Memoràndum del Riu Wye: diferència entre les revisions

El memoràndum final va ser signat per [[Binyamín Netanyahu]] per la part d'Israel, [[Iàssir Arafat]] en nom palestí i per [[Bill ClintomClinton]] com a facilitador. [[Hussein I de Jordània]] va assistir a algunes de les sessions de treball, convidat pel govern nord-americà, per a ajudar a disminuir la tensió entre les dues delegacions. Quan el text ja estava gairebé enllestist va esclatar un incident diplomàtic, perquè Netanyahu va exigir l'alliberament de [[Jonathan Pollard]], empresonat per espia per passar informació privilegiada a Israel. Clinton va accedir a revisar el cas però no va amnistiar el pres per les pressions de l'[[Agència Central d'Intel·ligència]] (la CIA).

Els israelians es comprometien a retirar-se parcialment dels territoris palestins de [[Cisjordània]] designats a l'acord en un marge de tres mesos i aturar les operacions militars a la zona mentre durés el replegament. Igualment van acceptar reunir-se amb el comitè mediador cada dues setmanes per comprovar l'avenç de les operacions, així com aplicar els acords previs en el tracte als detinguts àrabs. A més a més s'havia de garantir el pas fronterer entre els diversos territoris palestins per als ciutadans que ho desitgessin. Es reconeixia el paper cabdal del port de Gaza per a la comunitat palestina i s'accedia a ajudar al seu desenvolupament. L'acord va ser ratificat pel Parlament d'Israel (la [[Kenésset]]) per 75 vots a favor i 19 en contra.

El memoràndum havia de contribuir a la pau a la regió però l'acord es va trencar, amb acusacions mútues de violar-lo. Els assentaments israelians es van reduir un 2% en comptes d'un 13% a les àrees prefixades i els atacs d'ambdós bàndols no van aturar-se. L'esclat de la [[segona intifada]] l'any 2000 el va congelar definitivament i les negociacions posteriors van dur-se a terme sense tenir en compte gran part dels seus punts.