Revisió del 03:02, 10 març 2013 modifica Legobot (discussió \| contribucions) Bots 236.727 edits m Bot: Traient 35 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q212112 ← Edició anterior		Revisió del 23:12, 8 set 2015 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: arribà al màxim esplendor > arribà a la màxima esplendor Edició següent →
Línia 1: En la [[música clàssica]], el '''bel canto''' (en [[italià]], ''cant bell, bonic'') designa un estil de [[cant]] que es caracteritza per la bellesa del [[timbre musical\|timbre]] i per la recerca de la virtuositat vocal, la vocalització, els [[Ornament (música)\|ornaments]], una gran extensió de la [[tessitura]], etc. S'originà a Itàlia a finals del [[segle XVI]] i arribà ala ~~màxim~~la màxima esplendor al primer terç del [[segle XIX]], durant l'època justament anomenada belcantista. [[Rossini]] ([[1792]]-[[1868]]), [[Bellini]] ([[1801]]-[[1835]]) i [[Donizetti]] ([[1797]]-[[1848]]) foren els compositors [[òpera\|operístics]] que millor exemplifiquen aquest estil durant el període comprès entre aproximadament el [[1810]] i el [[1830]]. El bel canto es basa en la uniformitat perfecta de la veu, el [[legato]] hàbil, un registre alt i clar, una gran agilitat i flexibilitat, i un cert timbre líric, ''dolç''. Trinats, refilets, notes picades, llargues cadències improvisades, etc., en són les principals característiques, especialment durant el segle [[XVII]] i el [[segle XVIII]]. El bel canto emfatitza més la tècnica que no pas el volum. Va significar una demostració de les capacitats vocals dels intèrprets, amb habilitat virtuosa i proeses diverses, a vegades en detriment de l'acció escènica.

Bel canto: diferència entre les revisions