia Menor, les incursions dels [[imperi Otomà\|turcs]] i els [[normands]] van incitar els bizantins a amagar els seus tresors, mentre que l'Estat buscava amb què pagar els mercenaris i deutes de guerra. Com narren a les seves cròniques [[Nicèfor Brienni (cèsar)\|Nicèfor Breenni]] i [[Anna Comnena]], les caixes de l'Estat estaven buides, i d'aquí va sorgir la necessitat de reduir el percentatge d'or en les peces. Inicialment, les dues monedes de nomisma (histamenon i tetrarteron) eren indistingibles, llevat del seu pes. Va ser durant el regnat de [[Basili II de Bizanci\|Basili II]] (r. 976–1025) que el tetarteron es va començar a encunyar amb ununa forma més gruixuda i menuda, mentre que l'histamenon es va fer amb una forma més prima i de diàmetre més gran. A partir del regnat de [[Constantí VIII]] (r. 1025–1028), es van poder diferenciar també per tenir imatges diferents.{{sfn\|Hendy\|1985\|p=508}}{{sfn\|Grierson\|1999\|p=10}} Cap a mitjan segle XI, el tetarteron mesurava 18 mm de diàmetre i el seu pes sembla que s'havia estabilitzat en 3,98 grams, tres [[quirat]]s de puresa menys que l'histamenon, que llavors mesurava 25 mm de diàmetre (a diferència de l'original [[sòlid (moneda)\|sòlid]] de 20 mm) i havia adquirit una forma lleugerament còncava (''scyphate'').{{sfn\|Kazhdan\|1991\|p=2026–2027}}{{sfn\|Hendy\|1985\|p=510}} Però a partir de [[Miquel IV]] (r. 1034–1041), que procedia d'una família de banquers de mala reputació, el contingut d'or va anar baixant. Després d'un període de relativa estabilitat (1055–1070), el percentatge d'or que contenien els nomismes va davallar dramàticament fins a entrar en el període de crisis entre el 1070 i el 1080.{{sfn\|Grierson\|1999\|p=10}}{{sfn\|Hendy\|1985\|p=509}} ==La reforma monetària d'Aleix I==

Nomisma: diferència entre les revisions