Quercus falcata: diferència entre les revisions

espècie de planta
Contingut suprimit Contingut afegit
Creada per traducció de la pàgina «Quercus falcata»
(Cap diferència)

Revisió del 13:13, 15 set 2015

Quercus falcata, conegut normalment com el Roure vermell del Sud o Roure espanyol, és una espècie arbòria del gènere Quercus de la [[família (biologia)|família]] de les fagàcies. Pertany a la Secció Lobatae; del roure vermell d'[[Amèrica del Nord]], Centreamèrica i el nord d'[[Amèrica del Sud]] que tenen els estils llargs, les glans maduren en 18 mesos i tenen un sabor molt amargant. Les fulles solen tenir lòbuls amb les puntes afilades, amb truges o amb pues en el lòbul.

Infotaula d'ésser viuQuercus falcata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN194127 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFagales
FamíliaFagaceae
GènereQuercus
EspècieQuercus falcata Modifica el valor a Wikidata
Michx.
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Il·lustració

Distribució i hàbitat

Procedeix del sud-est dels Estats Units. Apareix en llocs de terres altes àrids o sorrencs des del sud de Nova York (Long Island) cap al sud fins al centre de Florida i cap a l'oest arriba fins al sud de Missouri i l'est de Texas.

Descripció

Es tracta d'un arbre caducifoli de grandària mitjana que assoleix 25-30 m d'altura, rarament 35 m, amb un tronc de fins a metre i mitjà de diàmetre, la corona rematada en un cap ample. Les fulles tenen 10-30 cm de llarg i 6-16 cm d'ample, amb 3 a 5 lòbuls de punta aguda, sovint corbats, el lòbul central és llarg i estret; el nombre reduït lòbuls llargs és decisiu per distingir aquest roure vermell del Sud d'altres roures vermells. La base de la fulla és clarament arrodonida, en forma de campana invertida i sovint asimètrica. Són de color verd fosc i brillants per damunt, i pel revés és vellosa i color òxid, en particular al llarg de la nervadura central i les venes. La llavor és una curta gla de 9-16 mm de llarg, de color marró ataronjat, tancat durant un terç o la meitat de la seva longitud en una copa plana. La gla madura al final de la seva segona temporada. L'escorça és marró grisa fosc amb solcs estrets i poc profunds.

El roure vermell del Sud s'ha documentat ocasionalment que hibrída amb altres roures vermells a la regió.

Taxonomia

Quercus falcata va ser descrita per [[André Michaux]] i publicat a ''Histoire donis Chênes de l'Amérique no. 16, pl. 28. 1801.[2]

Etimologia

Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a l'[[alzina]].

falcata: epítet llatí que significa "amb forma de falç".[3]

Sinonímia
  • Quercus aurea Raf.
  • Quercus cuneata var. falcata (Michx.) Dippel
  • Quercus digitata Sudw.
  • Quercus elongata Muhl.
  • Quercus hudsoniana Dippel
  • Quercus hypophlaeos Petz. & G.Kirchn.
  • Quercus nigra var. digitata Marshall
  • Quercus nigra var. falcata (Michx.) Kuntze
  • Quercus nigra var. triloba (Michx.) Kuntze
  • Quercus nobilis K.Koch
  • Quercus rubra Sarg.
  • Quercus triloba Michx.[4][5]

Vegeu també

Referències

  1. «Quercus falcata». NatureServe Explorer. [Consulta: 7 juliol 2007].
  2. «Quercus falcata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 18 diciembre 2013].
  3. En Epítetos Botánicos
  4. Quercus falcata en PlantList
  5. «Quercus falcata». World Checklist of Selected Plant Families. [Consulta: 17 diciembre 2013].

Bibliografia

  1. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  3. Flora of North Amèrica Editorial Committee, i. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. Fl. N. Amer. 3: i–xxiii, 1–590.
  4. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pàg. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  5. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  6. Godfrey, R. K. & J. W. Wooten. 1981. Aquatic Wetland Pl. S.I. O.S. Dicot. 1–944. Univ. Geòrgia Press, Athens.
  7. Radford, A. I., H. I. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  8. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainesville.

Enllaços externs