Emilio Novoa González: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 25:
| cònjuge =
| twitter =
| honors= [[fitxer:L'ordre_de_la_République_d'Espagne_Grootofficier_1932_1939_2.jpg|30px]] [[Orde de la República Espanyola]]<br>[[fitxer:ESP Alfonso X Order - Common.svg|40px]] [[Orde d'Alfons X el Savi]]<br>[[fitxer:Order_of_Civil_Merit_(Spain)_GC.svg|40px]] [[Orde del Mèrit Civil]]
}}
'''Emilio Novoa González''' ([[Ourense]], [[10 de febrer]] de [[1895]] - [[Madrid]], [[1972]]) fou un radiotelegrafista i polític gallec, governador civil durant la [[Segona República Espanyola]].
Línia 32:
Fou alumne de la primera promoció de l'Escola General de Telegrafia. En març de 1916 presentà la seva memòria: ''El magnetismo terrestre y el campo electro-magnético del Sol''. També realitzà estudis de Dret a Madrid. Radiotelegrafista destinat a la Central de [[Madrid]], posteriorment prestà serveis a [[Conca]] i [[Toledo]]. En 1920 estava en la comissió per a l'estudi de la xarxa telegràfica de Salamanca. En 1921 era cap de línia a [[Portbou]]. En 1923 realitzà un estudi sobre la xarxa telefònica provisional de Madrid. En 1924 fou nomenat professor de l'Escola de Telegrafia, arribant a catedràtic de Construcció, mecànica aplicada i motors tèrmics.
 
Durant la [[Segona República Espanyola|República]] es va afiliar al [[Partit Republicà Radical]] i fou nomenat [[governador civil]] d'[[Àlaba]] el [[22 de desembre]] de [[1933]], i va romandre en el càrrec fins que el [[27 de maig]] de [[1934]] fou nomenat governador de [[Província de La Corunya|Corunya]], i va restar en el càrrec fins el [[21 de desembre]] de 1935.<ref>[http://hispanianova.rediris.es/7/articulos/7a008.pdf Joan SERRALLONGA I URQUIDI, ''El aparato provincial durante la Segunda República. Los gobernadores civiles, 1931-1939'']</ref> En desembre de 1934 va rebre la placa de l'Orde de la República. En produir-se el [[cop d'estat del 18 de juliol]] de [[1936]] es va refugiar en una legació diplomàtica per a fugir de la zona controlada pel GovernoGovern. En 1942 va retornar al servei actiu com a Enginyer-professor a l'Escola Oficial de Telecomunicació. En 1946 fou catedràtic de Construcció de línies a l'Escola d'Ajudants. El 20 de desembre de 1949 fou nomenat director de l'Escola Oficial de Telecomunicació. Entre 1955 i 1958 treballà en la Prefectura de Serveis Generals de Telecomunicació, en la seva delegació de télex. A partir de juny de 1960 s'encarregà de la càtedra de Construcció de línies a l'Escola d'Ajudants i de Construcció i conservació de xarxes a l'Escola Tècnica Superior. Es va jubilar en 1965.
 
==Reconeixements==