Stanley Kubrick: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link GA template (handled by wikidata) - The interwiki article is not good |
m Fent neteja, canvis menors, espais sobrers o que manquen, plantilles de segles AWB |
||
Línia 79:
=== ''[[Barry Lyndon]]'' (1975) ===
El treball de preproducció que havia fet per ''Napoleó'' el va ajudar a establir les bases de la seva següent producció ''[[Barry Lyndon]]'', el 1975, basada en la novel·la victoriana ''The Luck of Barry Lyndon'' de [[William Makepeace Thackery|W.M. Thackery]], publicada el [[1884]]. Narra la història de l'ascensió i caiguda de un noi a l'Europa del
La pel·lícula va ser filmada a [[Irlanda]] i a Anglaterra. A Irlanda, Kubrick va rebre algunes amenaces per part del grup terrorista [[IRA]] pel fet que els extres representaven soldats onejant la bandera britànica sobre sòl irlandès. La música que es va emprar va ser el resultat de la recopilació de totes les gravacions que conté composicions del segle XVIII que Kubrick va poder aconseguir. Però en veure que el caràcter de la mateixa era majorment festiva va recórrer també a [[Franz Schubert]] i el seu ''Trio in mi bemoll'', compost el [[1828]]; addicionalment va afegir una partitura enregistrada per Leonard Rosenman per suplir la comanda del director.<ref name=repetida_4 /> Precedida d'una gran expectació a causa dels seus dos títols anteriors i el seu efecte en el públic. La pel·lícula va ser rebuda amb crítiques mixtes a mitjans dels setanta, i va fallar en la recaptació de taquilla inicial tot i els 4 premis [[Oscar]] que va obtenir el 1975. Des de llavors la pel·lícula ha guanyat prestigi dins del llegat del director pels seus èxits tècnics i artístics.<ref>[http://www.allmovie.com/cg/avg.dll?p=avg&sql=1:4004~T0 Barry Lyndon] a AllMovie.com</ref>
Línia 94:
Després d'aquesta pel·lícula Kubrick va començar a avaluar nous projectes. En primer lloc, Inteligencia Artificial, la història d'un nen robot abandonat per la seva mare. Kubrick sempre havia volgut adaptar el relat de [[Brian Aldiss]], però no va ser fins que va veure ''[[Parc Juràssic]]'' (1993), del director nord-americà [[Steven Spielberg]], que va saber que la [[tecnologia]] necessària per filmar la pel·lícula estava ja al seu abast. També estava interessat a ''The Aryan Papers'', una pel·lícula sobre dos refugiats jueus durant la persecució nazi. No obstant això, el mateix Spielberg s'avançaria amb el film ''[[La llista de Schindler]]'' (1993), degut fonamentalment a la dificultat que va suposar per Kubrick l'encaix cinematogràfic de l'[[holocaust]] jueu, segons el seu propi criteri. La semblança de la pel·lícula de Spielberg amb el seu propi projecte i problemes de diversa índole li farien desistir.<ref>A.J. Goldmann. [http://web.archive.org/20051028004040/alexdlg.tripod.com/aryan.html ''"The Aryan Papers"''] ("Els papers aris") (22/08/2005). (en anglès)</ref>
Finalment Kubrick va realitzar ''[[Eyes Wide Shut]]'' (1999), basada en la novel·la ''Traumnovelle'', d'Arthur Schnitzler. La història original està situada a la [[Viena]] del
Dies més tard d'acabar de muntar la pel·lícula, als 70 anys, Stanley Kubrick moria al llit de la seva residència de Hertfordshire, al sud-est d'Anglaterra, d'un atac de cor. La seva mort va congregar gran interès per part de la premsa mundial a causa de l'enorme fama i reputació tant professional com el mite personal que va guanyar durant els seus anys de vida.
|