Mines de Gavà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Referències de les troballes significants |
|||
Línia 42:
També s’han realitzat datacions [[Carboni-14|radiocarbòniques]] en materials provinents de diferents estructures mineres. Les datacions corresponents al Postcardial oscil·len entre el 3350 i el 2950 aC (no calibrat) i les del Neolític Mitjà entre el 2950 i el 2550 aC (no calibrat). Això les situaria entre el 4200 aC i el 3400 aC, entre la segona meitat del IV mil·lenni i la primera meitat del III mil·lenni aC.<ref name=":0" /> Cal tenir present, però, que les datacions provenen de mostres pertanyents al rebliment de mines una vegada ja en desús; per tant, l’explotació hauria de ser anterior. En aquest sentit, trobem variscita gavanenca a la [[Cova de Can Sadurní]] ([[Begues]], Barcelona) en moments postcardials anteriors als identificats a Gavà.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Edo, M.; Antolín, F.; Barrio, M.J|nom = |article = Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat), de la captación de recursos abióticos al inicio de la minería de aluminio-fosfatos (10500-4000 cal ANE) en el macizo de Garraf|publicació = Rubricatun núm.5. Actes del Congrés Internacional Xarxes al Neolític|url = http://www.raco.cat/index.php/Rubricatum/article/view/269765/357309|data = 2012|pàgines = 299-306}}</ref> O la localitzada a la Cueva de Chaves ([[:es:Bastarás|Bastarás]], [[Província d'Osca|Osca]]) i la Cueva del Moro ([[Olvena]], Osca), confirmades químicament com de Gavà però localitzades en enterraments del Neolític Antic del VI mil·lenni aC.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Baldellou, V.; Utrilla, P.; García-Gazólaz, J|nom = |article = Variscita de Can Tintorer en el Neolítico Antiguo del valle medio del Ebro|publicació = Rubricatum núm.5. Actes del Congrés Internacional Xarxes al Neolític|url = http://www.raco.cat/index.php/Rubricatum/article/view/269766/357310|data = 2012|pàgines = 307-314}}</ref>
No es disposen de datacions absoltes per a les mines ibero-romanes però l’explotació es situaria entre els segles IV aC i I dC.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Bordas, A. et al.|nom = |article = Les mines històriques al sector de la serra de les Ferreres: darreres aportacions a l’estudi de la minería del ferro a Gavà|publicació = Rubricatum núm.4
== Descripció ==
Línia 82:
Està format per 241 denes, de les quals 232 es van trobar senceres i 9 fragmentades. Les denes són petits cilindres de entre 3.8 i 5.5 mm de llargada; 1.5 i 2 mm de diàmetre de perforació; i gruix de la paret no superior als 2 mm. Les denes estan polides i la majoria tenen els extrems en angle recte.
Són escassos els ornaments neolítics elaborat amb corall a Europa. Els coneguts procedeixen principalment d’Itàlia i, en menys quantitat, de Suïssa, França, Sardenya i Catalunya.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Bosch, J., Estrada, A.|nom = |article = Peces de collaret de corall de l'epoca neolítica procedents de la mina 83 de Gavà.|publicació = Rubricatum núm.4: Intervencions arqueològiques a les Mines de Gavà (sector de les Ferreres). Anys 1998-2009. De la varisicta al ferro: neolític i antiguitat|url = |data = 2010|pàgines = 181-184}}</ref>
=== Vas de boca quadrada ===
Recipient de ceràmica de boca quadrada trobat a la mina 83 formant part d’un conjunt funerari. Es situa entre el 6200-5900 abans del present.
Té la boca quadrangular amb parets verticals i lleugerament abombades i fons pla. Presenta prominències o reforços verticals en els quatre angles. En un dels costats llargs té un element de prensió de forma de llengüeta amb una petita perforació horitzontal de secció circular. La ceràmica és de cocció oxidant i amb acabat reductor a mode de fumat exterior i interior; està formada per un desgreixant de mida mitjana de [[quars]] i [[Feldspat|feldspats]]. Presenta un acabat brunyit interior i exterior. L’amplada màxima de boca és de 19.5 x 15 cm; l’amplada màxima és de 21 cm; l’alçada preservada és de 8.6 cm; i el gruix de paret és de 7.8 mm.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Bosch, J., Gómez, A.|nom = |article = Estudi de les ceràmiques neolítiques procedents de les mines 83, 84, 85 i 90 de Gavà|publicació = Rubricatum núm.4: Intervencions arqueològiques a les Mines de Gavà (sector de les Ferreres). Anys 1998-2009. De la varisicta al ferro: neolític i antiguitat|url = |data = 2010|pàgines = 63-83}}</ref>
L’anàlisi de la pasta indica que és de producció local però la seva forma podria mostrar influències nord-italianes.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Clop, X., Álvarez, A.|nom = |article = Estudi de caracterització petrogràfica d'un vas de boca quadrada neolític de la mina 83 de Gavà|publicació = Rubricatum núm.4: Intervencions arqueològiques a les Mines de Gavà (sector de les Ferreres). Anys 1998-2009. De la varisicta al ferro: neolític i antiguitat|url = |data = 2010|pàgines = 85-91}}</ref>
L’anàlisi de residus mostra que va contenir sèu d’origen animal, concretament de mamífers terrestres. Els greixos identificats tenen la propietat de protegir de l’acció oxidant de l’aire els aliments submergits en ells, per tant, es podria tractar d’una conserva en greix o, també, d’un brou greixos.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Treserras|nom = Jordi|article = Anàlisi de residus en ceràmica neolítica. Estudi del contingut d'un vas de boca quadrada de la mina 83|publicació = Rubricatum núm.4: Intervencions arqueològiques a les Mines de Gavà (sector de les Ferreres). Anys 1998-2009. De la varisicta al ferro: neolític i antiguitat|url = |data = 2010|pàgines = 93-95}}</ref>
=== Làmina d’obsidiana ===
Linha 96 ⟶ 98:
Es tracta d’una làmina sencera, de secció trapezoïdal, de 78 mm de llargada, 11 mm d’ample i 4 mm de gruix. El taló és pla i està lleugerament desviat respecte l’eix de la làmina. El bulb de percussió té una petita descamació i l’angle d’esclat és recte. Les vores laterals són regulars i rectes i no s’observen retocs.
Els estudis sobre la peça mostren que es va utilitzar per tallar una matèria vegetal tova no llenyosa, com els cereals, encara que poc temps, i situen el seu origen a la font d’obsidiana [[Sardenya]] A (Monte Arci).<ref>{{Ref-publicació|cognom = Bosch, J., Gibaja, J.F., Gratuze, B|nom = |article = Estudi d'una peça neolítica d'obsidiana procedent de la mina 83 de Gavà: tipologia, funcionalitat i petrografia|publicació = Rubricatum núm.4: Intervencions arqueològiques a les Mines de Gavà (sector de les Ferreres). Anys 1998-2009. De la varisicta al ferro: neolític i antiguitat|url = |data = 2010|pàgines = 133-137}}</ref>
== L’extracció de la variscita: mines, estructures i utillatge miner ==
| |||