Teoria de cordes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
La '''teoria de cordes''' és una proposta de descripció [[mecànica quàntica|quàntica]] unificada de totes les [[interaccions fonamentals|interaccions]], incloent-hi la [[gravetat]], que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són [[Partícula elemental |partícules]] puntuals sinó objectes unidimensionals (''cordes'').
{{Problema|física|És la teoria de cordes o la [[teoria M]] un camí per unificar [[gravetat]] i [[mecànica quàntica]]? O és només un carreró sense sortida?}}La idea bàsica és que els components fonamentals del món físic són cordes d'una longitud de l'ordre de la [[longitud de Planck]] (
La '''teoria de supercordes''' és una versió de la teoria de cordes estàndard que inclou els [[fermions]] (cosa que l'estàndard no feia) i incorpora la [[supersimetria]] (una simetria de les partícules fonamentals que relaciona [[bosó|bosons]] i [[fermions]]). Un aspecte destacable d'aquesta versió és que, per tal que la descripció de la natura sigui consistent, es necessita que l'espai-temps tingui 10 [[dimensió|dimensions]], en lloc de les 4 dimensions observades (tres d'espacials i una de temporal). Hom generalment suposa que, de les 10 dimensions, n'hi ha 6 que es troben caragolades (''compactificades'') en escales properes a la [[longitud de Planck]], i per aquest motiu no les podem percebre.
Aquesta teoria o, més ben dit, teories (''vegeu més endavant''), és una solució possible al problema de la [[gravitació|gravetat]] [[mecànica quàntica|quàntica]] (és a dir, una descripció quàntica de la gravetat) i, a més de la gravetat, pot descriure de manera natural les altres forces de la natura ([[força electrodèbil]] i [[força forta]]). Les teories de supercordes inclouen els [[fermió|fermions]] i incorporen la [[supersimetria]]. No se sap encara si la teoria és capaç de descriure un univers amb la quantitat precisa de forces i matèria que observem, ni quanta llibertat la teoria dóna per escollir aquests detalls. La teoria de cordes (i menys les seves ampliacions, com la [[teoria M]]) encara no ha fet prediccions [[falsabilitat|falsables]] que permetin comprovar-la experimentalment, encara que alguns aspectes especials de la teoria són accessibles a observacions i experiments.
Línia 17:
* '''Heteròtica E<sub>8</sub>×E<sub>8</sub>''': l'altra possibilitat de compactificar les 16 dimensions de diferència entre excitacions levògires i dextrògires. Les cordes són tancades.
Tot i que, per a entendre els detalls d'aquestes teories, cal un nivell considerable de coneixements matemàtics, algunes propietats es poden entendre de manera intuïtiva. Per exemple, les cordes tenen tensió (de
El [[1995]], [[Edward Witten]] i d'altres indicaren que, possiblement, la teoria de cordes és, de fet, el límit d'una teoria més general -i en bona part per desenvolupar- d'11 dimensions, anomenada temptativament ''[[teoria M]]''. La teoria de cordes seria un límit particular de la teoria M. En la teoria de cordes, trobaríem no solament cordes sinó també altres objectes no pertorbatius, com ara [[brana|branes]] (superfícies de dimensions diverses).
| |||