|
[[Fitxer:Llibre del sabi y clarissim fabulador Isop (1908).djvu|thumb|right|300px|page=2|Isop segons l'edició en català de 1908, de Ramon Miquel i Planes, basada en unes altres del segle XVI]]
'''Isop''' o '''Esop''' (''Aesopus'', {{polytonic|Αἴσωπος}}) va ser un escriptor de [[Faula|faules]] grec que va viure al [[segle VII aC]] i del quequal se'nes desconeix la data exacta del naixement i la mort.<ref>{{GEC|0034061|Isop}}</ref>
Es conta d'Isop que va nàixer esclau.
Les seves [[Faula|faules]] varen ser recuperades per Demetri de Falèron cap al [[300 aC]].
Hi hagué diverses traduccions de l'obra en català a partir del 1550 (amb el títol ''Libre del savi hee clarissim fabulador Ysop'', estampat a Barcelona per Joan Carles Amorós), de les quals destaquen la d'[[Antoni Bulbena i Tosell]] el 1893 i sobretot la de [[Ramon Miquel i Planas]] a partir de les traduccions més antigues. Una de les traduccions més recents és la de Montserrat Ros el 1989. L'obra d'Isop generà una descendència prolífica, com ara els ''Isopets'', una mena de llibre escolar, compendi de les faules d'aquest autor.
== Biografia ==
Poques dades existeixen sobre la biografia d'Isop,; ja en l'època clàssica, la seva figura real es va veure envoltada d'elements llegendaris i, fins i tot, s'ha posat en dubte la seva existència per alguns historiadors. Les seves rondalles s'utilitzaven com a llibre de text a les escoles i [[Plató]] diu que Sòcrates se sabia de memòria els apòlegs d'Isop. El poble d'Atenes va encarregar a l'escultor Lisip la realització del cos del poeta.
Segons una tradició molt difosa, va néixer a [[Regió de Frígia|Frígia]] (Isop n'és un riu), tot i que hi ha qui el fa originari de [[Tràcia]], [[Samos]], [[Egipte]] o [[Sardes]]. Va viure a la Grècia del segle VII aC.
Sobre ell es van conèixer una gran quantitat d'anècdotes i, fins i tot, descripcions sobre el seu físic recollides a la "''Vida d'Isop"'', escrita el segle XIV per Planudo, un monjo benedictí, si bé és dubtosa la seva validesa històrica.
Així, es conta que Isop va ser esclau d'un tal Jadmó o Jantó de Samos, que li va donar la llibertat. A causa de la seva gran reputació pel seu talent per ala l'apòleg, [[Cresos]] el va cridar a la seva cort, el va satisfer de favors i el va enviar després a consultar l'[[oracle de Delfos]], a oferir sacrificis en nom seu, i a distribuir recompenses entre els habitants d'aquella ciutat. Irritat pels fraus i la cobdícia d'aquell poble de sacerdots, Isop els va adreçar els seus sarcasmes i, limitant-se a oferir als déus els sacrificis manats per Cresos, va retornar a aquest príncep les riqueses destinades als habitants de [[Delfos (ciutat)|Delfos]].
Aquests, per a venjar-se, van amagar entre els equipatges d'Isop una copa d'or consagrada a [[Apol·lo]], el van acusar de robatori sacríleg i el van precipitar des de l'altdalt de la roca Hiampa. Posteriorment se'n van penedir, i van oferir satisfaccions i una indemnització als descendents d'Isop que es presentessin a exigir-la; acudinthi acudí un ric comerciant de Samos anomenat ''Jadmó'', descendent d'aquell a qui Isop va pertànyer quan va ser esclau.
El que sí que sembla cert és que Isop va ser un esclau, i que va viatjar molt amb el seu amo, el filòsof Jantó, tal com es pot veure en la història de la seva vida.
==Obra==
[[Fitxer:IsopGoya.jpg|thumb|left|250px|Representació d'Isop per [[Diego Velázquez]]]]
Les faules es basen en històries simples, protagonitzades per animals amb un missatge moral clar. L'objectiu és fomentar determinades virtuts o aconsellar com s'ha de comportar una persona en la vida quotidiana. Les faules van influir molts autors posteriors, especialment [[Jean de la Fontaine]] i [[Félix María Samaniego]]. Alguns personatges han esdevingut imatges arquetípiques i han estat emprats en altres obres de ficció. AEn la literatura moderna catalana, la companyia de teatre infantil [[Xip Xap]] va adaptar diversosdiverses faules a un context contemporani.<ref>''El conte de la lletra'', (2008), Recenció: Andreu Sotorra, [http://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/regina.html#2372 «El conte de la lletera»] Adaptació i dramatúrgia de Jaume Belló. Titellaires: Imma Juanes i Víctor Polo. Músic-narrador: Oriol Planas "Ritxi". Escenografia i titelles: Maribel Pérez. Construcció titelles: Òscar Ribes i Imma Juanes.</ref>
Algunes de les faules més famoses són:
*''[[La cigala i la formiga]]'': la [[formiga]] treballa tot l'estiu mentre la cigala es dedica a divertir-se, però quan arriba l'hivern és la formiga qui té aliment per sobreviure,; és un elogi de l'esforç i la previsió.
*''El noi que va cridar llop'': un noi que habitualment feia broma sobre un llop que venia veu com ningú li fa cas quan realment l'animal arriba, que va inspirar la peça musical russa ''Pere i el llop'' de [[Serguei Prokófiev]].
*''El gos i l'os'': un gos que porta un os a la boca es veu reflectit en un riu i quan vol agafar l'os de qui creu que és un altre gos, perd el seu, aprenenti aprèn així que la cobdícia fa perdre-ho tot.
*''[[El corb i la guineu]]'': Unun [[corb]] té un formatge al bec i la [[guineu]] el vol. Per això, adula el corb dient-li que canti, ja que li han dit que té una veu molt bonica. El corb ho fa i perd el formatge.
*''La guineu i el raïm'': Unauna guineu s'enganyaes consola dient que elun raïm -que desitja- és verd, perquè realment el que ocorre és que no el pot agafar,; ha esdevingut una dita popular en diverses llengües.
*''[[El ratolí i el lleó]]'': Unun lleó captura un ratolí i aquest li prega que el perdoni, que li tornarà el favor. El lleó se'n riu, però accedeix i, més tard, és caçat amb una xarxa. El ratolí la rossega fins que allibera l'amic i demostra que no es pot menysprear ningú perquè tothom pot aportar qualitats.
*''[[La llebre i la tortuga]]'': Unauna llebre i una tortuga fan una cursa. La llebre està tan confiada en el seu triomf que s'adorm i així la lenta tortuga la pot avançar.
*''El roure i la canya'': Lala tempesta destrueix l'orgullós [[roure]] i la humil [[canya (planta)|canya]] es vincla sense trencar-se.
==Referències==
| 