Diferència entre revisions de la pàgina «Arsenio Martínez-Campos Antón»

cap resum d'edició
[[Fitxer:Arsenio Martínez Campos, de Zenón Quintana.jpg|thumb|left|Martínez Campos, fotografiat l'estiu de 1891 per [[Zenón Quintana]].]]
El [[29 de desembre]] de 1874 el govern, que sospitava de Martínez Campos, havia decidit bandejar-lo. Assabentat, va simular dirigir-se a [[Àvila]], però va anar directament a [[Sagunt]], requerit pels alfonsins valencians perquè es pronunciés. Mentre, el brigadier [[Luis Dabán y Ramírez de Arellano]] Cap de la brigada de [[Sogorb]], va traslladar a part de la seva tropa fins a aquest mateix lloc. El [[29 de desembre]] amb els soldats formant un quadre, Martínez Campos es va dirigir a ells i va proclamar al príncep Alfons, fill d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], [[Alfons XII d'Espanya|Alfono XII]], '''Rei d'Espanya'''.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grau |nom=Jaume |títol=Carlinades: El "Far West" a la Catalana |url=http://books.google.cat/books?id=cY3FeeZ-46oC&pg=PA109&dq=Arsenio+Mart%C3%ADnez+Campos+1874+monarquia++Alfonso+XII&hl=ca&sa=X&ei=E74XUcv3F6SW0QWO1oCoCw&ved=0CEsQ6AEwBA#v=onepage&q=Arsenio%20Mart%C3%ADnez%20Campos%201874%20monarquia%20%20Alfonso%20XII&f=false |editorial=Cossetània Edicions |data=2007 |pàgines=p.109 |isbn=8497912659}}</ref> El govern que, en aquests moments estava en mans de Serrano, no es va oposar al [[pronunciament]], acceptant al nou rei.
[[Fitxer:Arsenio martinez campos.jpg|thumb|right|Gravat de Martínez Campos]]
Després de l'arribada d'Alfons XII a Espanya, fou nomenat [[capità general de Catalunya]] amb el comandament de les tropes que lluitaven contra els carlistes a [[Catalunya]] i [[Navarra]]. Al març de [[1875]] va ocupar [[Olot]]<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Diccionari enciclopèdic català: amb la correspondència castellana. Ed. reduïda |url= |llengua= |editorial=Salat |data=1938 |pàgines=1426 |isbn=}}</ref> (la "capital" carlista de Catalunya) i poc després va assetjar [[la Seu d'Urgell]], que va caure a l'agost. Després d'acabar amb uns pocs reductes, l'aixecament carlista a Catalunya va quedar definitivament controlat el [[19 de novembre]]. L'exèrcit va concentrar llavors tot el seu esforç a [[Navarra]], últim reducte carlista. El [[28 de febrer]] de [[1876]] Alfons XII, ''el Pacificador'' entrava en [[Pamplona]]. Després del final de la contesa, Martínez Campos va ser ascendit per mèrits de guerra a Capità General.
 
Va ser diputat a Corts pel districte de Sagunt en les [[eleccions generals espanyoles de 1876]], encara que al novembre va renunciar al càrrec per ser substituït per [[Eduardo Castañón]].<ref>[[Congrés dels Diputats]]: [http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDBuscHisDip?_piref73_1340033_73_1340032_1340032.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXDSS.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%2868650.NDIP.%29 Històric de diputats].</ref> Aquest mateix any va ser destinat de nou a Cuba. Com a Capità General de l'illa estava al comandament de les tropes que lluitaven contra els rebels des de feia vuit anys.
Més tard va ser nomenat [[capità general de Catalunya]], després de derrotar els [[Carlisme|carlistes]] a [[Navarra]] i [[Catalunya]] (on va ocupar [[Olot]] i [[la Seu d'Urgell]] el [[1875]]<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Diccionari enciclopèdic català: amb la correspondència castellana. Ed. reduïda |url= |llengua= |editorial=Salat |data=1938 |pàgines=1426 |isbn=}}</ref>). En la Restauració, va ser destinat a [[Cuba]] en 1876 com Capità General, i va signar el [[Conveni de Zanjón]] ([[1878]]), donant a Cuba més autonomia.
 
Al comandament d'uns 20.000 homes va derrotar als insurrectes a [[Santiago de Cuba]] i [[Província de Villa Clara|Las Villas]]. Poc després, adonant-se que una guerra tan llarga havia aconseguit afeblir a tots dos contendents i perjudicava a tota la població de la illa, i, com era favorable a una política de tolerància, Martínez Campos va iniciar una sèrie de contactes amb els insurgents. Llavors va declarar una amnistia total per tots aquells que abandonessin les armes. Els rebels, cansats de la guerra, van començar a abandonar la lluita.
 
El 7 de febrer de [[1878]] va sostenir una trobada secreta amb [[Vicente García González]], cap dels insurrectes i li va transmetre les seves condicions perquè abandonessin les armes. Finalment, el [[10 de febrer]] es va signar el [[Conveni de Zanjón]], amb la qual es posava fi a deu anys de guerra. Es va donar una major autonomia a Cuba i es va abolir l'esclavitud.
 
En [[1879]] va tornar a la Península i fou nomenat senador per dret propi<ref>[[Senat d'Espanya]]: [http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=1756 Expedient personal del Senador per dret propi D. Arsenio Martínez Campos y Antón].</ref>
 
De retorn a Espanya, va presidir en 1879 el govern, però solament com a "titella" de [[Cánovas del Castillo]]. Va ser forçat a deixar el partit Conservador, després de proposar donar la total llibertat als ''negres'' a Espanya. Va passar a les files liberals, convertint-se en Ministre de Guerra en el gabinet [[Sagasta]], i va fundar l'Acadèmia Militar General.
 
== Referències ==
{{Commonscat}}
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
* {{Citar publicació|format={{pdf}}|url=https://web.archive.org/web/20141123121449/http://revista-hc.com/includes/pdf/13_12.pdf|títol=Los capitanes generales de Cuba: Elites coloniales y elites metropolitanas (1823-1898)|nom=José Gregorio|cognom={{Versaleta|Cayuela Fernández}}|publicació=Historia contemporánea|ISSN=1130-2402|número=13-14|any=1996}}
 
{{commonscat}}
 
{{s-start}}
371.692

modificacions