Diferència entre revisions de la pàgina «Arsenio Martínez-Campos Antón»

cap resum d'edició
Després de l'arribada d'Alfons XII a Espanya, fou nomenat [[capità general de Catalunya]] amb el comandament de les tropes que lluitaven contra els carlistes a [[Catalunya]] i [[Navarra]]. Al març de [[1875]] va ocupar [[Olot]]<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Diccionari enciclopèdic català: amb la correspondència castellana. Ed. reduïda |url= |llengua= |editorial=Salat |data=1938 |pàgines=1426 |isbn=}}</ref> (la "capital" carlista de Catalunya) i poc després va assetjar [[la Seu d'Urgell]], que va caure a l'agost. Després d'acabar amb uns pocs reductes, l'aixecament carlista a Catalunya va quedar definitivament controlat el [[19 de novembre]]. L'exèrcit va concentrar llavors tot el seu esforç a [[Navarra]], últim reducte carlista. El [[28 de febrer]] de [[1876]] Alfons XII, ''el Pacificador'' entrava en [[Pamplona]]. Després del final de la contesa, Martínez Campos va ser ascendit per mèrits de guerra a Capità General.
 
Va ser diputat a Corts pel districte de Sagunt en les [[eleccions generals espanyoles de 1876]], encara que al novembre va renunciar al càrrec per ser substituït per [[Eduardo Castañón Albizua]].<ref>[[Congrés dels Diputats]]: [http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDBuscHisDip?_piref73_1340033_73_1340032_1340032.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXDSS.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%2868650.NDIP.%29 Històric de diputats].</ref> Aquest mateix any va ser destinat de nou a Cuba. Com a Capità General de l'illa estava al comandament de les tropes que lluitaven contra els rebels des de feia vuit anys.
 
Al comandament d'uns 20.000 homes va derrotar als insurrectes a [[Santiago de Cuba]] i [[Província de Villa Clara|Las Villas]]. Poc després, adonant-se que una guerra tan llarga havia aconseguit afeblir a tots dos contendents i perjudicava a tota la població de la illa, i, com era favorable a una política de tolerància, Martínez Campos va iniciar una sèrie de contactes amb els insurgents. Llavors va declarar una amnistia total per tots aquells que abandonessin les armes. Els rebels, cansats de la guerra, van començar a abandonar la lluita.
 
En [[1879]] va tornar a la Península i fou nomenat senador per dret propi<ref>[[Senat d'Espanya]]: [http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=1756 Expedient personal del Senador per dret propi D. Arsenio Martínez Campos y Antón].</ref> El [[7 de març]], a instàncies de Cánovas del Castillo, va ocupar el càrrec de [[President del Consell de Ministres d'Espanya|President del Consell de Ministres]] i de [[Ministeri de Defensa d'Espanya|Ministre de Guerra]] pel [[Partit Conservador (Espanya)|Partit Conservador]]. El [[9 de desembre]] va ser substituït pel propi Cánovas. En adonar-se que havia estat instrumentalitzat per Cánovas, va abandonar el seu partit i es va passar al [[Partit Liberal (Espanya)|Partit Liberal]] de [[Sagasta]].
[[Fitxer:Buen Retiro A Martinez Campos.jpg|thumb|250px|left|Monument a Martínez Campos al [[Parc del Retiro]], [[Madrid]] ([[Marià Benlliure|M. Benlliure]], [[1907]]).]]
Va formar part del govern de Sagasta de [[1881]] a [[1883]] de nou com a Ministre de Guerra. Mentre estava en el càrrec es va ocupar de la creació de l'[[Acadèmia General Militar]]. El [[20 de febrer]] de [[1882]] es va publicar el decret fundacional, signat pel rei i per Martínez Campos, pel qual es creava l'Acadèmia a l'[[Alcàsser de Toledo]].
 
Des de [[1890]], els xocs entre les tropes espanyoles de [[Melilla]] i les tribus [[Rif|rifenyes]] de la zona anaven en augment. El [[2 d'octubre]] van ser assassinats un grup de soldats espanyols i uns presidiaris que treballaven en la construcció d'un fort als afores de la ciutat. La situació va ser empitjorant fins que, el [[27 d'octubre|27]] i el [[28 d'octubre]] de [[1893]], va ser atacat el fort de Cabrerizas Altas, en el qual el governador militar de Melilla, general de divisió [[Juan García Margallo]] va morir juntament amb una part dels seus homes. El govern espanyol va organitzar immediatament un exèrcit de 20.000 homes al capdavant de Martínez Campos.
Va ser forçat a deixar el partit Conservador, després de proposar donar la total llibertat als ''negres'' a Espanya. Va passar a les files liberals, convertint-se en Ministre de Guerra en el gabinet [[Sagasta]], i va fundar l'Acadèmia Militar General.
 
Davant el temor a una guerra, el sultà [[Hassan I]] va manar al seu germà amb tropes per controlar a les tribus del Rif. El [[5 de març]] de [[1894]], Martínez Campos va signar amb el sultà un Tractat pel qual es va acabar el conflicte.
En [[1893]], va ser designat general en cap de l'exèrcit africà, i va aconseguir un tractat de pau amb el Sultà [[El Marroc|magrebí]] en [[1894]]. Aquest mateix any (1893), [[Atemptat contra Arsenio Martínez-Campos|va sofrir un atemptat]], del que va sortir il·lès, a Barcelona, on era com a capità general de Catalunya. Dos anys més tard, va tornar a Cuba, però enfrontat amb la necessitat d'endurir les mesures contra els rebels, en aquests moments amb el suport dels [[Estats Units]], va deixar el seu lloc, i va tornar a Espanya on va ser nomenat president del Suprem de Guerra i Marina fins a la seva mort en [[1900]].
 
[[Fitxer:Paulino Pallas Atentat.JPG|thumb|right|Il·lustració de l'[[atemptat contra el general Martínez Campos]] de 1893 en un periòdic de l'època.]]
En [[1893]], ocupant el càrrec de capità general de Catalunya i mentre presenciava una desfilada militar amb motiu de les festes de la Mercè, va ser objecte de l'[[atemptat contra el general Martínez Campos|atemptat anarquista]] de [[Paulí Pallàs i Latorre]] a [[Barcelona]], del que en va sortir lleugerament ferit.<ref>{{ref-llibre|url=http://books.google.es/books?id=DvE0gsxVyuQC|pàgina=272|cognom=González Calleja|nom=Eduardo|títol=La razón de la fuerza: orden público, subversión y violencia política en la España de la Restauración (1875-1917)|lloc=Madrid|editorial=CSIC|any=1998|isbn=84-00-07778-4}}</ref>
En [[1895]], en esclatar una altra vegada la guerra, fou nomenat novament [[Governadors de Cuba|Governador de Cuba]]. Però aquesta vegada els seus intents pacificadors no van donar molt resultat i, al no voler endurir les mesures contra els insurgents va ser rellevat l'any següent pel general [[Valerià Weyler]], tornant a la península.<ref>{{citar publicació| publicació=Gaceta de Madrid|títol=Real Decreto de 19 de enero de 1896 por el que se nombra General en Jefe del Ejército de la isla de Cuba al Teniente General Valeriano Weyler|data=20 de gener de 1896|dataaccés=23 de juny de 2014|format= {{PDF}}| volum=CCXXXV|número=20|pàgina=245|url=http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1896/020/A00245-00245.pdf}}</ref>
 
La Gaceta de Madrid publicà el 19 de gener de 1896 el seu nomenament com a president del Consell Suprem de Guerra i Marina,<ref>{{citar publicació|publicació=Gaceta de Madrid|títol=Real Decreto de 19 de enero de 1896 por el que se nombra Presidente del Consejo Supremo de Guerra y Marina al Capitán General Arsenio Martínez de Campos y Antón|data=20 de gener de 1896|dataaccés=23 de juny de 2014|format=PDF|volum=CCXXXV|número=20|pàgina=245|url=http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1896/020/A00245-00245.pdf}}</ref> càrrec del que va dimitir a penes un mes després.<ref>{{citar publicació|publicació=Gaceta de Madrid|títol=Real Decreto de 27 de febrero de 1896 por el que se admite la dimisión como Presidente del Consejo Supremo de Guerra y Marina del Capitán General a Arsenio Martínez de Campos y Antón|data=28 de febrer de 1896|dataaccés=23 de juny de 2014|format=PDF|volum=CCXXXV|número=59|pàgina=713|url=http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1896/059/A00713-00713.pdf}}</ref> Va morir el 23 de setembre de 1900 a [[Zarautz]].<ref name=lieya1900 />
 
== Referències ==
384.109

modificacions