Vitali Guínzburg: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 33:
 
== Biografia ==
Va néixer el [[4 d'octubre]] de [[1916]] a la ciutat de [[Moscou]]. Va estudiar a la [[Universitat Estatal de Moscou]], on es llicencià en [[física]] el [[1938]] i es doctorà el [[1942]]. Des de l'any [[1940]], treballa a l'Institut Lebedev de Física de Moscou, institut pertanyent a l'[[Acadèmia Russa de Ciències]], senti fou entre els anys [[1971]] i [[1988]] successor d'[[Ígor Tamm]] al capdavant del Departament Teòric. Des de [[1945]], és professor a temps parcial de la Universitat Estatal de Nizhny Nóvgorod, i des de [[1968]] de l'Institut de Física i de Tecnologia de Moscou.
 
Des de [[1971]], és membre de la delegació estrangera de l'[[Acadèmia Americana d'Arts i Ciències]]; dedes del [[1981]], de l'[[Acadèmia Nacional Americana de Ciències]]; i des de [[1987]] de la [[Royal Society]] de [[Londres]].
 
Morí el [[8 de novembre]] de [[2009]] a [[Moscou]] ([[Rússia]]), a l'edat de 93 anys, a causa d'una aturada cardiorespiratòria, segons va manifestar [[Irina Presnyakova]], portaveu de l'Acadèmia Russa de Ciències.
 
== Recerca científica ==
Els seus camps de recerca inclouen la [[física de la matèria condensada]], la física del [[Plasma (Estat de la matèria)|Plasmaplasma]] i l'[[astrofísica]]. En matèria condensada, destaquen les seves contribucions a la teoria de la [[superconductivitat]] (desenvolupada amb [[Lev Davidovich Landau]]), [[transicions de fase]] i [[ferroelectricitat]]; en la física del plasma, la teoria de [[propagació d'ones]], [[sincrotró]] i [[radiació electromagnètica|radiació de transició]]; i en astrofísica una teoria sobre l'origen dels [[raigs còsmics]], així com la teoria d'emissió de [[ràdio]] dels [[Púlsar|púlsars]].
 
Durant la [[dècada del 1950]], va involucrar-se en el projecte soviètic de la [[bomba atòmica|bomba d'hidrogen]].
 
== Premis i distincions ==
Línia 50:
* [[Orde de la Bandera Roja del Treball]] (2)
* [[Orde de la Insígnia d'Honor]] (2)
* [[Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945|Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra patriòtica de 1941-1945]]
* [[Medalla d'Or Lomonóssov]] (1995) - pels èxits destacats en els camps de la [[Física Teòrica|física teòrica]] i l'[[Astrofísicaastrofísica]]
* [[Medalla d'Or Vavilov]] (1995) - per una tasca destacada en la física, incloent-hi una sèrie d'articles sobre la teoria de la radiació de manera uniforme per fonts mòbils
* [[Premi Nobel de Física]] (2003) (compartit amb el seu compatriota [[Aleksei Alekséievitx Abrikóssov]] i el nord-americà [[Anthony James Leggett]]) - per la seva contribució pionera a la teoria de la superconductivitat i superfluidesasuperfluïdesa
* [[Premi Wolf]] (1994/1995)
* [[Premi Lenin]] (1966)
Línia 61:
{{commonscat}}
 
* {{en}} [http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/2003/index.html Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Física 2003].
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Ginzburg, Vitaly Lazarevitx}}