Jet (astronomia): diferència entre les revisions

Els '''jets relativistes''' són jets de [[plasma (estat de la matèria)|plasma]] extremadament poderosos que emanen del centre d'algunes [[galàxia activa|galàxies actives]], [[radiogalàxia|radiogalàxies]] i [[quàsar]]s. La seva extensió pot arribar a milers<ref>Biretta, J. (1999, January 6). Hubble Detects Faster-Than-Light Motion in Galaxy M87 (http://www.stsci.edu/ftp/science/m87/m87.html)</ref> o, inclúsfins i tot, centenars de milers d'anys llum.<ref>Yale University - Office of Public Affairs (2006, June 20). Evidence for Ultra-Energetic Particles in Jet from Black Hole (http://www.yale.edu/opa/newsr/06-06-20-01.all.html)</ref> Es pensa que el gir dels camps magnètics en el [[disc d'acreció]] col·lima l'efusió al llarg de l'eix de rotació de l'objecte central, de manera que quan les condicions són favorables, un doll (jet) emergeix de cada costacostat del disc d'acreció. Si el jet s'orienta en direcció a la Terra, la seva lluentor aparent canviarà. Els mecanismes per a la creació de dolls (jets)<ref>Meier, L. M. (2003). The Theory and Simulation of Relativistic Jet Formation: Towards a Unified Model For Micro- and Macroquasars, 2003, ''New Astron. Rev. '', '''47''', 667. (http://arxiv.org/abs/astro-ph/0312048)</ref> i la composició dels jets<ref> Georganopoulos, M.; Kazanas, D.; Perlman, E.; Stecker, F. (2005) Bulk Comptonization of the Cosmic Microwave Background by Extragalactic Jets as a Probe of their Matter Content, ''The Astrophysical Journal '', '''625''', 656. (http://arxiv.org/abs/astro-ph/0502201)</ref> encara s'està debatent en la comunitat científica. Es pensa que els jets estan compostos d'una barreja elèctricament neutreneutra d'[[electrons]], [[positrons]] i [[protons]].

[[Fitxer:M87 jet.jpg|thumb|left|[[Messier 87|Galàxia el·líptica M87]] emetent un jet relativista vist pel [[Telescopitelescopi espacial Hubble]] en l'[[espectre visible]]]].

Jets semblants, encara que a una escala més petita, es poden desenvolupar al voltant de discs d'acreció d'[[estrella de neutrons|estrelles de neutrons]] i [[forat negre estel·lar|forats negres estel·lars]]. AquestesAquests sistemes se solen anomenar [[microquàsar|''microquàsars'']]s. Un exemple conegut n'és SS433, un jet amb una velocitat de 0,23c23 c, encara que altres microquàsars semblen tenir velocitats més altasaltes, encara que no estan tan ben mesurades. Encara que més febles i menys relativistes, els jets es poden associar amb molts sistemes binaris; els mecanismes d'acceleració per aquests jets podrien ser similars als processos de [[reconnexió magnètica]] observats en la [[magnetosfera]] de la [[Terra]] i el [[vent solar]]. .

[[Fitxer:Onde-radioM87.jpg|thumb|right|El jet de [[Messier 87|M87]] vist en freqüència de ràdio per l'observatori astronòmic [[Very Large Array]] (el camp de visió és més gran i girat respecte a la imatge superior).]]

Es pensa que la formació de jets relativistes és la clau per a l'explicació de la producció de d'[[esclat de raigs gamma|esclats de raigs gamma]]. Aquests jets tenen un [[factor de Lorentz]] de ~ 100, senti són un dels objectes celestes més ràpids coneguts.

Alguns jets, es pensa que poden ser engegats per la rotació de [[forat negre|forats negres]], degut a causa de l'enorme quantitat d'energia que cal per a engegar-los. Existeixen dues teories per a explicar com l'energia es transfereix del forat negre al jet.:

* El '' procés [[Roger Blandford|Blandford]]-Znajek''.<ref>Blandford, R. D., Znajek, R. L. (1977), ''Monthly Notices of the Royal Astronomical Society'', 179, 433</ref> Una de les teories més acceptades postula que el camp magnètic del voltant del disc d'acreció és xuclat per la rotació del forat negre. El material relativista, possiblement, és llençat per les estretes línies de camp.

* El ''[[Procés Penrose|mecanisme Penrose]]''.<ref>Penrose, R. (1969). Gravitational collapse: The role of general relativity. ''Nuovo Cimento Rivista'', Numero Speciale '''1''', 252-276.</ref> L'energia extreta d'un forat negre rotant per l'[[efecte Lense-Thirring]]. Aquesta teoria, es va comprovar posteriorment serque era validavàlida per a l'extracció de partícules d'energia relativista,<ref>Williams, R. K. (1995, May 15). Extracting x rays, Ύ rays, and relativistic e^-e⁺ pairs from supermassive Kerr black holes using the Penrose mechanism. ''Physical Review'', '''51'''(10), 5387-5427.</ref> Ii subseqüentment podria ser un possible mecanisme per a la formació de jets.<ref>Williams, R. K. (2004, August 20). Collimated escaping vortical polar e^-e⁺ jets intrinsically produced by rotating black holes and Penrose processes. ''The Astrophysical Journal'', '''611''', 952-963. (http://arxiv.org/abs/astro-ph/0404135)</ref>