Josep Nasi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Illa de Naxos| |
||
Línia 1:
'''Josep Nasi''' fou un jueu portuguès i home d'estat turc, duc de [[ducat de Naxos|Naxos]] de [[1566]] al [[1579]].
Va néixer vers el [[1510]] a Portugal on havia fugit la família de les persecucions dels castellans. Josep va haver d'emigrar cap Ambers amb el seu oncle Diogo (Didac Nasi) i allí van entrar en relació amb el banquer Abraham Benveniste, i gracies a ells es van relacionar amb la cort. Però la necessitat de fingir-se cristià el van impulsar a emigrar a Turquia hi va arribar el [[1549]] a Venècia.
Línia 9:
Com a senyor de Tiberíades, Josep va encarregar la feina a Josep ben Adret. Amb força dificultats les muralles foren restaurades el [[1565]] gracies al suport del pasha de [[Damasc]]. Va fer desenvolupar agrícolament la zona i va fer importacions de Venècia, cridant com a colons a tots els jueus, especialment als expulsats últimament de la campanya romana (el Papa [[Pau IV]] no els volia allí) i dels que molts van arribar amb vaixells noliejats per Nasi. Tota la comunitat de Cori a la campanya (200 persones) va emigrar, així com altres d'altres llocs. Quant el papa [[Pius V]] va publicar la bule de [[26 de febrer]] de [[1569]] expulsant als jueus dels seus estats, molts van anar al feu de Nasi.
Selim, el seu amic, va pujar al poder el [[1566]] al morir el seu pare. Acabava de ocupar les illes de [[Illa de Naxos|Naxos]], [[Andros]], [[Milos]], [[Paros]], [[Santorí]], i altres i havia deposat al duc [[Joan IV Crispo]] que era el seu tributari però del que els seus súbdits grecs no estaven contents. Josep Nasi va enviar a l'illa com a governador al castellà Francisco Coronello perquè era cristià; va abaixar les taxes (el tribut també es va abaixar a 14.000 ducats l'any). També va obtenir algunes avantatges comercials en el comerç de la Mar Negra.
Nasi va romandre influent amb Selim tot i l'hostilitat del gran visir [[Muhammed Sokolli]]. Quant Maximilià II, l'emperador (1564-76), va voler fer la pau amb Turquia, va utilitzar els serveis de Nasi al que el seu ambaixador Verantius va omplir de regals. El [[1566]] Nasi va encoratjar als protestants contra els castellans. Guillem d'Aurenja li va demanar opinió sobre la revolta el [[1569]] i també que influís en el soldà per declarar la guerra a Castella (cosa que Nasi no va obtenir).Va mantenir correspondència amb [[Segimon August II de Polònia]] ([[1570]]) pel que va obtenir privilegis comercials.
El setembre de [[1569]] es va incendiar l'arsenal de [[Venècia]] i Nasi va aconsellar d'aprofitar per conquerir [[Xipre]]. Els otomans van ocupar Xipre el [[1571]], i els venecians van respondre amb la conquesta de
Des [[1569]] els francesos no pagaven els 150.000 escuts que es devien a Nasi i aquest va obtenir permís d'agafar naus franceses en aigües turques per assegurar el cobrament de la deute. Nasi va apressar alguns vaixells a Alexandria i amb la seva venda es va cobrar. El govern francès va enviar un ambaixador, De Grandchamp, que va aconseguir de fer acusar a Nasi de traïció per un tal David (un jueu), però Nasi fàcilment va convèncer al soldà de la seva innocència i lleialtat i David fou desterrat a Rodes i excomunicat pels rabins (mes tard Nasi va voler aixecar aquesta mesura quant David es va penedir). El [[1573]] els venecians van abandonar Naxos i Francisco Coronelo va tornar a l'illa.
| |||