Revisió del 17:59, 6 set 2015 modifica Walden69 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 470.168 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 18:06, 6 set 2015 modifica desfés Walden69 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 470.168 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 36: \|escut càrrec5 = Escudo de España 1874-1931.svg \|inici5 = octubre de [[1876]] \|final5 = febrer de [[1879]]{{Sfn\|Cayuela Fernández\|1996\|p=215}} \|predecessor5 = [[Joaquim Jovellar i Soler]] \|successor5 = [[Cayetano Figueroa]] \|inici6 = [[1895]] \|final6 = gener de [[1896]]{{Sfn\|Cayuela Fernández\|1996\|p=219}} \|predecessor6 = [[Emilio Calleja Isasi]] \|successor6 = [[Sabas Marín y González]] Línia 54: \| laterwork = }} '''Arsenio Martínez-Campos Antón''' ([[Segòvia]], [[14 de desembre]] de [[1831]] - [[Zarautz]], [[23 de setembre]] de [[1900]]) va ser un oficial espanyol que es va [[pronunciament\|pronunciar]] en contra de la [[Primera República Espanyola\|primera República]] el [[1874]], donant inici a la restauració borbònica. Fou més tard Capità General (governador) de [[Cuba]] i '''[[president del govern]] [[espanya\|espanyol]]''' ('''[[1879]]'''-'''[[1879]]''') == Biografia == Nasqué a [[Segòvia]] el 14 de desembre de 1831.<ref name=lieya1900>{{Citar publicació\|publicació=[[La Ilustración Española y Americana]]'', Año XLIV, n.º 36 de 30 de septiembre de 1900\|pàgines=183-184}}</ref> En [[1852]] va ingressar en l'Estat Major de l'Exèrcit. Va participar en la [[Guerra d'Àfrica]] ([[1859]] – [[1860]]) i en l'expedició anglo-hispano-francesa contra [[Mèxic]] en [[1862]], en ambdues ocasions sota les ordres de [[Joan Prim i Prats]]. En [[1868]] la reina [[Isabel II d'Espanya\|Isabel II]] va ser destronada. Un any després va ser destinat a [[Cuba]] on acabava de començar la [[Guerra dels Deu Anys]]. Va tornar a Espanya tres anys després com a [[brigadier]] per mèrits de guerra. Una vegada en la Península, va rebre el comandament d'una brigada per lluitar a [[Catalunya]] contra els [[Tercera Guerra Carlista\|carlistes]]. En [[1873]], el president [[Nicolás Salmerón]] li va encarregar sotmetre els cantons de [[Cantó d'Almansa\|Almansa]] i de [[Cantó de València\|València]], la qual cosa va aconseguir bombardejant i ocupant València. El govern republicà finalment el confinà a [[Mallorca]]. Va ser un militar de carrera format a l'Escola d'Estat Major. En [[1854]] va ser nomenat membre de l'Estat Major Espanyol, en el qual més tard es convertiria en professor. En [[1860]] va ser destinat a [[Àfrica]], en una expedició conjunta amb [[França]] i [[Imperi Britànic\|Anglaterra]], i també va prendre part en la campanya de [[1862]] en [[Mèxic]] sota les ordres del [[Joan Prim\|General Prim]]. El [[2 de gener]] de [[1874]] el general [[Manuel Pavía]] va dissoldre les [[Congrés dels Diputats d'Espanya\|Corts]], el final de la [[Primera República Espanyola\|Primera República]] estava a prop. Després de la [[Revolució de 1868]], va ser enviat a [[Cuba]] on va lluitar contra els rebels en 1868 on es lluitava la [[Guerra dels Deu Anys]], amb una brillant campanya que li va valer l'ascens a [[brigadier]]. En [[1872]], va tornar a Espanya, on va donar suport al pronunciament de [[Manuel Pavía\|Pavía]]. Aquí va prendre el control de diverses brigades, per a lluitar contra els aixecaments [[carlisme\|Carlistes]], amb poc èxit. Després d'això, se li va encomanar l'exèrcit de [[València]] per a lluitar contra els aixecaments ''cantonals'' d'[[Alacant]] i [[Cartagena]]. Reprimí el moviment del [[cantonalisme]] a [[València]] bombardejant i ocupant aquesta ciutat. El govern republicà finalment el confinà a [[Mallorca]]. === El pronunciament militar i la restauració borbònica === {{AP\|Pronunciament de Sagunt}} Martínez Campos era partidari de la Restauració dels [[Casa de Borbó\|Borbó]] en el tron, però al contrari que [[Antonio Cánovas del Castillo\|Cánovas del Castillo]], ell no estava disposat a esperar al fet que la campanya política pacífica acabés per reconvertir a Espanya en una monarquia. Passà a Castella, on conspirà per restaurar la monarquia borbònica; malgrat l'oposició de [[Cánovas del Castillo]], que preferia d'arribar-hi per la via parlamentària, el [[29 de desembre]] de [[1874]] es pronuncià a [[Sagunt]], a favor d'[[Alfons XII d'Espanya\|Alfons de Borbó]],<ref>{{ref-llibre\|cognom=Grau \|nom=Jaume \|títol=Carlinades: El "Far West" a la Catalana \|url=http://books.google.cat/books?id=cY3FeeZ-46oC&pg=PA109&dq=Arsenio+Mart%C3%ADnez+Campos+1874+monarquia++Alfonso+XII&hl=ca&sa=X&ei=E74XUcv3F6SW0QWO1oCoCw&ved=0CEsQ6AEwBA#v=onepage&q=Arsenio%20Mart%C3%ADnez%20Campos%201874%20monarquia%20%20Alfonso%20XII&f=false \|editorial=Cossetània Edicions \|data=2007 \|pàgines=p.109 \|isbn=8497912659}}</ref> fill de l'exiliada [[Isabel II d'Espanya\|Isabel II]], precipitant la seva pujada al tron com a Alfons XII. Més tard va ser nomenat [[capità general de Catalunya]], després de derrotar els [[Carlisme\|carlistes]] a [[Navarra]] i [[Catalunya]] (on va ocupar [[Olot]] i [[la Seu d'Urgell]] el [[1875]]<ref>{{Ref-llibre \|cognom= \|nom= \|títol=Diccionari enciclopèdic català: amb la correspondència castellana. Ed. reduïda \|url= \|llengua= \|editorial=Salat \|data=1938 \|pàgines=1426 \|isbn=}}</ref>). En la Restauració, va ser destinat a [[Cuba]] en 1876 com Capità General, i va signar el [[Conveni de Zanjón]] ([[1878]]), donant a Cuba més autonomia.

Arsenio Martínez-Campos Antón: diferència entre les revisions