Calendari hebreu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals |
|||
Línia 2:
El '''calendari hebreu''' o '''calendari jueu''' és un [[calendari lunisolar]], és a dir, que es basa tant en el cicle de la [[Terra]] al voltant de [[Sol]] (any), com en el de la [[Lluna]] al voltant de la Terra (mes). La versió actual, per la qual es regeixen les [[festivitats jueves]], fou conclusa pel savi [[Hil·lel II]] als voltants de l'any [[359]], com a reforma del calendari hebreu antic, però no fou aplicada a la pràctica, com a mínim, fins al [[segle XI]]. Aquest [[calendari]] es basa en un complex [[algorisme]] que permet predir les dates exactes de la lluna nova, així com les diferents [[estació de l'any|estacions de l'any]], basant-se en càlculs matemàtics i astronòmics, i prescindint de les observacions empíriques que foren vàlides fins aleshores.
En la seva concepció complexa, tant solar com lunar, el calendari hebreu s'assembla al [[Calendari xinès]], sense que es tingui constància de cap influència de l'un sobre l'altre; de la mateixa manera, també hi ha semblances amb el calendari emprat pels pobles de la península aràbiga fins a l'aparició de l'[[Islam]] al [[segle VII]] de l'[[era cristiana]]. En canvi, es distingeix del [[calendari gregorià]], d'ampli ús universal, perquè està basat exclusivament en el cicle solar anual, i també del [[calendari musulmà]],
El calendari hebreu comença, segons la [[Bíblia]], amb la gènesi del món, que succeí, segons la tradició jueva, el dilluns [[7 de setembre]] de [[3760 aC]] (segons l'era cristiana), data equivalent al dia 1 del mes de [[Tixrí]] de l'any 1. D'aquesta manera, l'any gregorià de [[2015]] equival a l'any hebreu de 5775. Així doncs, per a convertir un any del calendari gregorià al corresponent hebreu, només cal sumar o restar la xifra de 3760 (2015 + 3760 = 5775), o bé, sumar a les tres últimes xifres de l'any hebreu, 1240 (775 + 1240 = 2015).
Línia 8:
== Els fonaments del calendari hebreu ==
=== El dia hebreu ===
El [[dia]] del calendari hebreu comença amb la posta de sol i acaba amb la posta de sol següent, o bé, amb l'aparició dels tres primers estels en el firmament. Per motius administratius o empresarials, de vegades es considera actualment les 18
El costum de veure començar el dia amb la caiguda del crepuscle és tan antiga com la Bíblia mateixa, i es basa en el text bíblic del [[Gènesi]] 1:5, que a la fi de cada dia comenta ''"Hi hagué un vespre i un matí..."'', del qual s'entén que cadascun dels dies de la creació començaven a la tarda. Encara d'una manera més explícita, com que la Bíblia prescrigué el dejuni del Dia de l'Expiació (el ''[[Yom Kippur]]'') cita: ''"El dia deu del mes setè és el dia de l'Expiació [...] Per a vosaltres és un gran dia de repòs i de dejuni. Des del capvespre del dia nou, fins al capvespre de l'endemà, guardareu repòs"''' ([[Levític]] 23:27-32). Des de llavors, és pràctica corrent i antiquíssima que les festes jueves comencin a la posta de sol. I no tan sols aquestes: per exemple, el conegut costum d'alguns indrets de començar la celebració del [[Nadal]] amb un sopar el dia anterior, té les arrels en aquesta tradició hebrea mil·lenària.
Línia 87:
==== L'any de traspàs, embolismal o "prenyat" ====
Avui en dia, se sap que les [[estacions de l'any]] es deuen al moviment de translació de la Terra al voltant del Sol; aquest cicle, s'anomena en astronomia [[any tròpic]] (365 dies, 5 hores, 48 minuts i 44 segons).
L'any hebreu de traspàs és un any de 13 mesos, anomenat en hebreu ''xanà meübéret'' (שנה מעוברת, "any prenyat" o embolismal), metaforitzant el més afegit com si fos un fetus d'una dona en estat; i d'aquí que els mètodes d'institució d'aquest any, s'anomenin ''ibur'' (
El mètode original d'embolisme, desenvolupat al llarg del [[segle VI aC]], establia que s'hauria d'afegir un mes més, en tres anys de cada cicle de vuit. En el [[segle V aC]], es va perfeccionar el sistema, estipulant-se que el més afegit s'hauria de fer en set anys per a cada cicle de dinou. S'estima que aquestes tècniques tenen les seves arrels en els coneixements d'[[astronomia]] dels babilonis, molt avançats a la seva època, i de l'astrònom grec [[Metó (astrònom)|Metó]] (segle V aC), i són acceptades fins avui. Segons les observacions de Metó, cada 19 anys (cicle de Metó), les llunes noves i la resta de fases de la lluna tornen a coincidir els mateixos dies de l'any (amb una diferència d'una hora i mitja aproximadament). D'això se'n dedueix que cada 19 anys coincidiran entre si les dates del calendari hebreu i el gregorià. Tot i així, pot existir un petit desfasament d'un o dos dies,
L'any [[359]], el savi Hil·lel II va perfeccionar els càlculs i mètodes coneguts, i va establir els mecanismes d'embolisme de l'any emprats fins al dia d'avui, que han sigut corroborats per les últimes i més modernes observacions astronòmiques. Aquests càlculs ja eren coneguts des de centenars d'anys ençà, però fins aleshores es preferien els mètodes empírics per establir el començament del mes (visualització del naixement de la lluna), el començament de la primavera (basant-se en la maduració de les messes), i l'arribada de l'[[equinocci]] de primavera (moment en què el dia i la nit tenen la mateixa duració), mentre que els anuaris eren emprats solament en cas d'impediments, com en els dies nuvolosos.
Línia 97:
Es creu que la raó per la qual Hil·lel II va publicar el calendari hebreu tal com s'utilitza des dels seus temps fins als nostres dies, prové d'una de les decisions preses pel [[Cristianisme]] en el primer [[Concili de Nicea I|Concili de Nicea]], celebrat l'any [[325]], a instàncies de l'emperador [[Constantí I el Gran]]. Segons la tradició cristiana, [[Jesús]] de Natzaret fou crucificat el [[Divendres Sant]], coincident amb el divendres de la Pasqua jueva. El Concili decidí desvincular-se del [[judaisme]] també en aquest aspecte, i prescindir de la necessitat d'esbrinar any rere any, la data exacta de la Pasqua jueva. A tal efecte, s'estipulà que el primer dia de la Pasqua cristiana, el [[Diumenge de Rams]], se celebrés el primer diumenge després de la lluna plena, immediatament després de l'equinocci de primavera. De totes maneres, la decisió de Nicea va despertar el temor entre els jueus de l'època, que els cristians els hi prohibissin anunciar els començaments de mes i els embolismes de cada any, indispensables per al normal discorrement de la vida jueva. I d'aquí la necessitat d'un calendari preestablert per endavant i acceptat per totes les diàspores del poble jueu.
Un [[any tròpic]], o circumval·lació de la Terra al voltant del Sol, triga 12,368 cicles lunars, o voltes que efectua la Lluna al voltant del nostre planeta. Això implica que 19 anys tròpics, equivalen a 234,992 cicles de la Lluna, un nombre pràcticament enter. Des d'aquesta base, s'estableix que cada 19 anys, hi haurà 235 mesos, ó 12 anys comuns (de dotze mesos), i 7 anys embolismals o "prenyats" (de tretze mesos): els anys número 3, 6, 8, 11, 14, 17 i 19 de cada cicle de dinou anys. Per a saber si un determinat any hebreu és o no és embolismal, s'ha de dividir pel nombre 19; si el quocient obtingut per la divisió ens deixa un residu amb un nombre de la següent sèrie: 0, 3, 6, 8, 11, 14 o 17, llavors es tracta d'un any de 13 mesos. D'aquesta manera, l'any hebreu 5765 (equivalent al gregorià de 2005),
=== La setmana en el calendari hebreu ===
Línia 103:
El calendari hebreu no solament combina l'any solar i el mes llunar, sinó que ambdós cicles complementats han de conviure exitosament també amb el cicle [[setmana]]l de set dies, el qual, segons alguns autors, pot ser l'origen de la setmana en el calendari civil actual.
Els dies de la setmana hebrea es basen en els sis dies de la Creació, segons relata el primer capítol del Gènesi, essent el seu nom el mateix que els adjudica la Bíblia, que són simplement els noms dels nombres ordinals en hebreu, del primer al sisè -denominació que també existeix, per exemple, en la [[portuguès|llengua portuguesa]], excepte en el [[diumenge]], però que en la majoria de les llengües occidentals, s'han adoptat noms de diverses deïtats per als dies de la setmana- i en el setè dia, en el que [[Déu]] descansà de la seva tasca (Gènesi 2:1-3): el [[Sàbat]]
== Vegeu també ==
| |||