Diferència entre revisions de la pàgina «Arsenio Martínez-Campos Antón»

cap resum d'edició
{{Infotaula de polític
| name = Arsenio Martínez-Campos Antón
| image = [[Fitxer:Arsenio martinezMartinez camposCampos cph.3c34807.jpg|250px|Arsenio Martínez-Campos]]
| caption = Arsenio Martínez-Campos
| data de naixement = {{Data naixement|1831|12|14}}
El 7 de febrer de [[1878]] va sostenir una trobada secreta amb [[Vicente García González]], cap dels insurrectes i li va transmetre les seves condicions perquè abandonessin les armes. Finalment, el [[10 de febrer]] es va signar el [[Conveni de Zanjón]], amb la qual es posava fi a deu anys de guerra. Es va donar una major autonomia a Cuba i es va abolir l'esclavitud.
 
En [[1879]] va tornar a la Península i fou nomenat senador per dret propi<ref>[[Senat d'Espanya]]: [http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=1756 Expedient personal del Senador per dret propi D. Arsenio Martínez Campos y Antón].</ref> El [[7 de març]], a instàncies de Cánovas del Castillo, va ocupar el càrrec de [[President del Consell de Ministres d'Espanya|President del Consell de Ministres]] i de [[Ministeri de Defensa d'Espanya|Ministre de Guerra]] pel [[Partit Conservador (Espanya)|Partit Conservador]]. El [[9 de desembre]] va ser substituït pel propi Cánovas. En adonar-se que havia estat instrumentalitzat per Cánovas, va abandonar el seu partit i es va passar al [[Partit Liberal (Espanya)|Partit Liberal]] de [[Sagasta]].
 
De retorn a Espanya, va presidir en 1879 el govern, però solament com a "titella" de [[Cánovas del Castillo]]. Va ser forçat a deixar el partit Conservador, després de proposar donar la total llibertat als ''negres'' a Espanya. Va passar a les files liberals, convertint-se en Ministre de Guerra en el gabinet [[Sagasta]], i va fundar l'Acadèmia Militar General.
 
En [[1893]], va ser designat general en cap de l'exèrcit africà, i va aconseguir un tractat de pau amb el Sultà [[El Marroc|magrebí]] en [[1894]]. Aquest mateix any (1893), [[Atemptat contra Arsenio Martínez-Campos|va sofrir un atemptat]], del que va sortir il·lès, a Barcelona, on era com a capità general de Catalunya. Dos anys més tard, va tornar a Cuba, però enfrontat amb la necessitat d'endurir les mesures contra els rebels, en aquests moments amb el suport dels [[Estats Units]], va deixar el seu lloc, i va tornar a Espanya on va ser nomenat president del Suprem de Guerra i Marina fins a la seva mort en [[1900]].
372.524

modificacions