Imanol Larzabal Goñi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
m http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=2130
Línia 4:
Exiliat durant la [[dictadura franquista]], va haver d'abandonar de nou el [[País Basc]] en els últims anys de la seva vida, davant l'assetjament de l'entorn etarra. Va començar a cantar en [[euskera]] el [[1964]]. El seu primer disc va aparèixer sota pseudònim, titulat de la mateixa manera, ''Mikel Etxegaray''. El 1971, després de ser empresonat durant sis mesos per terrorisme, organització i propaganda il·legal, es va exiliar a França, on va contactar amb futurs amics i col·laboradors com [[Paco Ibáñez]], el grup bretó [[Gwendal]] o [[Elisa Serna]]. Després de l'amnistia de [[1977]], va tornar a Espanya i va continuar la seva carrera musical al País Basc, comprometent-se en diverses iniciatives de defensa de la cultura i la llengua basques, com la marxa reivindicativa anual en favor del euskera, ''[[Korrika]]'', i musicant composicions de [[Jon Mirande]], [[Mikel Arregi]], [[Koldo Izagirre]], [[Xabier Lete]] i [[Juan Mari Lekuona]].
 
El [[1986]] va participar en un concert en homenatge a l'exactivista d'[[ETA]] [[Dolores González Katarain|Yoyes]], assassinada pels seus antics companys en la localitat d'[[Ordizia]]. La participació en aquest homenatge li va valer ser boicotejat per part delpel seu públic, el sector social simpatitzant amb ETA. En els anys següents va rebre amenaces de mort i va rebre suport per molts companys de professió en un concert (''Contra el miedo'') que es va convertir en un al·legat contra ETA, cosa que va dificultar la seva vida al País Basc fins al punt de veure's obligat a exiliar-se en l'any [[2000]]. Va morir sobtadament d'un vessament cerebral quatre anys més tard quan es preparava per a participar en un concert-homenatge als [[Segona República Espanyola|republicans espanyols]]. La seva última obra, un disc de cançons de bressol, va quedar inconclusa.
 
==Discografia==