Obre el menú principal

Canvis

9.671 bytes afegits ,  fa 4 anys
ampliació
{{Polisèmia|Justinià}}
{{Sant
{{Infotaula de polític
|nom= Sant Justinià I
| a <!-- Per a mostrar la plantilla en femení, si no és el cas esborreu-la -->
|nom secular=Φλάβιος Πέτρος Σαββάτιος Ιουστινιανός, Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus
| colorprofessio = sant
|imatge=Justinian mosaik ravenna.jpg
| icona esquerra =
|imagesize=300px
| nom = sant Justinià I
|peufoto=Mosaic amb Justinià i el seu seguici ([[Sant Vidal de Ravenna]])
| nom original = {{mida|1=Φλάβιος Πέτρος Σαββάτιος Ιουστινιανός (grec)<br>Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus (llatí)}}
|fets destacables=Emperador bizantí (527)
| nom de naixement =
|títols= Emperador
| data de naixement = ca. [[482]]
| lloc de naixement = [[Tauresium]], prop de [[Justiniana Prima]]<br>(avui Taor, República de Macedònia)
|data de mort = [[13 de novembre|13]] o [[14 de novembre]] de [[565]]
| data de mort = [[13 de novembre|13]] o [[14 de novembre]] del [[565]]
|lloc de naixement = [[Tauresium]], prop de [[Justiniana Prima]] (avui Taor, República de Macedònia)
| lloc de mort = [[Constantinoble]] (actual Istanbul)
| causa de mort =
|enterrat a=Església dels Sants Apòstols (desapareguda)
| sepultura = Església dels Sants Apòstols (desapareguda)
|festivitat = [[14 de novembre]] ([[calendari julià]], correspon al 27 de novembre del gregorià); 14 de novembre (església luterana)
| nacionalitat =
|venerat en = [[Església Ortodoxa]], algunes esglésies luteranes
| imatge = Justinian mosaik ravenna.jpg
|iconografia=Com a rei
| peu = Mosaic amb Justinià i el seu seguici ([[Sant Vidal de Ravenna]])
|lloc de pelegrinatge=
| cònjuge = [[Teodora (esposa de Justinià I)|Teodora]]
|orde=
| pares =
|data de beatificació=
| fills =
|lloc de beatificació=
| tractament =
|beatificat per=
| sobrenom =
|data de canonització=
| partit =
|lloc de canonització=
| professió =
|canonitzat per=
| ocupació =
|patronatge=
| alma_mater =
| religió =
| residència =
| signatura =
| signatura_mida = <!-- ample de signatura, si es vol diferent de 125px -->
| notes =
<!-- Per compatibilitat amb "Infotaula Monarca", -->
| etiqueta_dinastia = Dinastia
| dinastia = [[Dinastia Justinianea|Justinisnea]]
| altrestítols =
| càrrec = [[Llista d'emperadors bizantins|Emperador bizantí]]
| escut càrrec =
| inici = [[527]]
| final = [[565]]
| predecessor = [[Justí I]]
| successor = [[Justí II]]
| junt_a =
| nominat =
| designat =
| oponents =
 
<!-- etiqueta i valor d'altres dades d'interès -->
| k_etiqueta = Veneració
| k_nom =
| l_etiqueta =
| l_nom =
| càrrec2 = [[Església Ortodoxa|Sant de l'Església Ortodoxa]]
| inici2 = [[14 de novembre]] ([[calendari julià]]) o
| final2 = [[27 de novembre]] ([[calendari gregorià]])
| predecessor2 =
| successor2 =
| junt_a2 =
| nominat2 =
| designat2 =
| oponents2 =
<!-- etiqueta i valor d'altres dades d'interès -->
| k_etiqueta3 = Veneració 2
| k_nom3 =
| l_etiqueta3 =
| l_nom 3 =
| càrrec3 = [[Luteranisme|Sant de l'Església Luterana]]
| inici3 = [[14 de novembre|14 de]]
| final3 = [[14 de novembre|novembre]]
| predecessor3 =
| successor3 =
| junt_a3 =
| nominat3 =
| designat3 =
| oponents3 =
}}
'''Justinià I el Gran''' (en [[llatí]]: '''''Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus'''''; en [[Grec antic|grec]]: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador de l'[[imperi Bizantí]] des de l'any [[527]] fins al [[565]]. Va ser el segon membre de la [[Dinastia Justinianea]] tot succeint el seu oncle [[Justí I]].
 
El regnat de Justinià destaca pel seu ambiciós projecte de renovació de l'Imperi Romà.<ref>J. F. Haldon: ''Byzantium in the seventh century'' (Cambridge, 2003), 17-19.</ref> Aquesta ambició era expressada en la recuperació parcial dels territoris de l'Imperi Romà Occidental, incloent-hi també la ciutat de Roma i alhora, potser de major transcendència a llarg termini, en la reescriptura uniforme del dret romà, el ''Corpus Iuris Civilis'', que és encara la base de dret civil en molts estats moderns.
 
== Biografia ==
[[Fitxer:Meister von San Vitale in Ravenna 004.jpg|250px|left|thumb|Justinià I el granGran arepresentat en un mosaic de [[Sant Vidal de Ravenna]].]]
Justinià va néixer en el si d'una família camperola de parla llatina en un petit poble anomenat [[Tauresium]], prop de [[Justiniana Prima]], cap a l'any 482.<ref>M. Meier, ''Justinian'', 29: "el 481 oro el 482"; Moorhead (1994), p. 17: "aboutal voltant del 482"; Maas (2005), p. 5: "aroundcap a l'any 483".</ref> La seva mare va ser Vigilantia, la germana del general més apreciat per [[Justí I]], que era de la guàrdia imperial. Justí adoptà Justinià, el va acollir a [[Constantinoble]], i li donà una bona educació en jurisprudència, teologia i història. Se sap que Justinià serví una temporada en la guàrdia imperial però els detalls dels inicis de la seva carrera són desconeguts.<ref name="Robert">Robert Browning. "Justinian I" en el ''Dictionary of the Middle Ages'', volum VII (1986).</ref>
 
Quan l'emperador [[Anastasi I de Bizanci]] va morir el [[518]], Justí va ser proclamat emperador, amb l'ajuda ja significativa de Justinià.<ref name="Robert"/> Durant el regnat del nou emperador (518-527), Justinià va ser el seu confident; a finals del regnat, quan Justí va començar a sentir-se vell, Justinià va assumir importants responsabilitats en el govern. Justinià va ser nomenat cònsol el [[521]], i posteriorment comandant de l'exèrcit de l'est.<ref>Probablement va ser més un càrrec titular ja que no hi ha evidència d'alguna activitat militar de Justinià, segons Lee (A. D. Lee: "The Empire at War", a Michael Maas (ed.) ''The Cambridge Companion to the Age of Justinian'' (Cambridge 2005), p. 113-133).</ref> Ell ja actuava com a regent virtual abans que Justí el nomenés emperador soci l'[[1 d'abril]] del 527. Quatre mesos després moria Justí, l'1 d'agost, i Justinià assumiria el control del govern ja formalment.
A causa dels seus hàbits de treball, un treballador incansable, se'l coneixia com a l'"Emperador que mai no dorm". Sembla que era de caràcter cordial i gens distant.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Història Secreta |capítol=cap.13}}</ref> S'envoltava d'homes i dones de gran talent, "homes nous", seleccionats no basant-se en l'origen aristocràtic, sinó d'acord amb els mèrits.
 
Cap al [[525]] es va casar amb [[Teodora (segle VI)|Teodora]], que era una cortesana d'uns 20 anys. Anys enrere no ho hauria pogut fer per llei, però el seu oncle i l'emperador Justí I va aprovar una llei que permetia el matrimoni de consanguinis de diferents classes socials.<ref>{{sfn|M. Meier: ''Justinian'', |2004|p. =57.</ref>}} Teodora es convertiria en una persona molt influent en la política de l'Imperiimperi, i els emperadors posteriors seguirien el precedent de Justinià i es casarien amb dones de fora de la classe aristocràtica. El matrimoni inicialment va provocar un fort escàndol, però Teodora demostraria ser molt intel·ligent i llesta, amb molt bon criteri i la seguidora més fervent de Justinià.
 
El [[13 de novembre]] del [[565]] Justinià va morir i, com que no havia tingut fills, va nomenar successor august al seu nebot [[Justí II]] i com a segon en la successió, amb el títol de cèsar, al general [[Justí (general)|Justí]].{{sfn|Evans|2000|p=264}}
 
== Obra política i cultural ==
[[Fitxer:Justinian Multiple Solidi.jpg|thumb|esquerra|Moneda (Multiple Solidi) de l'emperador Justinià]]
La seva obra política fou dominada per la idea de la reconstitució de l'[[imperiImperi romàRomà]] amb una base ideològica vertebradora [[cristiana]]. A l'Occident, en llargues campanyes, dutes a terme sobretot per [[Belisari]], [[Narsès]] i [[Joan Troglita]], [[Guerra dels vàndals|conquerí]] la [[Numídia]], [[Còrsega]], [[Sardenya]] i les [[Dominació bizantina de les Illes Balears|Balears]] als [[vàndals]] ([[533]]-[[534]]<ref>{{Ref-llibre sfn|cognom=Soldevila i Zubiburu |nom=Ferran |enllaçautor=Ferran Soldevila i Zubiburu |títol=Història de Catalunya |volum=vol.1 |url=http://books.google.cat/books?id=RuRpE4cN-loC&pg=PA23&dq=bizantins+balears+534&hl=ca&sa=X&ei=PGlUUtfON9OGswaG1YGoDw&ved=0CEMQ6AEwAg#v=onepage&q=bizantins%20balears%20534&f=false |llengua= |editorial=Editorial Alpha |data=1934 |pàginesp=23 |isbn=}}</ref>) i la [[Spania|regió del sud-est]] de [[Conquesta bizantina d'Hispània|la península Ibèrica]] als [[visigots]] ([[552]]).<ref>{{Ref-llibre sfn|cognom=Pérez Martín |nom=Inmaculada |cognom2=Bádenas de la Peña |nom2=Pedro |títol=Bizancio y la península ibérica: de la antigüedad tardía a la edad moderna |url=http://books.google.cat/books?id=k_Oo25ZzJKIC&pg=PA37&dq=hispania+justinian+550&hl=ca&sa=X&ei=_adVUoW5O_Dy7Aazr4DYCg&ved=0CF0Q6AEwBg#v=onepage&q=hispania%20justinian%20550&f=false |llengua=castellà |editorial=Editorial CSIC |data=2004 |pàginesp=38 |isbn=8400082834}}</ref>
 
[[Guerra gòtica d'Itàlia|Dominà tota Itàlia]], inclosa [[Sicília]], i prengué als [[ostrogotostrogots]]s [[Setge de Roma (537-538)|Roma]] i llur capital, [[Setge de Ravenna|Ravenna]].<ref>{{Ref-llibre sfn|cognom=Stewart Evans |nom=James Allan |títol=The Emperor Justinian And The Byzantine Empire |url=http://books.google.cat/books?id=xDNv6qZ_I-IC&pg=PA76&dq=justinian+ravenna+540&hl=ca&sa=X&ei=3A3sUY_lAqWO7Qb89IGQCA&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=justinian%20ravenna%20540&f=false |llengua=anglès |editorial=Greenwood Publishing Group |data=2005 |pàginesp=76 |isbn=0313325820}}</ref> Contingué per la força els [[eslaus]] i els [[huns]], i estengué el regne, per tota la [[Tràcia]] i la [[Il·líria]], fins al [[Danubi]]. El [[562]] Justinià hagué de signar un compromís amb [[Cosroes I]], el qual, aprofitant les lluites a Occident, havia envaït [[Antioquia de l'Orontes]], trencant així l'acord de pau perpètua, i va haver de pagar tribut als [[perses]].
Justinià també destacà per la seva obra jurídica, que constituí la base del [[dret romà]] i que marcà tota la legislació [[medieval]] i fins als temps moderns: el [[Codi Justinià|Codi]], el [[Digesta|Digest o Pandectes]], les Institucions i les [[novellae|Novel·les]]; la compilació de totes aquestes obres o reculls és coneguda amb el nom de ''[[Corpus Iuris Civilis]]''.
 
En el camp de l'art cal destacar sobretot les construccions i decoracions amb mosaics fetes a la capital bizantina, especialment [[Santa Sofia (Istambul)|Santa Sofia]], que va reconstruir ja que s'havia cremat durant els [[disturbis de Nikà]] i les esglésies de [[Basílica de Sant Vidal de Ravenna|Sant Vidal]] i [[Basílica de Sant Apol·linar in Classe|Sant Apol·linar in Classe]], a [[Ravenna]]. També durant el seu regnat es van fer treballs al gran palau imperial i se se li va dedicar una columna amb una estàtua eqüestre que el representava amb vestimenta de guerrer.{{sfn|Michael Maas|2005|p=60–86}}
En el camp religiós, seguí una línia neocalcedoniana, intentant l'entesa entre [[Concili de Calcedònia|calcedonians]] i [[monofisites]]. Amb un edicte de [[543]]-[[544]] condemnà els Tres Capítols, condemna que aconseguí de fer ratificar pel [[Concili II de Constantinoble]] ([[533]]; cinquè ecumènic), que el [[Vigili I]], emmenat i empresonat a Constantinoble, acabà per acceptar. El [[529]] l'emperador havia tancat l'escola d'[[Atenes]], que considerava un focus de [[paganisme]]. En el camp de l'art cal destacar sobretot les construccions fetes a la capital bizantina, especialment [[Santa Sofia]], i les esglésies de San Vitale i Sant'Apollinaire in Classe, a [[Ravenna]].
 
Justinià es va preocupar de fortificar les ciutats frontereres de l'imperi des d'Àfrica fins a l'Orient i va assegurar el subministrament d'aigua a la capital amb la construcció de [[Cisterna de Yerebatan|cisternes]] subterrànies en forma de basílica. A la ciutat fronterera de [[Dara]], va fer construir un [[Presa d'aigua|mur de contenció]] en forma arquejada amb la finalitat de salvar els ciutadans en cas de desbordament del riu que per allí passa.<ref>[[Procopi (historiador)|Procopi]], ''De Aedificiis'' II.3</ref> A [[Regió de Bitínia|Bitínia]] es va construir un llarg pont sobre el riu [[Sakarya|Sangarius]] per assegurar un millor desplaçament de les tropes. Encara més, Justinià va restaurar ciutats que havien quedat malmeses pel terratrèmol de l'any [[551]] o per les guerres{{sfn|Michael Maas|2005|p=99–100}} i en va crear una de nova a prop del seu lloc de naixement la qual va anomenar ''Justiniana Prima'', que s'esperava substituiria [[Tessalònica]] com a centre polític i religiós a Illyricum.{{sfn|Evans|2002|p=227}}
 
== Política religiosa ==
En el camp religiós, seguí una línia neocalcedoniana, intentant l'entesa entre [[Concili de Calcedònia|calcedonians]] i [[monofisites]]. Amb un edicte de [[543]]-[[544]] condemnà els Tres Capítols, condemna que aconseguí de fer ratificar pel [[Concili II de Constantinoble]] ([[533]]; cinquè ecumènic), que el papa [[Vigili I]], emmenat i empresonat a Constantinoble, acabà per acceptar. El [[529]] l'emperador havia tancat l'escola d'[[Atenes]], que considerava un focus de [[paganisme]].
[[Fitxer:Diptych_Barberini_Louvre_OA3850.JPG|thumb|left|upright=0.8|[[Ivori Barberini]] que representa l’emperador Justinià triumfant, probablement al voltant de [[540]]-[[550]], [[Museu del Louvre]]]]
Justinià creia que la religió ortodoxa del seu imperi es veia amenaçada pels diversos corrents religiosos amb els quals compartia temps i espai, especialment pels [[monofisisme|heretges monofisites]], que tenien molts seguidors a les províncies orientals de [[Síria]] i [[Egipte]]. La doctrina monofisita havia estat condemnada com a [[heretgia]] al [[Concili de Calcedònia]] del [[451]], i les polítiques de tolerància davant el monofisisme de [[Zenó (emperador)|Zenó]] i d'[[Anastasi I de Bizanci]] havien estat una font de tensió en les relacions amb els bisbes de [[Roma]]. L'emperador va invertir aquesta tendència i es confirma en la doctrina de Calcedònia, condemnant obertament els monofisites. Justinià va continuar amb aquesta política, va intentar imposar la unitat religiosa als seus súbdits forçant-los a acceptar compromisos doctrinals que atraguessin a totes les parts, una política que es demostrà poc exitosa, ja que no la complí ningú.
 
[[Fitxer:Diptych_Barberini_Louvre_OA3850.JPG|thumb|left|upright=0.8|[[Ivori Barberini]] que representa l’emperador Justinià triomfant, probablement al voltant de [[540]]-[[550]], [[Museu del Louvre]]]]
L'emperadriu [[Teodora (esposa de Justinià I)|Teodora]] simpatitzava amb el monofisites, i es diu que això fou una font constant d'intrigues a la cort de [[Constantinoble]] en els seus primers anys. Durant tot el seu regnat Justinià, que tenia un interès genuí en les matèries de [[teologia]], fou autor d'un petit nombre de tractats teològics.<ref>Els tractats escrits per Justinià es poden trobar a la Patrologia Graeca publicada per Migne, Vol.86.</ref>
Justinià creia que la religió ortodoxa del seu imperi es veia amenaçada pels diversos corrents religiosos amb els quals compartia temps i espai, especialment pels [[monofisisme|heretges monofisites]], que tenien molts seguidors a les províncies orientals de [[Síria]] i [[Egipte]]. La doctrina monofisita havia estat condemnada com a [[heretgia]] al [[Concili de Calcedònia]] del [[451]], i les polítiques de tolerància davant el monofisisme de [[Zenó (emperador)|Zenó]] i d'[[Anastasi I de Bizanci]] havien estat una font de tensió en les relacions amb els bisbes de [[Roma]]. L'emperador va invertir aquesta tendència i es confirma en la doctrina de Calcedònia, condemnant obertament els monofisites. Justinià va continuar amb aquesta política, va intentar imposar la unitat religiosa als seus súbdits forçant-los a acceptar compromisos doctrinals que atraguessin a totes les parts, una política que es demostrà poc reeixida, ja que no la complí ningú.
 
L'emperadriu [[Teodora (esposa de Justinià I)|Teodora]] simpatitzava amb el monofisites, i es diu que això fou una font constant d'intrigues a la cort de [[Constantinoble]] en els seus primers anys. Durant tot el seu regnat Justinià, que tenia un interès genuí en les matèries de [[teologia]], fou autor d'un petit nombre de tractats teològics.<ref>Els tractats escrits per Justinià es poden trobar a la [[Patrologia Graeca]] publicada per [[Jacques Paul Migne|Migne]], volum 86.</ref>
 
=== Persecució de pagans i heretges ===
La política religiosa de Justinià reflectia la convicció imperial basada en que la unitat de l'Imperi pressuposava necessàriament la unitat de la fe; i això comportava indubtablement que aquesta fe tan sols podia ser l'[[Església Ortodoxa|ortodoxa]]. Aquells que professessin una fe diferent, sofririen directament el procés iniciat en la legislació imperial, que des de [[Constanci II]] continuava fins aquells moments amb vigor. El [[Corpus Juris Civilis|Còdex]] recollia dues lleis<ref>''CodCodex''., I., xiXI. 9 i 10</ref> que decretaven la destrucció total del [[paganisme]], fins i tot a la vida civil, i les seves disposicions serien aplicades amb virulència. Les fonts contemporànies ([[Joan Malales]], [[Teòfanes el Confessor|Teòfanes]] i Joan d'Efes) deixen constància de grans persecucions contra els no cristians, fins i tot contra gent de les altes esferes.
 
Tal vegada el fet més lamentable va succeir al [[529]] quan l'[[Acadèmia|Acadèmia Platònica]] d'[[Atenes]], fundada al ca. [[387]] aC per [[Plató]], va passar a mans de l'Estat per ordre de Justinià, aconseguint així l'extinció real d'aquesta escola de pensament hel·lenista. El paganisme fou activament reprimit. Tan sols a [[Àsia Menor]], Joan d'Efes afirmava haver convertit 70.000 pagans.<ref>F. Nau, ''Revue de l'orient chretien'', II., 1897, 482</ref> També a altres pobles se'ls imposà el cristianisme, com ara: els [[hèruls]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Bellum Gothicum |capítol=II.14}}</ref><ref>[[Evagri d'Epifania]], ''Història eclesiàstica'', IV. 20</ref> els [[huns]] de les vores del [[Riu Don]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Bellum Gothicum |capítol=IV.4}}</ref><ref>[[Evagri d'Epifania]], ''Història eclesiàstica'', IV. 23</ref> els [[abasigis]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Bellum Gothicum |capítol=IV.3}}</ref><ref>[[Evagri d'Epifania]], ''Història eclesiàstica'', IV. 22</ref> i els [[tzani]] del [[Caucas]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Bellum Persicum |capítol=I.15}}</ref>
 
El culte d'[[Ammon]] a [[Awdjila]] al desert de [[Líbia]], fou prohibit,<ref>[[Procopi (historiador)|Procopi]], ''De Aedificiis'', VI. 2</ref> d'igual manera que les restes del culte a [[Isis]] a l'illa de Philae, a la primera cataracta del Nil.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Bellum Persicum |capítol=I.19}}</ref> El prevere Julià<ref>Dictionary of Canadian Biography, volum III, p. 482</ref> i el bisbe Longí dirigiren una missió cap a la terra dels [[nabateus]],<ref>Joan d'Efes, ''Història Eclesiàstica'', IV. 5 i seg.</ref> i Justinià tractà de reforçar el cristianisme al [[Iemen]], enviant-hi a un eclesiàstic egipci.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Bellum Persicum |capítol=I.20}}</ref>
 
També els [[jueus]] sofriren aquestes mesures; varen veure restringits els seus drets civils,<ref name="Cod">''Codex'', I., v. 12</ref> foren amenaçats els seus privilegis religiosos,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Història Secreta |capítol=cap.28}}</ref> l'emperador interferí en els assumptes interns de les [[sinagoga|sinagogues]]<ref>''Novellae'', CXLVI., 8 feb. 553</ref> i fou prohibit l'ús de l'[[hebreu]] en el culte diví. A aquells que s'oposessin a aquestes mesures se'ls amenaçava amb càstigs físics, l'exili o la pèrdua de les seves propietats. Els jueus de Borium, a prop de la [[Golf de Sidra|Gran Sirte]] (que ara és el Golf de Sidra a [[Tunísia]]), que havien oposat resistència a [[Belisari]] durant la campanya contra els [[vàndals]], es varen veure forçats a convertir-se al cristianisme i la seva sinagoga esdevingué una església.
 
Els [[samaritans]] donaren molts problemes a Justinià, ja que resultaren més refractaris davant la imposició del cristianisme i se sublevaren diversos cops. L'emperador s'hi enfrontà amb una sèrie de rigorosos edictes, però no va poder evitar que a finals del seu regnat es produïssin hostilitats contra els cristians a [[Samària]]. La política de Justinià també condemnava els [[maniqueisme|maniqueus]] a una dura persecució, se'ls amenaçava amb l'exili o la pena de mort.<ref name="Cod"/> Una vegada, a [[Constantinoble]], un nombre no precisament petit de maniqueus fou executat en presència de l'emperador, a alguns els ofegaren i d'altres foren cremats.<ref>F. Nau, ''Revue de l'orient'', II., 1897, p. 481</ref>
 
==Economia i administració==
Igual que en èpoques passades la riquesa de l'imperi residia principalment en l'agricultura, però en l'època de Justinià va tenir un especial desenvolupament el comerç a llarga distància, per exemple s'intercanviava mineral d'[[estany (element)|estany]] de [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]] per blat del territori imperial{{sfn|Michael Maas|2005|p=35}} o s'importava [[seda]] de l'Índia que després es processava en factories autòctones.{{sfn|Peter Brown|1971|p=157–158}}
Per tal de facilitar les transaccions comercials, Justinià va establir relacions d'amistat amb els [[Regne d'Aksum|abisinis]], que feien de mediadors en el transport de la seda. A començaments de l'any 550 dos monjos van reeixir en portar amb vida capolls del cuc de la seda des de la Xina i així aquest va esdevenir un producte autòcton.{{sfn|Norwich|1988|p=266}}
 
L'or i la plata s'extreien dels Balcans, Anatòlia, Armènia, Xipre, Egipte i Núbia.
 
A començaments del regnat de Justinià a la tresoreria imperial hi havia més de 28.800.000 de [[sòlid (moneda)|sòlids]] (400.000 lliures d'or) herència del que havien recaptat [[Anastasi I de Bizanci|Anastasi I]] i [[Justí I]]. Durant el regnat de Justinià es van prendre mesures contra la corrupció i la recaptació procedent de les províncies es va fer més eficient. Es va donar major poder administratiu als governants de les prefectures i les províncies, mentre que es reduïa el poder dels vicariats de les diòcesis, de les quals algunes es van abolir. La tendència general va anar cap a una simplificació de la infraestructura administrativa.{{sfn|J. F. Haldon|2005|p= 50}}La professionalització de la recaptació de taxes va afeblir l'autonomia de les ciutats bizantines.{{sfn|Peter Brown|1971|p=157}}
 
Finalment l'economia es va veure resentida per la fam i l'epidèmia.{{sfn|Moorhead|1994|p=100–101}}
 
==Els desastres naturals==
Les cròniques narren que el regnat de Justinià va coincidir amb una època de desastres naturals: En la dècada del 530 es van veure fums nocius a l'atmosfera, el sol no escalfava gaire, tot plegat va portar una sèrie de males collites i una fam entre la població com mai abans s'havia vist.
 
La causa d'aquests desastres encara no s'ha precisat i ha estat objecte d'estudi durant dècades. En la llista de possibles motius està l'explosió de diversos volcans: el [[Rabaul]] (a [[Papua Nova Guinea]] ), l'[[Llac Ilopango|Ilopango]] (a [[El Salvador]]) i el [[Krakatau]] (a Indonèsia);<ref>{{ref-publicació|cognom=Larsen|nom=L. B.|cognom2= Vinther|nom2= B. M.|cognom3= Briffa|nom3= K. R.|cognom4=Melvin|nom4= T. M.|cognom5= Clausen|nom5= H. B.|cognom6=Jones|nom6= P. D.|cognom7= Siggaard-Andersen|nom7= M.-L.|cognom8=Hammer|nom8= C. U.|cognom9=i altres|títol=New ice core evidence for a volcanic cause of the A.D. 536 dust veil|data=2008|publicació= Geophys. Res. Lett.|volum= 35 (4)|doi=10.1029/2007GL032450}}</ref> o potser una col·lisió de [[meteor (astronomia)|meteors]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Than|nom= Ker (3 January 2009)|publicació=Slam dunks from space led to hazy shade of winter|data=2009|publicació= New Scientist|volum= 201|exemplar= 2689|pàgines= 9|doi=10.1016/S0262-4079(09)60069-5}}</ref>
Tal vegada el fet més lamentable va succeir al [[529]] quan l'[[Acadèmia|Acadèmia Platònica]] d'[[Atenes]], fundada al ca. [[387]] aC per [[Plató]], va passar a mans de l'Estat per ordre de Justinià, aconseguint així l'extinció real d'aquesta escola de pensament hel·lenista. El paganisme fou activament reprimit. Tan sols a [[Àsia Menor]], Joan d'Efes afirmava haver convertit 70.000 pagans.<ref>F. Nau, ''Revue de l'orient chretien'', ii., 1897, 482</ref> També a altres pobles se'ls imposà el cristianisme, com ara: els [[hèruls]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Bellum Gothicum |capítol=II.14}}</ref><ref>Evagrio, Hist. eccl., iv. 20</ref> els [[huns]] de les vores del [[Riu Don]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Bellum Gothicum |capítol=IV.4}}</ref><ref>Evagrio, iv. 23</ref> els [[abasigis]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Bellum Gothicum |capítol=IV.3}}</ref><ref> Evagrio, iv. 22</ref> i els [[tzani]] del [[Caucas]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Bellum Persicum |capítol=I.15}}</ref>
 
Uns anys després, el [[542]], va haver una epidèmia de [[pesta|pesta bubònica]] que va afectar a gairebé [[La Pesta de Justinià|tot el món]] i va matar desenes de milions de persones. Com a emperador, Justinià i els membres de la cort no es van veure afectats per la fam, però no van escapar a la malaltia, el mateix emperador la va patir i la va superar.<ref>[[Procopi (historiador)|Procopi]],''Història Secreta'', 23.20 i seg.</ref>
El culte d'[[Ammon]] a [[Awdjila]] al desert de [[Líbia]], fou prohibit,<ref>[[Procopi (historiador)|Procopi]], ''De Aedificiis'', vi. 2</ref> d'igual manera que les restes del culte a [[Isis]] a l'illa de Philae, a la primera cataracta del Nil.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Bellum Persicum |capítol=I.19}}</ref> El prevere Julià<ref>DCB, iii. 482</ref> i el bisbe Longino dirigiren una missió cap a la terra dels [[nabateus]],<ref>Joan d'Efes, ''Hist. Eccl.'', iv. 5 sqq.</ref> i Justinià tractà de reforçar el cristianisme al [[Iemen]], enviant-hi a un eclesiàstic egipci.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Bellum Persicum |capítol=I.20}}</ref>
 
El juliol del [[551]], l'Est de la Mediterrània es va veure afectat per un terratrèmol davant la costa de [[Terratrèmol de Beirut 551|Beirut]] que va acabar en un [[tsunami]] que va implicar la mort d'uns 30.000 ciutadans entre Antioquia i Alexandria.<ref>{{ref-publicació|cognom=Sbeinati|nom= M.R.|cognom2=Darawcheh|nom2= R.|cognom3=Mouty|nom3= M|títol=The historical earthquakes of Syria: an analysis of large and moderate earthquakes from 1365 B.C. to 1900 A.D.|data=2005|publicació=Annals of Geophysics|volum= 48 (3)|pàgines=347–435}}</ref>
També els [[jueu]]s sofriren aquestes mesures; varen veure restringits els seus drets civils,<ref name="Cod">''Cod''., I., v. 12</ref> foren amenaçats els seus privilegis religiosos,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Història Secreta |capítol=cap.28}}</ref> l'emperador interferí en els assumptes interns de les [[sinagoga|sinagogues]]<ref>''Nov''., cxlvi., 8 feb. 553</ref> i fou prohibit l'ús de l'[[hebreu]] en el culte diví. A aquells que s'oposessin a aquestes mesures se'ls amenaçava amb càstigs físics, l'exili o la pèrdua de les seves propietats. Els jueus de Borium, a prop de la [[Golf de Sidra|Gran Sirte]] (que ara és el Golf de Sidra a [[Tunísia]]), que havien oposat resistència a [[Belisari]] durant la campanya contra els [[vàndals]], es varen veure forçats a convertir-se al cristianisme i la seva sinagoga esdevingué una església.
 
Els [[samaritans]] donaren molts problemes a Justinià, ja que resultaren més refractaris davant la imposició del cristianisme i se sublevaren diversos cops. L'emperador s'hi enfrontà amb una sèrie de rigorosos edictes, però no va poder evitar que a finals del seu regnat es produïssin hostilitats contra els cristians a [[Samària]]. La política de Justinià també condemnava els [[maniqueisme|maniqueus]] a una dura persecució, se'ls amenaçava amb l'exili o la pena de mort.<ref name="Cod"/> Una vegada, a [[Constantinoble]], un nombre no precisament petit de maniqueus fou executat en presència de l'emperador, a alguns els ofegaren i d'altres foren cremats.<ref>F. Nau, ''Revue de l'orient'', ii., 1897, p. 481</ref>
 
== Genealogia ==
***** Justina, esposa de Joan (nebot de Vitalià)
***** Germà Pòstum
 
 
== Referències==
 
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Alain Ducellier|títol=Bisanzio (IV-XV secolo)|lloc= Milà|llengua=italià|editorial= San Paolo|any=2005}}
* Article « Justinien », a ''Encyclopædia Universalis'', volum 13, pg. 224-226, 1989.
* {{ref-llibre|cognom=Aleksandr Kajdan|títol=Bisanzio e la sua civiltà|lloc= Bari|llengua=italià|editorial=Laterza|any=2004}}
* Charles Diehl. ''Justinien et la civilisation byzantine au siecle VI'', Paris, 1901.
* {{ref-llibre|cognom=Cameron Averil|títol=The Cambridge Ancient History, volum 14|lloc=Cambridge|llengua=anglès|any=2002}}
* J. B. Bury. ''History of the later Roman Empire'', Vol. 2, Nova York (reedició), 1958. {{en}}
* {{ref-llibre|cognom=Charles Diehl|títol=Justinien et la civilisation byzantine au siecle VI|lloc=París|any= 1901}}
* Rubin Berthold. ''Das Zeitalter Iustinians Berlin'', 1960. {{de}}
* {{ref-llibre|cognom=Evans|nom=J.A.S.|títol=The Age of Justinian: The Circumstances of Imperial Power|editorial=Routledge|any=2002}}
* Georg Ostrogorsky. ''Storia dell'Impero bizantino''. Milano, Einaudi, 1968. {{it}}
* {{ref-llibre|cognom=Georg Ostrogorsky|títol=Storia dell'Impero bizantino|lloc= Milà|llengua=italià|editorial=Einaudi|any=1968}}
* Bonini Roberto. ''Introduzione allo studio dell'età giustinianea'', Quarta ristampa. Bologna, Pàtron Editore, 1977. {{it}}
* {{ref-llibre|cognom=Gerhard Herm.|títol=I bizantini|lloc= Milà|llengua=italià|editorial= Garzanti|any=1985}}
* Alain Ducellier. ''Bisanzio (IV-XV secolo)''. Milano, San Paolo, 2005.
* {{ref-llibre|cognom=Georges Tate|títol=Justinien. L'épopée de l'Empire d'Orient (527-565)|lloc=París|llengua=francès|editorial= Fayard|any=2004}}
* Gerhard Herm. ''I bizantini'', Milano, Garzanti, 1985. {{it}}
* {{ref-llibre|cognom=Giorgio Ravegnani|títol=La storia di Bisanzio|lloc=Roma|llangua=italià|editorial=Jouvence|any=2004}}
* Silvia Ronchey. ''Lo stato bizantino'', Torino, Einaudi, 2002. {{it}}
 
* Cameron Averil. ''The Cambridge Ancient History'', Vol. 14, Cambridge (2ª ed.), (2002). {{en}}
* {{ref-llibre|cognom=J. B. Bury|títol=History of the later Roman Empire, volum 2|lloc=Nova York|llengua=angles|any=1958}}
* Luchetti Giovanni. ''Contributi di Diritto Giustinianeo'', Giuffrè Editore, 2004. {{it}}
* {{ref-llibre|cognom=J. F. Haldon|títol= Byzantium in the seventh century|llengua=anglès|editorial=Cambridge University Press|any= 2003}}
* [[Aleksandr Petróvitx Kajdan|Aleksandr P Kajdan]]. ''Bisanzio e la sua civiltà'', Bari, Laterza (2a ed.), 2004. {{it}}
* {{ref-llibre|cognom=Luchetti Giovanni|títol=Contributi di Diritto Giustinianeo|llengua=italià|editorial= Giuffrè Editore|any= 2004}}
* Michel Mourre. Article "Justinien" al ''Dictionnaire encyclopédique d'histoire'', 1996. {{fr}}
* {{ref-llibre|cognom=Michael Maas|títol=The Cambridge Companion to the Age of Justinian|lloc= Cambridge|llengua=anglès|any= 2005}}
* {{ref-llibre|cognom=M. Meier|títol= Justinian: Herrschaft, Reich und Religion|lloc= Munic|llengua=alemany|editorial= C.H. Beck|any=2004|isbn= 3-406-50832-4}}
* {{ref-llibre|cognom=Michel Mourre|títol= Article "Justinien" al Dictionnaire encyclopédique d'histoire|llengua=francès|any= 1996}}
* {{ref-llibre|cognom=Moorhead|nom= John|títol=Justinian|lloc= Londres|llengua=anglès|any=1994}}
* {{ref-llibre|cognom=Norwich|nom=John Julius|títol=Byzantium: The Early Centuries |lloc= Nova York|llengua=anglès|editorial=Viking|any=1988}}
* {{Ref-llibre |cognom=Pérez Martín |nom=Inmaculada |cognom2=Bádenas de la Peña |nom2=Pedro |títol=Bizancio y la península ibérica: de la antigüedad tardía a la edad moderna |url=http://books.google.cat/books?id=k_Oo25ZzJKIC&pg=PA37&dq=hispania+justinian+550&hl=ca&sa=X&ei=_adVUoW5O_Dy7Aazr4DYCg&ved=0CF0Q6AEwBg#v=onepage&q=hispania%20justinian%20550&f=false |llengua=castellà |editorial=Editorial CSIC |data=2004|isbn=8400082834}}
* {{Ref-llibre |cognom=Peter Brown|títol=The World of Late Antiquity|lloc=Londres|llengua=anglès|any=1971}}
* {{Ref-llibre |cognom=Procopi |enllaçautor=Procopi (historiador) |títol=Història Secreta |url= |llengua= |editorial= |data= |pàgines= |isbn=}}
* {{ref-llibre|cognom=Ralph-Johannes Lilie|títol=Bisanzio la seconda Roma|lloc=Roma|llengua=italià|editorial=Newton & Compton|any= 2005}}
* Giorgio Ravegnani. ''La storia di Bisanzio'', Roma, Jouvence, 2004. {{it}}
* {{ref-llibre|cognom=Roberto Bonini|títol=Introduzione allo studio dell'età giustinianea|lloc=Bolònia|llengua=italià|editorial= Pàtron Editore|any=1977}}
* Ralph-Johannes Lilie. ''Bisanzio la seconda Roma'', Roma, Newton & Compton, 2005. {{it}}
* {{ref-llibre|cognom=Rubin Berthold|títol=Das Zeitalter Iustinians Berlin|llengua=alemany|any=1960}}
* Georges Tate. ''Justinien. L'épopée de l'Empire d'Orient (527-565)'', Paris, Fayard, 2004. {{fr}}
* {{ref-llibre|cognom=Silvia Ronchey|títol=Lo stato bizantino|lloc=Torí|llengua=italià|editorial=Einaudi|any=2002}}
* {{Ref-llibre |cognom=Soldevila i Zubiburu |nom=Ferran |enllaçautor=Ferran Soldevila i Zubiburu |títol=Història de Catalunya |volum=vol.1 |url=http://books.google.cat/books?id=RuRpE4cN-loC&pg=PA23&dq=bizantins+balears+534&hl=ca&sa=X&ei=PGlUUtfON9OGswaG1YGoDw&ved=0CEMQ6AEwAg#v=onepage&q=bizantins%20balears%20534&f=false |llengua= |editorial=Editorial Alpha |any=1934}}
* {{Ref-llibre |cognom=Stewart Evans |nom=James Allan |títol=The Emperor Justinian And The Byzantine Empire |url=http://books.google.cat/books?id=xDNv6qZ_I-IC&pg=PA76&dq=justinian+ravenna+540&hl=ca&sa=X&ei=3A3sUY_lAqWO7Qb89IGQCA&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=justinian%20ravenna%20540&f=false |llengua=anglès |editorial=Greenwood Publishing Group |data=2005 |isbn=0313325820}}
* Article « Justinien », a ''Encyclopædia Universalis'', volum 13, pg. 224-226, 1989.
 
== Enllaços externs ==
| width="30%" align="center" bgcolor="#C160DA"| ''Succeït per''<br/>'''[[Justí II]]'''<br/>(565-578)
|}
{{emperadors bizantins}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Justinia I}}
4.992

modificacions