Umma (islam): diferència entre les revisions

L’L''''umma''' (en [[àrab]]: أمّة, "'comunitat"' o "'nació"', amb la mateixa etimologia que أمّ ''umm'', "'mare"') designa, dins de l'[[islam]], la “comunitat dels creients” més enllà de llurla seva [[nacionalitat]], dedels llursseus lligams familiars i de la [[divisió dels poders]] polítics que els governen. Va néixer l'any [[622]] amb l'[[hègira]], moment en què els primers fidels renunciaren a l'organització clànica, prevalent fins aleshores, per adoptar una comunitat de fe.

La primera ruptura de l'umma data de l'any [[910]], quan el [[fatimita]] [[Ubayd-Al·lah al-Mahdí]] es proclamà [[califa]] contra el califa [[abbàssida]] de [[Bagdad]]. Dues lògiques de successió s'oposaren: d'un costat, segons els fatimites, el califa havia de ser un descendent d'[[Alí ibn Abi-Tàlib|Alí]] i de [[Fàtima az-Zahra|Fàtima]]; de l'altre, els que volien un califa eixit del clan [[quraix]]ita. Aquesta divisió reprenia exactament la ruptura més antiga entre [[xiïtes]] i [[sunnites]] en el moment de designar el [[primers califes|primer califa]]: d'un costat, Alí, gendre i fill adoptiu de [[Mahoma]], i de l'altre, [[Abu-Bakr as-Siddiq]], sogre de Mahoma, però parent més llunyà. En aquesta disputa, els [[kharigites]] van refusar totqualsevol caràcter dinàstic al títol de califa, el qual havia d'escollir-se entre els millors musulmans.

El califat es mantingué fins al [[1926]], sota la forma del [[Imperi Otomà|califat Otomàotomà]], fins que [[Mustafà Kemal Atatürk]] el dissolgué.

Des del començament del segle XX, el terme ''umma'' ha estat reprès pels diferents nacionalismes del món àrab per designar la [[nació]], així com per moviments políticoreligiosospoliticoreligiosos panislamistes com els [[germans musulmans|Germans Musulmans]], conferint-li una connotació política.