Stanley Kubrick: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link GA template (handled by wikidata) - The interwiki article is not good
m Fent neteja, canvis menors, espais sobrers o que manquen, plantilles de segles AWB
Línia 79:
 
=== ''[[Barry Lyndon]]'' (1975) ===
El treball de preproducció que havia fet per ''Napoleó'' el va ajudar a establir les bases de la seva següent producció ''[[Barry Lyndon]]'', el 1975, basada en la novel·la victoriana ''The Luck of Barry Lyndon'' de [[William Makepeace Thackery|W.M. Thackery]], publicada el [[1884]]. Narra la història de l'ascensió i caiguda de un noi a l'Europa del [[{{segle |XVIII]]|s}} i és protagonitzada per [[Ryan O'Neall]] i [[Marisa Berenson]]. Novament l'extremada cura en el detall de Kubrick es fa palès en el procés de la pel·lícula en el que usà llibres d'art i documents de l'època per buscar localitzacions, crear objectes, cotxes i el vestuari que va ser confeccionat utilitzant com a models roba d'aquell segle. Es van seguir les tècniques de costura que es van emprar originalment contractant a 35 sastres que van treballar durant 6 mesos.<ref name=repetida_4>[http://pages.prodigy.com/kubrick/kubbl.htm Stanley Kubrick: The Master Filmmaker]</ref> Davant la insistència del director, els interiors es van rodar exclusivament amb la llum de les espelmes, gràcies a uns objectius especials de la casa [[Carl Zeiss]], amb una obertura màxima de f/0.7, que havia comprat a un conegut seu, i el disseny va ser inicialment realitzat per la NASA. Segons l'actriu Marisa Berenson,<ref>Paul Duncan. ''Stanley Kubrick'', Filmbild Fundus Robert Fischer München, Tashen 2003</ref> els actors, en algunes preses d'acostament, gairebé no es podien moure per no sortir de focus. Les tècniques d'emulsió i revelat actual van fer obsoleta aquesta [[tecnologia]].
 
La pel·lícula va ser filmada a [[Irlanda]] i a Anglaterra. A Irlanda, Kubrick va rebre algunes amenaces per part del grup terrorista [[IRA]] pel fet que els extres representaven soldats onejant la bandera britànica sobre sòl irlandès. La música que es va emprar va ser el resultat de la recopilació de totes les gravacions que conté composicions del segle XVIII que Kubrick va poder aconseguir. Però en veure que el caràcter de la mateixa era majorment festiva va recórrer també a [[Franz Schubert]] i el seu ''Trio in mi bemoll'', compost el [[1828]]; addicionalment va afegir una partitura enregistrada per Leonard Rosenman per suplir la comanda del director.<ref name=repetida_4 /> Precedida d'una gran expectació a causa dels seus dos títols anteriors i el seu efecte en el públic. La pel·lícula va ser rebuda amb crítiques mixtes a mitjans dels setanta, i va fallar en la recaptació de taquilla inicial tot i els 4 premis [[Oscar]] que va obtenir el 1975. Des de llavors la pel·lícula ha guanyat prestigi dins del llegat del director pels seus èxits tècnics i artístics.<ref>[http://www.allmovie.com/cg/avg.dll?p=avg&sql=1:4004~T0 Barry Lyndon] a AllMovie.com</ref>
Línia 94:
Després d'aquesta pel·lícula Kubrick va començar a avaluar nous projectes. En primer lloc, Inteligencia Artificial, la història d'un nen robot abandonat per la seva mare. Kubrick sempre havia volgut adaptar el relat de [[Brian Aldiss]], però no va ser fins que va veure ''[[Parc Juràssic]]'' (1993), del director nord-americà [[Steven Spielberg]], que va saber que la [[tecnologia]] necessària per filmar la pel·lícula estava ja al seu abast. També estava interessat a ''The Aryan Papers'', una pel·lícula sobre dos refugiats jueus durant la persecució nazi. No obstant això, el mateix Spielberg s'avançaria amb el film ''[[La llista de Schindler]]'' (1993), degut fonamentalment a la dificultat que va suposar per Kubrick l'encaix cinematogràfic de l'[[holocaust]] jueu, segons el seu propi criteri. La semblança de la pel·lícula de Spielberg amb el seu propi projecte i problemes de diversa índole li farien desistir.<ref>A.J. Goldmann. [http://web.archive.org/20051028004040/alexdlg.tripod.com/aryan.html ''"The Aryan Papers"''] ("Els papers aris") (22/08/2005). (en anglès)</ref>
 
Finalment Kubrick va realitzar ''[[Eyes Wide Shut]]'' (1999), basada en la novel·la ''Traumnovelle'', d'Arthur Schnitzler. La història original està situada a la [[Viena]] del [[segle {{Segle|XIX]]|s}} però la pel·lícula es localitza a la [[Nova York]] actual, narrant la vida una parella de novaiorquesos de classe alta que viuen aparentment una feliç vida en comú, però que els somnis i fantasies sexuals manifestats en un moment d'intimitat comencen a desestabilitzar la relació. La pel·lícula va comptar com a protagonistes per als papers dels Harford amb una parella a la vida real, dues grans estrelles de [[Hollywood]] d'aquell moment, Tom Cruise i [[Nicole Kidman]]; es comptà amb [[Sydney Pollack]] i [[Marie Richardson]] per als rols secundaris. La pel·lícula, com en totes les altres a partir de ''Lolita'' va ser filmada a Anglaterra, fins i tot en les preses exteriors, amb només algunes excepcions de preses generals fetes a Nova York. El treball final és un desplegament de l'habitual virtuosisme de Kubrick per filmar i compondre, jugant intensament amb els colors i la llum, especialment la llum artificial, per a reforçar certes sensacions, arribant fins i tot a forçar el revelat de les cintes per donar-li a la imatge l'aura desitjada. La banda sonora va ser molt variada, composta per a l'ocasió per Jocelyn Pook; s'incloïen obres de György Ligeti, [[Franz Liszt]], Chris Isaak, [[Dmitri Xostakòvitx]]. Després de gairebé 12 anys, Kubrick tornava amb una pel·lícula, generant una forta expectació en el públic, en part per el rumors que van circular a la premsa sobre els seus hàbits de vida, especialment la seva misantropia, fet que el director ja havia desmentit en dues entrevistes anteriors. La pel·lícula novament va generar una certa polèmica, al voltant de la censura que va rebre la cinta en la versió per als Estats Units on digitalment es van tapar les zones genitals a certs actors extres durant una orgia. En un inici, el film va ser rebut amb una certa tebior per part d'un sector de la crítica, i amb entusiasme per altres sectors, especialment la crítica francesa que fins i tot li va donar el premi a la millor pel·lícula estrangera l'any.<ref>[http://www.imdb.com/title/tt0120663/awards "Awards"] a ''imdb''.</ref> El pressupost del film va ascendir a 65 milions de dòlars.
 
Dies més tard d'acabar de muntar la pel·lícula, als 70 anys, Stanley Kubrick moria al llit de la seva residència de Hertfordshire, al sud-est d'Anglaterra, d'un atac de cor. La seva mort va congregar gran interès per part de la premsa mundial a causa de l'enorme fama i reputació tant professional com el mite personal que va guanyar durant els seus anys de vida.