Aleksandr Koltxak: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 46:
A [[Omsk]] ([[Sibèria]]), Koltxak va acceptar un càrrec de ministre en el [[Govern Provisional de Sibèria]] instituït per russos blancs que confiaven en la bona relació que tenia amb els britànics, principalment amb el general [[Alfred Knox]], cap de la missió militar del [[Regne Unit]]. Aquest govern provisional, però, no tenia gens de suport popular i, el [[novembre]] de [[1918]], els britànics l'enderrocaren instigant un cop d'estat. Koltxak va tornar a Omsk el dia 16, i, dos dies després, tots els dirigents [[Partit Social-Revolucionari|socialrevolucionaris]] van ser detinguts; els altres membres de l'antic gabinet ministerial es reuniren i elegiren Koltxak cap de govern amb poders extraordinaris; així, va ser nomenat Governant Suprem i fou ascendit a almirall. D'altra banda, els socialrevolucionaris detinguts van ser expulsats de Sibèria i molts d'ells acabaren exiliats a Europa. Segons el manifest que va adreçar al poble:
 
"El govern provisional de Siberia s'ha acabat. El Consell de Ministres, dipositari de tot el poder, m'ha investit a mi, l'almirall Aleksandr Koltxak, amb aquest poder. He acceptat aquesta responsabilitat en les excepcionalment difícils circumstàncies de guerra civil i de completa desorganització del país, i ara faig saber que no seguiré pas ni el camí dels reaccionaris ni el camí mortal de les lluites de partit. El meus principal objectius són l'organització d'una força de combat, l'enderrocament del [[Consell de Comissaris del Poble|bolxevisme]] i l'estabilment de la llei i l'ordre, per tal que el poble rus pugui ser capaç d'elegir una forma de govern d'acord amb els seus desitjos i per dur a terme els nobles ideals de llibertat. Us crido a vosaltres, ciutadans, a unir-vos i sacrificar-ho tot, si cal, en la lluita contra el bolxevisme".
 
Els dirigents de la facció [[Social-Revolucionaris d'esquerra|esquerrana dels socialrevolucionaris]], que van rebutjar Koltxak i cridaren a assassinar-lo, provocaren una petita revolta a Omsk el [[22 de desembre]] de [[1918]], aviat sufocada pels [[Cosac del Don|cossacs]] i per la [[Legió Txeca|Legió Txecoslovaca]], les quals van executar sumàriament uns cinc-cents rebels. Immediatament, els socialrevolucionaris van obrir negociacions amb els bolxevics i, el gener de 1919, l'[[Exèrcit Popular Socialrevolucionari]] va unir-se a l'[[Exèrcit Roig]]. Per la seva banda, Koltxak va perseguir sempre els revolucionaris i els socialistes de les diferents faccions. El [[3 de desembre]] de [[1918]], el seu govern va promulgar un decret establint la pena de mort per als qui intentessin assassinar el Governant Suprem o enderrocar el seu govern; a més, els insults, escrits o orals, es castigaven amb presó, el sabotatge de l'administració comportava pena de treballs forçats durant quinze o vint anys.
== Comandant de l'exèrcit blanc de Sibèria ==
Bloquejat fora de Rússia durant el període revolucionari, acaba essent utilitzat pels britànics per posar un cert ordre a les tropes antibolxevics de [[Sibèria]]. A la ciutat d'[[Omsk]], troba un caos notable en el govern antibolxevic. Finalment, el novembre de 1918 dóna un cop d'estat a Omsk recolzant-se en els oficials contrarevolucionaris.
 
Segons la Regulació núm 428, titulada ''Sobre els perills per l'ordre públic a causa dels vincles amb la [[Revolució d'Octubre de 1917|Revolta Bolxevic]]''. decretada l'11 d'abril de 1919 i publicada al diari ''La Gaceta d'Omsk'' (núm 188 del [[19 de juliol]] de [[1919]]), es podía condemnar a cinc anys de presó a tota persona considerada perillosa per a l'ordre públic arran dels seus vincles, de qualsevol mena, amb els bolxevics. Si algú tornava clandestinament de l'exili, se li podia imposar una pena d'entre quatre i vuit anys de treballs forçats. A més, l'empresonament, els treballs forçats o la pena de mort els podien decretar tribunals militars sense necessitat de dur a terme cap mena d'investigació judicial.
Koltxak dissol els governs antibolxevics formats per liberals cadets, socialistes revolucionaris i nacionalistes. Immediatament forma un govern dictatorial militar, combat la corrupció i converteix unes tropes testimonials en un exèrcit eficient. Amb aquest exèrcit blanc, del que sobresurt el coronel Kappel, ordena una gran ofensiva que fa recular els bolxevics fins als Urals durant la primavera de 1919. La revolta de la Legió Txeca al transiberià contra els bolxevics afavoreix l'èxit de Koltxak qui ocupa [[Ufà]], [[Ekaterimburg]], [[Samara]], [[Perm]] i [[Kazan]].
 
El govern de Koltxak va reconéixer el deute exterior rus, va restituir als seus propietaris empreses i finques col·lectivitzades, va fer concessions a inversors estrangers, dissolgué els sindicats i els [[soviets]] així com va perseguir [[Partit Obrer Socialdemòcrata Rus|marxistes]]; diferents fonts el culpen d'haver recorregut a l'ús del terror com ara haver fet arrassar pobles sencers. Tanmateix, no va poder impedir pas que, durant l'[[estiu]] de [[1919]], partisans de la [[Massís de l'Altai|regió d'Altai]] aconseguissin organitzar l'Exèrcit Roig dels Pagesos de la Sibèria Occidental, format per uns vint-i-cinc mil homes, o que a, principis de [[1919]], es constituís al sud-est de [[Ienisseisk]] la República Soviètica Partisana de Taseev. Cap a la [[tardor]] de [[1919]], la reraguarda dels dominis de Koltxak començava a esfondrar-se, abans fins i tot de l'arribada de l'Exèrcit Roig, i el febrer de 1920, els partisans van apoderar-se de la [[Província de l'Amur|regió de l'Amur]]
 
.
 
== Comandant suprem ==