Txecoslovàquia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Corregit: de no agressió i > de no-agressió i |
||
Línia 121:
Després de la repartició del país entre els seus veïns, el sistema polític del país estava en el caos. [[Edvard Beneš]] va dimitir el 5 d'octubre de 1938 i va formar un [[Govern txecoslovac a l'exili]] amb seu a [[Londres]], el general Jan Syrový va actuar com a president interí fins que [[Emil Hácha]] va ser triat el 30 de novembre de 1938. Hácha va ser triat a causa del seu catolicisme i el conservadorisme i per no haver participat en cap dels Governs que havien conduït a la partició del país. Rudolf Beran, líder del Partit Agrari des de 1933, va ser nomenat primer ministre l'1 de desembre de 1938. Era, a diferència de la majoria dels agraris, escèptic del liberalisme i la democràcia. El [[Partit Comunista]] va ser dissolt, encara que als seus membres se'ls va permetre romandre al Parlament. Es va introduir una dura censura, així com una Llei Habilitant que li va permetre a l'Estat governar sense necessitat del Parlament.
Al setembre de 1939 s'havia signat el [[pacte Ribbentrop-Mólotov]] que establia la repartició d'Europa Central i Oriental entre [[Alemanya]] i la [[Unió Soviètica]]. No obstant això, Hitler va trair el pacte de no
L'objectiu final de l'estat alemany sota el lideratge nazi era eradicar la nacionalitat txeca a través de l'assimilació, deportació i extermini; gran part de les elits intel·lectuals i la classe mitjana, formada per un nombre considerable de 200.000 persones, van passar pels [[camps de concentració]] i altres 250.000 txecs van morir durant l'ocupació alemanya.<ref>{{cita llibre |cognom= Rüegg |nom= Walter |títol= Universities in the nineteenth and early twentieth centuries (1800-1945) |editorial= Cambridge University Press |idioma= anglès |any= 2004 |pàgina= 353}}</ref> Sota el [[Generalplan Ost]], es va suposar que prop del 50% dels txecs serien aptes per la germanització. Les elits intel·lectuals anaven a ser eliminades, no només dels territoris txecs, sinó de tota Europa. Els autors del ''[[Generalplan Ost]] creien que això seria millor que permetre la seva emigració a l'estranger, ja que, fins i tot a Sibèria, eren considerats una gran amenaça per al govern alemany. Igual que els jueus, polonesos, serbis, i diverses altres nacions, els txecs eren considerats "untermenschen" per l'estat nazi.<ref>{{ref-web |url= http://nuweb.neu.edu/holocaust/Hitlers_Plans.htm|títol=Hitler's Plans}}</ref>
| |||