Obre el menú principal

Canvis

Ampliació
 
== Conseqüències ==
Després del [[Setge d'Alcanyís|fallit assalt]] a [[Alcanyís]], la vila va quedar bloquejada i aïllada fins al final de la guerra, i [[Ramon Cabrera i Grinyó|Ramon Cabrera]] va seguir expandint el seu territori, va signar amb [[Antonio van Halen y Sarti]] el [[conveni de Segura]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Córdoba |nom=Buenaventura |títol=Vida militar y política de Cabrera |volum=vol. 3 |url= |llengua=castellà |editorial=Impr. y fundicion de Don E. Aguado |data=1845 |pàgines=3 |isbn=}}</ref> i derrotant als liberals a l'[[Acció de Maella]] i ocupant tot el territori fins a la conca del [[Jalón]] i [[Calataiud]], però amb la signatura del [[Conveni de Bergara]] l'agost de [[1839]], Cabrera es va veure aïllat i encerclat per les forces liberals,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bollaert |nom=William |títol=The wars of succession of Portugal and Spain, from 1826 to 1840 |volum=vol.2 |url= |llengua=anglès |editorial=Ranken and Co |data=1870 |pàgines=370 |isbn=}}</ref> que a finals de 1839 havien muntat una línia de fortificacions des d'Alcanyís a Castel de Cabra, per incomunicar i assetjar una a una les posicions carlines: Espartero pren Segura el 27 de febrer i poc després Castellote mentre des del sud O'Donnell ocupà Aliaga, Alcalá de la Selva, i finalment [[Cantavella]] l'11 de maig. [[Setge de Morella (1839)|Perduda Morella]], Cabrera va creuar l'Ebre arribant a Berga, havent de fugir a [[França]] el mes de juliol.<ref>{{ref-web |url=http://www.enciclopedia-aragonesa.com/monograficos/historia/siglo_XIX_en_aragon/multimedia/mapas/mapa_i_guerra_carlista.htm |títol=La Expedición Real |consulta=21/8/2015 |obra=Episodios de la I Guerra Carlista en Aragon |editor=Gran Enciclopedia Aragonesa |data= |llengua=castellà }}</ref>
 
== Referències ==
104.889

modificacions