Diferència entre revisions de la pàgina «Maurici (emperador)»

afegint referències i infotaula
(trasllado a Paulí)
(afegint referències i infotaula)
{{Infotaula de polític
[[Fitxer:Solidus-Maurice Tiberius-sb0481.jpg|thumb|right|Monedes en honor a Flavi Tiberi Maurici.]]
| a <!-- Per a mostrar la plantilla en femení, si no és el cas esborreu-la -->
'''Flavi Tiberi Maurici''' (''Flavius Tiberius Mauricius'') ([[539]]-[[602]]) fou emperador bizantí del [[582]] al [[602]]. Era descendent d'una noble familia romana establerta a Àsia.
| colorprofessio = monarca
| icona esquerra =
| nom = Flavi Tiberi Maurici
| nom original = {{mida|1=Φλάβιος Μαυρίκιος Τιβέριος Αὔγουστος (grec)<br>Flavius Mauricius Tiberius Augustus (llatí)}}
| nom de naixement =
| data de naixement = [[539]]
| lloc de naixement =
| data de mort = [[602]]
| lloc de mort =
| causa de mort =
| sepultura =
| nacionalitat =
| imatge = Solidus-Maurice Tiberius-sb0481.jpg
| peu = Moneda amb la imatge de Maurici
| cònjuge = [[Constantina (emperadriu)|Constantina]]
| pares =
| fills = Teodosi<br>Tiberi<br>Pere<br>Pau<br>Justí<br>Justinià<br>Anastàsia<br>Teoctista<br>Cleòpatra
| tractament =
| sobrenom =
| partit =
| professió =
| ocupació =
| alma_mater =
| religió =
| residència =
| signatura =
| signatura_mida = <!-- ample de signatura, si es vol diferent de 125px -->
| notes =
<!-- Per compatibilitat amb "Infotaula Monarca", -->
| etiqueta_dinastia = Dinastia
| dinastia = [[Dinastia Justinianea|Justinianea]]
| altrestítols =
| càrrec = [[Llista d'emperadors bizantins|Emperador bizantí]]
| escut càrrec =
| inici = [[582]]
| final = [[602]]
| predecessor = [[Tiberi II]]
| successor = [[Flavi Focas]]
| junt_a =
| nominat =
| designat =
| oponents =
}}
'''Maurici''' o '''Flavi Tiberi Maurici''' ([[539]]-[[602]]), nom que va adoptar quan fou nomenat successor per l'emperador bizantí [[Tiberi II]], que va ser també el seu sogre. Durant el seu govern ([[582]] al [[602]]), l'imperi va estar amenaçat per tres fronts: a l'Oest a [[Spania]] (on es van perdre els darrers territoris), als [[Balcans]] per la invasió dels àvars, i a l'Est per la guerra amb els [[Imperi Sassànida|perses]]. L'Estat es va trobar amb una greu crisi econòmica, que finalment va dur a perdre el suport de l'exèrcit i la seva deposició pel general [[Flavi Focas]].
 
==Orígens==
Maurici era fill d'un noble de Capadòcia anomenat [[Paulí (pare de Maurici)|Paulí]]{{sfn|Martindale|Jones|Morris|1992|p=855}} del qui s'ha dit que tenir avantpassats a l'Antiga Roma.{{efn|L'afirmació és d'[[Evagri d'Epifania]] i probablement sense fonament.{{sfn|Whitby|1988|p=4}}}} Va néixer a [[Arabissus]] l'any [[539]]. A diferència d'altres emperadors bizantins, la seva llengua materna era el grec, que alguns historiadors creuen que devia ser una variant de Capadòcia{{sfn|Stark|2012|0390}}{{sfn|Corradini|2006|p=57}} i altres un dialecte grec d'Armènia,{{sfn|Rosser|2011|p=199}} no hi ha acord al respecte i sembla que no hi ha possibilitat d'esbrinar la veritat.{{sfn|Kazhdan|1991|p=1318}}
 
==Primers anys==
Maurici va arribar a Constantinoble per treballar com a notari. Després va viure a la cort de [[Justí II]] i va servir a l'exèrcit. El [[578]] fou nomenat ''comes cubiculorum'' (cap dels ''[[excubitor]]s'', la guàrdia personal de l'emperador). Quan [[Tiberi II|Tiberi]], va rebre el títol de [[cèsar (títol)|cèsar]], és a dir successor de Justí, l'emperador el va nomenar ''magister militum'', càrrec que abans tenia Tiberi, i li va donar el comandament a [[Mesopotàmia (província romana)|Mesopotàmia]] en substitució del general [[Justinià (general)|Justinià]].{{sfn|Martindale|Jones|Morris|1992|p=855-856}}
 
S'acabava d'aconseguir una treva de tres anys amb guanys territorials arreu excepte a [[Armènia]] on la frontera va romandre igual, i quan els bizantins estaven confiats els perses van trencar la treva i van envair Mesopotàmia, just quan arribava Maurici que va restablir la disciplina de les legions. El general persa [[Tahm-Khusro d'Armènia|Tamcosroes]] es va apoderar de la fortalesa de Tomana i va arribar fins [[Amida (Armènia)|Amida]]; Maurici va envair l'[[Arzanene]] i va arribar fins darrere el [[Tigris]] ([[578]]).{{sfn|Greatrex|Lieu|2002|p=161}} A l'any següent Maurici i el seu lloctinent Narsès van fer una campanya a la [[Mèdia]] i van retornar a Mesopotàmia a l'hivern. El [[580]] va creuar l'Eufrates a ''Cricesium'' per avançar cap a [[Ctesifont]] però fou traït per part dels seus aliats àrabs; es va haver d'enfrontar amb l'exèrcit persa al qual va derrotar; els perses van evacuar les fortaleses que tenien a Mesopotàmia i es van retirar més enllà de l'[[Eufrates]]. [[Cosroes I]] va oferir la pau; Maurici va exigir la devolució de la fortalesa de [[Dara]] i com que no la va obtenir el [[581]] va reprendre la guerra; l'exèrcit persa fou aniquilat en una batalla sagnant en la que el general Tamcosroes va morir. Els perses van haver d'acceptar la pau sota les condicions imposades pels bizantins.{{sfn|Farrokh|2007|p=240–241}}
Va viure de jove a la cort de [[Justí II]] i va servir a l'exèrcit; el [[578]] fou nomenat ''comes cubiculorum''; just llavors Tiberi, successor de Justí, el va nomenar ''magister militum'', i li va donar el comandament a [[Mesopotàmia (província romana)|Mesopotàmia]] en lloc del general Justinià.
 
==Ascens al tron==
S'acabava d'aconseguir una treva de tres anys amb guanys territorials arreu excepte a [[Armènia]] on la frontera va romandre igual, i quan els bizantins estaven confiats els perses van trencar la treva i van envair Mesopotàmia, just quan arribava Maurici que va restablir la disciplina de les legions; el general Tamcosroes es va apoderar de la fortalesa de Tomana i va arribar fins [[Amida (Armènia)|Amida]]; Maurici va envair l'[[Arzanene]] i va arribar fins darrere el [[Tigris]] ([[578]]). A l'any següent Maurici i el seu lloctinent Narsès van fer una campanya a la [[Mèdia]] i van retornar a Mesopotàmia a l'hivern. El [[580]] va creuar l'Eufrates a ''Cricesium'' per avançar cap a [[Ctesifont]] però fou traït per part dels seus aliats àrabs; es va haver d'enfrontar amb l'exèrcit persa al que va derrotar; els perses van evacuar les fortaleses que tenien a Mesopotàmia i es van retirar més enllà de l'[[Eufrates]]. Cosroes va oferir la pau; Maurici va exigir la devolució de la fortalesa de [[Dara]] i com que no la va obtenir el [[581]] va reprendre la guerra; l'exèrcit persa fou aniquilat en una batalla sagnant en la que el general Tamcosroes va morir. Els perses van haver d'acceptar la pau sota les condicions imposades pels bizantins.
El [[582]] va retornar en triomf a [[Constantinoble]]. Poc després [[Tiberi II]] es va posar malalt i va convocar el senat per anunciar que volia nomenar Maurici com a successor, cosa que fou acceptada sense oposició. Maurici es va casar amb Constantina, filla de Tiberi pocs dies abans de la mort de l'emperador el [[13 d'agost]] del [[582]]. Maurici fou coronat seguidament quan tenia 43 anys.
 
==Guerra amb Pèrsia==
El [[582]] va retornar en triomf a [[Constantinoble]]. Poc després Tiberi es va posar malalt i va cridar al senat per anunciar que volia nomenar Maurici com a successor, cosa que fou acceptada sense oposició. Maurici es va casar amb Constantina, filla de Tiberi pocs dies abans de la mort de l'emperador el [[13 d'agost]] del [[582]]. Maurici fou coronat seguidament quan tenia 43 anys.
Ja aquell mateix any, [[Ormazd IV]], successor de Cosroes, va renovar la guerra. Joan Mistacó, el general encarregat de la frontera, va sostenir una sagnant batalla a prop del ''Nymphius'' i el [[Tigris]], i fou derrotat; una segona derrota a Acbas va portar a operacions defensives tot el [[583]]. Maurici el va destituir i va enviar en lloc seu a Filípic, casat amb la seva germana Gordiana;{{sfn|Martindale|Jones|Morris|1992|p=1023}}l'exèrcit bizantí estava delmat per la fam, les malalties i el cansament i no va poder fer res el [[584]] però el [[585]] va passar a l'ofensiva sense cap resultat concret; el [[586]] es va enfrontar als perses a Solacon, prop de Dara i va obtenir una victòria decisiva, destruint l'exèrcit persa; un contingent de veterans que s'havia salvat, parapetat a un turó proper, fou aniquilat pel bizantí Esteve.
 
Filípic va envair l'Arzanene i es va trobar un segon exèrcit persa i per causes desconegudes una temor es va apoderar dels bizantins que es van desbandar; els perses els van seguir fins Amida;{{sfn|Martindale|Jones|Morris|1992|p=1023}} Filípic desesperat va transferir el comandament a [[Heracli el Vell|Heracli]], Andrees i Teodor d'Addea; el primer va aconseguir redreçar la situació. El [[588]] Filípic va retornar a Constantinoble i el comandament de la guerra fou confirmat per l'emperador a Heracli, provisionalment fins a l'arribada del nou comandant Prisc.{{sfn|Greatrex|Lieu|2002|p=170}}
Ja aquell mateix anys, Hormisdes de Pèrsia, fill de Cosroes, va renovar la guerra. Joan Mistacó, el general encarregat de la frontera, va sostenir una sagnant batalla prop del ''Nymphius'' i el [[Tigris]], i fou derrotat; una segona derrota a Acbas va portar a operacions defensives tot el [[583]]. Maurici el va destituir i va enviar en lloc seu Filípic, casat amb la seva germana Gordiana; l'exèrcit bizantí estava delmat per la fam, les malalties i el cansament i no va poder fer res el [[584]] però el [[585]] va passar a l'ofensiva sense cap resultat concret; el [[586]] es va enfrontar als perses a Solacon, prop de Dara i va obtenir una victòria decisiva, destruint l'exèrcit persa; un contingent de veterans que s'havia salvat, parapetat a un turó proper, fou aniquilat pel bizantí Esteve.
 
Heracli es va sentir ofès i es va revoltar negant-se a reconèixer l'autoritat de Prisc i va posar al front de l'exèrcit a Germà, deposant a tots els oficials que no el secundaven. Llavors fou enviat Aristòbul que va aconseguir aturar el motí, i va dirigir l'exèrcit que era prop de la fortalesa de [[Martiròpolis]] a la [[Sofene]] contra l'exèrcit persa que s'acostava amb la intenció d'assetjar la fortalesa. Els perses foren derrotats però després de la batalla els soldats es van amotinar altre cop; llavors va arribar el bisbe [[Gregori d'Antioquia]], amb poders de l'emperador, que va aconseguir que els soldats reconegueren a Filípic com a comandant en cap.{{sfn|Martindale|Jones|Morris|1992|p=1024}}
Filípic va envair l'Arzanene i es va trobar un segon exèrcit persa i per causes desconegudes un temor es va apoderar dels bizantins que es van desbandar; els perses els van seguir fins Amida; Filípic desesperat va transferir el comandament a [[Heracli]], Andrees i Teodor d'Addea; el primer (més tard emperador) va aconseguir redreçar la situació. El [[588]] Filípic va retornar a Constantinoble i el comandament de la guerra fou confirmat per l'emperador a Heracli, provisionalment fins a l'arribada del nou comandant Prisc.
 
Filípic va retornar a l'atac però el [[589]] fou derrotat pels perses que es van apoderar de Martiròpolis per una estratagema. Maurici el va destituir i va nomenar al seu lloc a Comentiolos, un general que era incapaç de la tasca que se li encomanava, però que era de la confiança d'Heracli (al qui havia donat suport en el motí). Sota la direcció de Comentiolos i Heracli els bizantins van lliurar la batalla de Sisarbene; Comentiolos fou el primer que va fugir però Heracli va redreçar la situació i va obtenir una victòria gloriosa, fent un gran botí al camp enemic. Llavors va reconquerir Acbas.{{sfn|Greatrex|Lieu|2002|p=170-171}}
Heracli es va sentir ofès i es va revoltar negant-se a reconèixer a Prisc i va posar al front de l'exèrcit a Germà, deposant a tots els oficials que no el secundaven. Llavors fou enviat Aristòbul que va aconseguir aturar el motí, i va dirigir l'exèrcit que era prop de la fortalesa de [[Martiròpolis]] a la [[Sofene]] contra l'exèrcit persa que s'acostava amb la intenció d'assetjar la fortalesa. Els perses foren derrotats però després de la batalla els soldats es van amotinar altre cop; llavor va arribar el bisbe [[Gregori d'Antioquia]] amb poders de l'emperador que va aconseguir que els soldats reconegueren a Filípic com a comandant en cap.
 
Mentrestant, els perses tenien problemes greus amb els turcs d'Àsia Central als quals s'havien aliat i que havien enviat un contingent de dos-cents mil homes a cavall, però que quan eren a la Mèdia van començar a combatre als perses, segons es creu, perquè havien fet una aliança secreta amb Maurici. El general Bahram va poder derrotar els turcs als passos d'[[Hircània]] aconseguint dominar el perill, però després fou privat del seu comandament i es va revoltar. La revolta al país es va escampar i [[Ormazd IV]] fou enderrocat i cegat pel príncep Bindoes. [[Cosroes II]], fill d'Ormazd, fou posat al tron; llavors va combatre contra Bahram però aquest el va derrotar en una batalla. Cosroes va haver de fugir a territori bizantí; reconegut a la zona de ''Circesium'', el comandant bizantí el va enviar a [[Hieràpolis de Síria|Hieràpolis]] on Cosroes va demanar per carta a Maurici de ser restituït al tron.{{sfn|Moss|2004|p=231}}
Així Filípic va retornar però el [[589]] fou derrotat pels perses que es van apoderar de Martiròpolis per una estratagema. Maurici el va destituir i va nomenar al seu lloc a Comentiolus, un general que era incapaç de la tasca que se li encomanava, però era de la confiança d'Heracli (al que havia donat suport en el motí) que ara li va donar suport. Sota la direcció de Comentiolus i Heracli els bizantins van lliurar la batalla de Sisarbene; Comentiolus fou el primer que va fugir però Heracli va redreçar la situació i va obtenir una victòria gloriosa, fent un gran botí al camp enemic. Llavors va reconquerir Acbas.
 
Maurici va reunir un gran exèrcit sota comandament del seu general Narsès que va marxar a la frontera acompanyat de Cosroes; en una batalla decisiva a Balarath va derrotar a Bahram que va fugir al khanat dels Turcs on va morir i Cosroes fou restablert ([[591]]). Una pau duradora es va establir entre Bizanci i Pèrsia. [[Dara]] i [[Silvan|Martiròpolis]] foren retornades als bizantins com a preu de l'ajut.
Mentre els perses tenien problemes greus amb els turcs d'Àsia Central als que s'havien aliat i que havien enviat un contingent de dos-cents mil homes a cavall, però que quan eren a la Mèdia van començar a combatre als perses segons es creu perquè havien fet una aliança secreta amb Maurici; el general Bahram va poder derrotar els turcs als passos d'[[Hircània]] aconseguint dominar el perill, però després fou privat del seu comandament i es va revoltar; la revolta al país es va escampar i Hormisdes fou enderrocat i cegat pel príncep Bindoes, i Cosroes, fill d'Hormisdes, fou posat al tron; llavors va combatre contra Bahram però aquest el va derrotar en una batalla i Cosroes va haver de fugir a territori bizantí; reconegut a la zona de ''Circesium'', el comandant bizantí el va enviar a [[Hieràpolis de Síria|Hieràpolis]] on Cosroes va demanar per carta a Maurici de ser reposat al tron.
 
==Guerra contra els àvars==
Maurici va reunir un gran exèrcit sota comandament del seu general Narsès que va marxar a la frontera acompanyat de Cosroes; en una batalla decisiva a Balarath va derrotar a Bahram que va fugir al khanat dels Turcs on va morir i Cosroes fou restablert ([[591]]). Una pau duradora es va establir entre Bizanci i Pèrsia. Dara i Martiròpolis foren retornades als bizantins com a preu de l'ajut.
El [[581]], l'any anterior a l'ascensió al tron de Maurici, el khan dels [[àvars]] [[Bayan I]], amb la col·laboració de tropes eslaves, es va apoderar de [[Sirmium]] una important fortificació bizantina al sud del Danubi.{{sfn|Whitby|1998|p=142}}Aquesta ciutat va servir als àvars com a base d'operacions per fer incursions en territori bizantí, a canvi de no fer-ho demanaven 80.000 [[sòlid (moneda)|sòlids]] anuals;{{sfn|Whitby|1998|p=142}}els eslaus van fer una demanda a banda.{{sfn|Whitby|1998|p=89}}
El [[587]] els Maurici va decidir no pagar els diners que exigien els àvars, ja que demanaven un augment de fins a 100.000 sòlids, i va iniciar la lluita contra ells. Comentiolos va dirigir les forces aquest any i no va tenir èxit, i el va substituir Mistacó, que mercès a l'habilitat del seu lloctinent el germànic Droctulf va aconseguir derrotar greument als àvars, que van romandre inactius almenys cinc anys.
 
Vers el [[596]] la guerra es va reprendre. Maurici va fer retirar part de l'exèrcit estacionat a la frontera persa, per lluitar ara contra els àvars;{{sfn|Martindale|Jones|Morris|1992|p=325}} l'emperador volia dirigir l'exèrcit però ja no era costum i el senat no ho va permetre i llavors l'emperador va enviar a Prisc, una mala elecció ([[598]]) ja que en dos anys no va aconseguir gaires èxits i certament cap d'important; el [[600]] fou substituït per Comentiolos, que en el primer combat ja va patir una greu derrota i els àvars van fer dotze mil presoners.{{sfn|Whitby|1998|p=161}}
El [[587]] els bizantines havien iniciat la lluita contra un nou enemic, els [[àvars]]. Comentiolus va dirigir les forces aquest any i no va tenir èxit, i el va substituir Mistacó, que mercès a l'habilitat del seu lloctinent el germànic Droctulf va aconseguir derrotar els greument als àvars, que van romandre inactius almenys cinc anys.
 
==Usurpació de Focas==
Vers el [[596]] la guerra es va reprendre. Maurici va fer retirar part de l'exèrcit estacionat a la frontera persa, per lluitar ara contra els àvars; l'emperador volia dirigir l'exèrcit però ja no era costum i el senat no ho va permetre i llavors l'emperador va enviar a Prisc, una mala elecció ([[598]]) ja que en dos anys no va aconseguir gaires èxits i certament cap d'important; el [[600]] fou substituït per Comentiolus, que en el primer combat ja va patir una greu derrota i els àvars van fer dotze mil presoners.
Prisc va reassumir el comandament i va aconseguir cinc victòries parcials, però Comentiolus fou reconfirmat com a comandant. El [[602]] Maurici li va ordenar passar l'hivern al nord del [[Danubi]] però Comentiolos ho volia fer al sud on no estava exposat als atacs dels àvars; aquesta mesura, potser considerada un càstig per l'emperador, era imprudent; a això es va ajuntar que els àvars havien demanat sis mil peces d'or pel rescat dels presoners, que Maurici no va voler pagar, i els presoners (molts d'ells participants en el motí de l'exèrcit a Pèrsia) havien estat executats; i les tropes es van amotinar. Un general, [[Flavi Focas|Focas]], fou aclamat com a cap dels revoltats. Pere, germà de l'emperador, que era al campament, va portar l'anunci a la capital de que el rebel Focas marxava amb els soldats cap a Constantinoble.{{sfn|Crawford|2013|p=26}}
 
Maurici va considerar més prudent fugir a províncies i organitzar la resistència i va marxar amb vaixell amb la seva dona i fills; una turmenta el va obligar a desembarcar al monestir de Sant Autònom prop de [[Calcedònia]]; allí va enviar al seu fill gran Teodosi a la cort de Cosroes per demanar ajut. Mentre Focas va entrar a la capital i es va proclamar emperador (23 de novembre del 602).{{sfn|Knight|1857|p=817}}
Prisc va reassumir el comandament i va aconseguir cinc victòries parcials, però Comentiolus fou reconfirmat com comandant. El [[602]] Maurici li va ordenar passar l'hivern al nord del [[Danubi]] però Comentiolus ho volia fer al sud on no estava exposat als atacs dels àvars; aquesta mesura, potser considerada un càstig per l'emperador, era imprudent; a això es va ajuntar que els àvars havien demanat sis mil peces d'or pel rescat dels presoners que Maurici no va voler pagar i els presoners (molts d'ells participants en el motí de l'exèrcit a Pèrsia) havien estat executats; i les tropes es van amotinar. Un general, [[Bardas Focas el jove|Focas]] (Phocas) fou aclamat com a cap dels revoltats. Pere, germà de l'emperador, que era al campament, va portar l'anunci a la capital de què el rebel Focas marxava amb els soldats cap a Constantinoble.
 
[[Flavi Focas]] va enviar a buscar l'emperador i família que foren localitzats ràpidament, després va fer executar cinc dels seus fills (Tiberi, Pau, Pere, Justí i Justinià) a la vista del pare, i finalment aquest el [[27 de novembre]] del [[602]].{{sfn|Crawford|2013|p=26}} També va fer executar Pere, duc de [[Tràcia]], germà de l'emperador, el general Comentiolos, Constantí Lardis i altres nobles. Una mica després Teodosi fou arrestat i també fou executat (segurament el [[603]]). L'emperadriu i tres filles foren empresonades però finalment executades el [[605]] o [[607]].
Maurici va considerar més prudent fugir a províncies i organitzar la resistència i va marxar amb vaixell amb la seva dona i fills; una turmenta el va obligar a desembarcar al monestir de Sant Autònom prop de [[Calcedònia]]; allí va enviar al seu fill gran Teodosi a la cort de Cosroes per demanar ajut. Mentre Focas va entrar a la capital i es va proclamar emperador (23 de novembre del 602).
 
==Política interna==
Va enviar a buscar a l'emperador i família que foren localitzats ràpidament, i va fer executar cinc dels seus fills (Tiberi, Pau, Pere, Justí i Justinià) a la vista del pare, i després aquest ([[27 de novembre]] del [[602]]). També va fer executar Pere, duc de [[Tràcia]], germà de l'emperador, el general Comentiolus, Constantí Lardis i altres nobles. Una mica després Teodosi fou arrestat i també fou executat (segurament el [[603]]). L'emperadriu i tres filles foren empresonades però finalment executades el [[605]] o [[607]]. En el seu testament repartia l'Imperi entre Teodosi i Tiberi els seus dos fills grans; a aquest segon li deixava Itàlia i les illes, el que indica que el [[597]], quan va fer el testament, preparava una expedició per conquerir Itàlia.
El 584 es va perdre [[Còrdova]], la darrera possessió imperial a [[Spania]]. Maurici va reaccionar organitzant els territoris amenaçats de l'Oest en exarcats, creant l'[[exarcat de Ravenna]] (584) i l'[[exarcat d'Àfrica]] (591); el primer serviria per aturar l'avanç dels [[longobards]] i el segon el dels [[àrabs]].
 
En el seu testament repartia l'imperi entre Teodosi i Tiberi els seus dos fills grans; a aquest segon li deixava Itàlia i les illes, el que indica que el [[597]], quan va fer el testament, preparava una expedició per conquerir Itàlia o bé que tenia intenció de crear una [[Tetrarquia]] com la de Dioclecià.
Va escriure dotze llibres sobre tàctiques militars que s'han conservat i han estat publicat amb el nom {{polytonic|Στρατηγικά}} i en traducció llatina ''Tactica''.
 
Pel que fa a les qüestions religioses, Maurici va ser molt tolerant amb el [[monofisisme]], encara que es va definir favorable als acords del [[Concili de Calcedònia]]. Es va enemistar amb el [[Gregori el Gran|Papa Gregori I]] quan aquell va organitzar la defensa de Roma contra els longobards, tot i que Maurici no va enviar tropes per encarregar-se ell de la defensa.<ref>Adrian Fortescue, Catholic Encyclopedia, 1913, volum 10, [https://en.wikisource.org/wiki/Catholic_Encyclopedia_%281913%29/Maurice Maurice]</ref>
 
La seva popularitat inicial va anar davallant així com avançaven els anys, principalment per la seva política fiscal. A causa de les guerres i les exigències dels enemics calia recaptar més diners i va haver d'apujar els impostos. El [[588]], va anunciar una retallada del 25% en la paga dels soldats, mesura que va portar seriosos amotinaments entre les topes instal·lades a la frontera persa. A més es va negar a pagar un rescat no gaire quantiós, l'any 599 o el 600 per alliberar 12.000 soldats capturats pels àvars.
 
Maurici es va guanyar una reputació d'avariciós a través del nepotisme aplicat cap als membres de la seva família, i es rumorejava que venia [[cereal|gra]] de les terres de l'Estat a canvi d'or que es guardava per enriquir-se personalment. Cap al 602, la població l'acusava obertament d'orquestrar un període de fam.{{sfn|Cameron| Ward-Perkins |Whitby|2000|p= 99-100}}La mala reputació va arribar fins al punt que, [[Teofilacte Simocatta]] i [[Teòfanes el Confessor]] diuen en les respectives cròniques que la multitud l'acusava de ser membre d'una secta, els marcianistes, que es negaven a fer obres de caritat.{{sfn|Whitby|1988|p=19}}
 
==Obra literària==
Va escriure dotze llibres sobre tàctiques militars que s'han conservat i han estat publicats conjuntament amb el nom {{polytonic|Στρατηγικά}} (''Strategika'') i en traducció llatina ''Tactica''. Aquesta obra és també d'interès [[etnologia|etnològic]] per la descripció que en fa de diferents grups humans: [[francs]], [[longobards]], [[àvars]], [[turcs]] i [[eslaus]]; d'interès judicial o legal per la llista que inclou de les diferents infraccions militars i les penes corresponents.
{{commonscat}}
==Notes==
{{notes}}
== Referències ==
{{referències|2}}
 
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre |cognom=Cameron|nom= Averil|cognom2=Ward-Perkins|nom2=Bryan|cognom3=Whitby|nom3= Michael|títol=Late antiquity: empire and successors, A.D. 425-600|editorial=Cambridge University Press|any=2000|isbn= 0-521-32591-9}}
* {{Ref-llibre |cognom=Corradini|nom=Richard|títol= Texts and identities in the early Middle Ages|editorial=Österreichische Akademie der Wissenschaften|any=2006|isbn= 978-3-7001-3747-4}}
* {{ref-llibre|cognom= Crawford|nom=Peter|títol=The War of the Three Gods: Romans, Persians and the Rise of Islam|editorial=Pen and Sword|any= 2013|}}
* {{ref-llibre|cognom=Farrokh|nom= Kaveh|títol= Shadows in the Desert: Ancient Persia at War|lloc= Oxford|editorial=Osprey Publishing|any=2007}}
* {{ref-llibre|cognom=Greatrex|nom=Geoffrey|cognom2=Lieu|nom2= Samuel N. C.|títol=The Roman Eastern Frontier and the Persian Wars (Part II, 363–630 AD)|lloc=Nova York i Londres|editorial= Routledge (Taylor & Francis)|any=2002|isbn= 0-415-14687-9}}
* {{ref-llibre|cognom=Kazhdan|nom=Alexander|títol="Oxford Dictionary of Byzantium", volum I|editorial=Oxford University Press|any=1991|isbn= 978-0-19-504652-6}}
* {{ref-llibre|cognom= Knight|nom=Charles|títol="The English Cyclopædia", volum 4|editorial=Bradbury & Evans|any=1857}}
* {{ref-llibre|cognom=Martindale|nom=John R|cognom2=Jones|nom2=A.H.M|cognom3=Morris|nom3=John|títol="The Prosopography of the Later Roman Empire", volum III, AD 527–641|editorial= Cambridge University Press|any=1992|isbn= 0-521-20160-8}}
* {{ref-llibre|cognom= Moss|nom=Joyce|títol=Middle Eastern Literatures and Their Times|editorial=Thomson Gale|any= 2004}}
* {{Ref-llibre |cognom= Rosser|nom=John H.|títol=Historical Dictionary of Byzantium|editorial=Scarecrow Press|any=2011}}
* {{Ref-llibre |cognom=Stark|nom=Freya|títol=Rome on the Euphrates: The Story of a Frontier|editorial= Tauris Parke Paperbacks|any=2012|isbn= 978-1-84885-314-0}}
* {{ref-llibre|cognom=Whitby|nom=Michael|títol=The emperor Maurice and his historian: Theophylact Simocatta on Persian and Balkan warfare|editorial=Clarendon Press|any=1988}}
{{Emperadors bizantins}}
{{Autoritat}}
 
5.006

modificacions