Txecoslovàquia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m Corregit: de no agressió i > de no-agressió i
Línia 121:
Després de la repartició del país entre els seus veïns, el sistema polític del país estava en el caos. [[Edvard Beneš]] va dimitir el 5 d'octubre de 1938 i va formar un [[Govern txecoslovac a l'exili]] amb seu a [[Londres]], el general Jan Syrový va actuar com a president interí fins que [[Emil Hácha]] va ser triat el 30 de novembre de 1938. Hácha va ser triat a causa del seu catolicisme i el conservadorisme i per no haver participat en cap dels Governs que havien conduït a la partició del país. Rudolf Beran, líder del Partit Agrari des de 1933, va ser nomenat primer ministre l'1 de desembre de 1938. Era, a diferència de la majoria dels agraris, escèptic del liberalisme i la democràcia. El [[Partit Comunista]] va ser dissolt, encara que als seus membres se'ls va permetre romandre al Parlament. Es va introduir una dura censura, així com una Llei Habilitant que li va permetre a l'Estat governar sense necessitat del Parlament.
 
Al setembre de 1939 s'havia signat el [[pacte Ribbentrop-Mólotov]] que establia la repartició d'Europa Central i Oriental entre [[Alemanya]] i la [[Unió Soviètica]]. No obstant això, Hitler va trair el pacte de no -agressió i va envair el territori soviètic, la qual cosa va propiciar que el [[govern txecoslovac a l'exili]] formés una aliança amb els soviètics. Per aquest llavors les terres txeques van ser designades com [[Protectorat de Bohèmia i Moràvia]] i estaven governades directament per l'Estat alemany. La República Eslovaca Independent es va convertir en aliada de l'[[Alemanya nazi]]. Les tropes d'[[Eslovàquia]] van lluitar en el front rus fins a l'estiu de 1944, quan les forces armades eslovaques van efectuar una revolta contra el seu govern. Després de diverses setmanes de lluita, les forces alemanyes van acabar amb l'Aixecament Nacional Eslovac i van imposar una ocupació militar del territori eslovac.
 
L'objectiu final de l'estat alemany sota el lideratge nazi era eradicar la nacionalitat txeca a través de l'assimilació, deportació i extermini; gran part de les elits intel·lectuals i la classe mitjana, formada per un nombre considerable de 200.000 persones, van passar pels [[camps de concentració]] i altres 250.000 txecs van morir durant l'ocupació alemanya.<ref>{{cita llibre |cognom= Rüegg |nom= Walter |títol= Universities in the nineteenth and early twentieth centuries (1800-1945) |editorial= Cambridge University Press |idioma= anglès |any= 2004 |pàgina= 353}}</ref> Sota el [[Generalplan Ost]], es va suposar que prop del 50% dels txecs serien aptes per la germanització. Les elits intel·lectuals anaven a ser eliminades, no només dels territoris txecs, sinó de tota Europa. Els autors del ''[[Generalplan Ost]] creien que això seria millor que permetre la seva emigració a l'estranger, ja que, fins i tot a Sibèria, eren considerats una gran amenaça per al govern alemany. Igual que els jueus, polonesos, serbis, i diverses altres nacions, els txecs eren considerats "untermenschen" per l'estat nazi.<ref>{{ref-web |url= http://nuweb.neu.edu/holocaust/Hitlers_Plans.htm|títol=Hitler's Plans}}</ref>