Kafiristan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: present al emperador xinès > present a l'emperador xinès
m Corregit: la expedició > l'expedició
Línia 15:
[[Marco Polo]] l'anomena ''Pasciai'' i diu que era un país d'idòlatres a 10 dies al sud de [[Badakhxan]], però personalment no va visitar la regió i va recollir el relat de l'expedició de [[1260]] del general mongol Nekuder que va anar del Badakhshan al Chitral i al [[Caixmir]]; els pashais eren un grup que vivia a l'extrem sud-oest del Kafiristan (en la relació de l'expedició musulmana de 1582 es diu que al segle XVI els kafirs parlaven pashai).
 
El [[1390]] en la l'expedició a l'Índia de Tamerlà, els habitants d'[[Vall d'Andarab|Andarab]] li van demanar castigar les depredacions dels katrors i siyah-push i va fer una expedició al Kafiristan; una part de les seves forces va caure en una emboscada i finalment es va haver de retirar. El timúrida Mahmud Mirza ibn Abi Said (mort el [[1495]]) va fer dues expedicions. Baber va deixar una descripció del Kafiristan del sud; el propi sultà va fer algunes incursions a la zona ([[1507]]/[[1508]]) i el [[1520]] alguns caps kafirs se li van sotmetre i li van regalar vi, però degué ser de manera temporal. Muhammad Haydar Dughlat, després conqueridor de [[Caixmir]], va fer una expedició ([[1527]]/[[1528]]) al que va anomenar Buluristan. El [[1582]] [[Akbar el Gran]] va enviar una expedició al Katwar dirigida pel seu germà Muhammad Hakim (mort [[1584]] o [[1586]]) governador de [[Kabul]], que va operar a tot el sud-oest del Kafiristan.
 
Després la regió no torna a ser esmentada fins al segle XIX quan els britànics se'n van començar a interessar i [[Mountstuart Elphistone]] en va deixar una descripció. El primer que va entrar al país fou el coronel Lockhart (1885-1886). El capità George Scott Robertson (després Sir [[George Scott Robertson]]), un britànic que després fou oficial polític a [[Chitral]], va explorar la regió el 1890-1891, que tenia una organització tribal i oligàrquica amb consells d'ancians (''jasts'') i 13 magistrats amb poder executiu elegits cada any (anomenats ''ur'' o ''urir''); hi havia homes lliures i esclaus (''baris''); les dones estaven en inferioritat i la poligàmia era general; el matrimoni era exogàmic fora del clan. Fou la darrera persona que va observar la cultura local politeista abans de la conversió al Islam.