La '''concordança''' és el canvi d'una paraula en relació a les altres, una relació sintagmàtica dins l'[[oració]] que implica que la forma o posició d'un mot es vegi alterada per formar un conjunt amb altres mots rellevants. En la majoria de llengües, la concordança denota una flexió comuna,; així, per exemple, en català, el subjecte i el verb concorden en nombre i persona perquè els dos components de la frase han d'estar en els mateixos nombre i persona per tal que l'enunciat sigui gramatical. No totes les paraules han de concordar,; cada idioma marca les categories o funcions que es veuen subjectes a aquests canvis, sigui pel seu paper aen la frase (concorden els nuclis de sintagma, per exemple) o per la [[Morfologia (lingüística) |morfologia]] (només poden concordar les paraules variables). AEn les llengües indoeuropees, la concordança afecta alel [[cas gramatical]], el nombre, el gènere i la persona, que es marquen mitjançant un [[morfema]] específic. En altres llengües, pot afectar també classeclasses semàntiques (com els noms en alguns idiomes africans, que han de concordar segons el seu tipus).
