Orbital atòmic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 2:
{{FR|data=febrer de 2014}}
 
Els '''orbitals atòmics''' són els estats estacionaris de la funció d'ona d'un [[electró]] (funcions pròpies delde Hamiltoniàl'hamiltonià (H) en l'[[equació de Schrödinger]] HΨ = EΨ ;Ψ la funció d'ona d'un [[electró]] d'ona ). Tanmateix, els orbitals no representen la posició concreta d'un electró en l'espai, que no pot saber-se donada la seva naturalesa ondulatòria, sinó que delimiten una regió de l'espai en què la probabilitat de trobar l'[[electró]] és elevada.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Orchin|nom = M|article = Atomic Orbital Theory|publicació = |url = http://media.wiley.com/product_data/excerpt/81/04716802/0471680281.pdf|data = 2005|pàgines = |cognom2 = Roger|nom2 = S}}</ref>
 
== Introducció ==
 
En el cas de l'[[àtom]] d'hidrogen, Schrödinger va poder resoldre l'equació anterior de formamanera exacta, trobant que les funcions d'ona estan determinades pels valors de quatre [[nombre quàntic|nombres quàntics]] ''n'', ''l'', ''m<sub>l</sub>'' i ''s''.
 
<br />
Línia 24:
| Orientació a l'espai
|-----
| s || de spind'espín || -1/2 o +1/2 || Comportament d'imant de l'electró
|}<br />El valor del [[nombre quàntic]] ''n'' (nombre quàntic principal, pren valors 1,2,3...) defineix la grandària de l'orbital. Com més gran sigui, major serà el volum. També és el que té major influència en l'[[energia]] de l'orbital.
 
Línia 33:
* Per a ''l'' = 2, orbitals ''d''
* Per a ''l'' = 3, orbitals ''f''
* Per a ''l'' = 4, orbitals ''g''; seguint-se per a valors de l majors, l'ordre alfabètic. <center></center>El valor de ''m<sub>l</sub>'' (nombre quàntic magnètic) defineix l'orientació espacial de l'orbital davant d'un [[camp magnètic]] extern. Per a la projecció del moment angular enfront del camp extern, es verifica amb l'equació següent.:
 
<math>L_z=\hbar \cdot m</math>
 
El valor de ''s, ''nombre quàntic de d'[[spin|espín]], pot ser +1/2 o -1/2. A l'orbital sense el valor de ''s'' se l'anomena [[orbital espacial|''orbital espacial'']], a l'orbital amb el valor de ''s'' se l'anomena [[orbital spin|''orbital espín'']].
 
La funció d'ona es pot descompondre, emprant [[sistema de coordenades|coordenades esfèriques]], de la formamanera següent:
:Ψ<sub>''n'', ''l'', ''m<sub>l</sub></sub>'' = R<sub>''n'', ''l''</sub> (r) Θ<sub>''l'', ''m<sub>l</sub>''</sub> (θ) Φ<sub>''m<sub>l</sub>''</sub> (φ)
Onen què R<sub>''n'', ''l''</sub> (r) representa la distància de l'electró al nucli i Θ<sub>''l'', ''m<sub>l</sub>''</sub> (θ) Φ<sub>''m<sub>l</sub>''</sub> (φ) la geometria de l'orbital.
 
Per a la representació de l'orbital, s'utilitza la funció quadrat, |Θ<sub>''l'', ''m<sub>l</sub>''</sub> (θ)|<sup>2</sup> |Φ<sub>''m<sub>l</sub>''</sub> (φ)|<sup>2</sup>, ja que aquesta és proporcional a la [[densitat de càrrega]] i, per tant, a la densitat de probabilitat, és a dir, el volum que tanca la major part de la probabilitat de trobar a l'[[electró]] o, si es prefereix, el volum o regió de l'espai en què l'electró passa la major part del temps.
 
== Orbital s ==
 
L'orbital s té simetria [[esfera|esfèrica]] al voltant del [[nucli atòmic]]. En la figura següent, es mostren dues formes alternatives de representar el núvol electrònic d'un orbital s: en la primera, la probabilitat de trobar a l'electró (representada per la densitat de punts) disminueix a mesura que ens n'allunyem del centre; en la segona, es representa el volum esfèric en què l'electró passa la major part del temps. Principalment per la simplicitat de la representació, la segona forma és la que usualment s'utilitza. Per a valors del nombre quàntic principal majors d'u1, la funció densitat electrònica presenta n-1 nodes en què la probabilitat tendeix a zero,; en aquests casos, la probabilitat de trobar a l'[[electró]] es concentra a certa distància del nucli.:
 
<center>[[Fitxer:Orbital_s_1.png|Orbital s]] [[Fitxer:Orbital_s_2.png|Orbital s]]</center>
 
== Orbital p ==
La forma geomètrica dels orbitals p és la de dosdues esferes aplatades cap al punt de contacte, el qual és el nucli atòmic, i orientades segons els eixos de coordenades. En funció dels valors que pot prendre el tercer nombre quàntic m<sub>l</sub> (-1, 0 i 1), s'obtenen els tres orbitals p simètrics respecte als eixos ''x'', ''z'' ei ''i''. Anàlogament al cas anterior, els orbitals p presenten n-2 nodes radials en la densitat electrònica, de manera que aen l'incrementar-se el valor del nombre quàntic principalsprincipal, la probabilitat de trobar l'electró s'allunya del nucli atòmic.:
 
<center>[[Fitxer:Es-Orbitales_p.png|Orbitals p]]</center>
 
== Orbital d ==
Els orbitals d tenen una forma més diversa. Quatre d' ellsaquests tenen forma de 4 lòbuls de signes alternats, dos dels quals són plans nodals, en diferents orientacions de l'espai, i l'últim és un doble lòbul rodejat per un anell (un doble con nodal). Seguint la mateixa tendència, presenten n-3 nodes radials.:
 
[[Fitxer:Orbitales_d.jpg|thumb|center|400px|Orbital d]]
 
== Orbital f ==
Els orbitals f tenen formes encara més exòtiques que es poden derivar d'afegir un pla nodal a les formes dels orbitals d. Presenten n-4 nodes radials.:
 
[[Fitxer:Orbitales f.jpg|thumb|center|400px|Orbital f]]
 
 
'''Nota:''' Imatges generades amb el programa [http://www.orbitals.com/ ''Orbital Viewer'', (C) David Manthey].
== Referències ==
<references />
== Vegeu també ==
 
* [[Mecànica quàntica]].
* [[Configuració electrònica]].
* '''Orbital atòmic'''.
* [[Orbital molecular]].