Turc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 109:
La fonologia turca segueix regles d'[[harmonia vocàlica]], que fan variar la vocal de la major part de sufixos segons el tipus de vocals de l'arrel.
 
La principal regla és que una paraula només pot contenir o bé vocals anteriors (''e i ö ü'') o bé vocals posteriors (''a ı o u''). Per això, molts sufixos gramaticals tenen una forma amb vocal anterior i una altra amb vocal posterior (per exemple, ''Türkiye'''de''''' —a Turquia— però ''kapı'''da''''' —a la porta—).
 
A més, una regla secundària fa que les vocals altes (''''ı i'''' ''u ü'') tendeixen a tornar-se les arrodonides corresponents (''üu'') quan estan precedides d'una vocal arrodonida (''ouöü''). Per això, alguns sufixos gramaticals encara tenen dues formes més amb vocals arrodonides (per exemple, ''Türkiye'''dir''''' —és Turquia—, ''kapı'''dır''''' —és la porta—, però ''gün'''dür''''' —és el dia—, ''palto'''dur''''' —és l'abric—').