Benet Tristany: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
+ enllaços interns
Línia 10:
 
=== Primera Guerra Carlina ===
Quan va esclatar la [[Primera guerra carlina]] l'any [[1833]], es declarà partidari de [[Carles Maria Isidre de Borbó]] i alçà una partida que el [[1836]] era de 1500 homes i era una de les més actives de [[Catalunya]]. [[Batalla del Bruc (1836)|Derrotà la legió belga]] al [[El Bruc|Bruc]] el març del [[1836]] i [[Batalla de la Panadella|la columna]] de [[Francisco Antonio de Oliver|Oliver]] entre [[la Panadella]] i [[Els Hostalets (Ribera d'Ondara)|els Hostalets]], prop de [[Cervera]], el [[22 de febrer]] de 1837, amb la captura de més de 700 homes, dels que en féu afusellar entre 280 i 300,<ref>[http://books.google.cat/books?id=h9UCAAAAYAAJ&pg=PA32&dq=evans+batallon+Guibelalde&lr=&as_brr=3&hl=ca&cd=1#v=onepage&q=oliver&f=false Afusellaments de la Panadella]</ref> acte reprovat pel comandament carlí, que havia iniciat els contactes amb el cap cristí [[Ramon de Meer i Kindelán|Ramon Meer]], baró de Meer, per aplicar el [[conveni d'Elliot]] a Catalunya.
 
El [[1837]] assetjà [[Setge de Solsona|assetjà Solsona]] durant 10 dies, prenent-la el [[22 d'abril]]. La ciutat es convertí en la capital del carlisme català fins que la Junta passà a [[Berga]] el mes de juliol del 1837. Les tropes isabelines del general [[Ramon de Meer]] no pogueren prendre la ciutat fins a gairebé un any més tard.
 
Mentre l'Expedició Reial entrava al [[Catalunya|Principat]] la primavera del 1837, Mossèn Benet, al capdavant de 3500 infants i 100 cavalls, féu una incursió pel [[Baix Llobregat]]; poc després fou ascendit al grau de [[mariscal de camp]] i pel [[setembre]] fou nomenat segon cap carlí de Catalunya, a les ordres del [[capità general]] [[Antonio Urbiztondo]]. Tot seguit dirigí una incursió per l'[[Empordà]] que els historiadors liberals han qualificat de vandàlica.<ref>[http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080044679_C/1080074675_T6/1080074675_096.pdf] Modesto Lafuente, ''Historia General de España'', pàg. 251</ref>