Gastronomia de Finlàndia: diferència entre les revisions

La '''gastronomia de [[Finlàndia]]''' és coneguda per combinar la cuina de mercat i l’l'[[Alta Cuina|alta cuina]] amb l’estill'estil de [[Dieta continental|cuina continental]] contemporani. La carn i el peix juguen un paper important en els plats tradicionals d’algunesd'algunes parts del país, mentre que en la resta de regions sempre hi ha hagut la presència d’hortalissesd'hortalisses i bolets. Els refugiats de [[Carèlia]] van contribuir gastronòmicament a altres parts de Finlàndia.<ref>{{ref-web|cognom=Tolvanen|nom=Kristiina|títol=A Nation in Transition: The Resettlement of the Karelian Evacuees|url=http://www15.uta.fi/FAST/FIN/HIST/kt-evac.html|editor=Department of Translation Studies, University of Tampere|consulta= 12 novembre 2013}}</ref>

Habitualment s’utilitzens'utilitzen productes integrals (sègol, ordi, civada) i [[baia|baies]] (com els [[nabiu blau|nabius blaus]], els [[nabiu vermell|nabius vermells]], les [[móra vermella|móres vermelles]] i els [[arç groc|arços grocs]]). La llet i els seus derivats són utilitzats tan com beguda com en nombroses receptes. En la cuina tradicional eren habituals diferents varietats de [[nap|naps]], però van ser substituïts per la patata arran de la seva introducció al segle XIII.

Fa uns segles, el clima rigorós de [[Finlàndia]] impedia la disponibilitat de fruites i verdures fresques durant nou mesos a l’anyl'any i això propiciava una dependència als [[tubercle|tubercles]] (primer naps, més tard patates), al [[pa de sègol]] fosc i als productes làctics fermentats, acompanyats a vegades amb carn i peix en [[conserva]]. Tradicionalment, no hi havia gaires espècies disponibles a part de la sal, i les [[fines herbes|herbes aromàtiques]] (com l’l'[[anet]]) es limitaven als mesos d’estiud'estiu. Molts plats tradicionals finesos es [[guisat|guisen]] durant molta estona en un forn, el que produeix menjar abundant però insípid. En el seu moment els llacs i els boscos van ser una font principal d’alimentsd'aliments i avui en dia els productes dels boscos són importants com a trets distintius de la cuina finesa. La simplicitat de la gastronomia finesa tradicional ha esdevingut un avantatge al emfatitzar la frescor, i els restauradors finesos moderns incorporen productes finesos d’altad'alta qualitat amb tècniques culinàries continentals.

La internacionalització va portar menjar importat i es van afegir als menús finesos la [[pasta]], les [[pizza|pizzes]], els ''[[kebab|kebabs]]'' i les hamburgueses, que substituïen els plats tradicionals de cada dia, com el potatge de col o filets d’d'[[arengada]] que es consideraven inferiors. A més a més, durant el segle XX la majoria de dones fineses van entrar a la [[població activa]], i la majoria de plats que requerien molt temps de preparació van quedar relegats a les vacances.

Fins i tot amb l’agricultura i el transport moderns, a Finlàndia el menjar és car en comparació amb altres països europeus, tot i l’aboliciól'abolició dels [[aranzel|aranzels]] l’anyl'any 1995 quan es va adherir a la [[Unió Europea]] (els preus dels cereals, carn i llet van baixar un 50%).<ref name="stat.fi">Tietoaika

2/2005: [http://www.stat.fi/tup/tietoaika/ta_02_05.html ''EU:n tuoma hintaetu on tallella'' ]</ref> Anteriorment, els impostos i les prohibicions totals d’importacions que competissin amb els productes locals limitaven la disponibilitat d’aliments fora de temporada o d’altresd'altres països, però avui en dia els supermercats i restaurants serveixen una gran varietat de menjar de tot el món.

La cuina finesa s’assembla molt a la cuina [[Gastronomia de Suècia|sueca]], [[Gastronomia d'Alemanya|alemanya]] i [[Gastronomia de Rússia|russa]].<ref>{{ref-web|títol=Finnish Food|url=http://www.freshfromfinland.com/finnfood/|editor=Fresh! From Finland|consulta= 12 novembre 2013}}</ref> La diferència principal amb la cuina sueca és la preferència per menjar sense sucre, per exemple el pa de sègol finès no s’endolceixs'endolceix mentre que el suec porta molt [[xarop]] i moltes espècies. Pel que fa a la diferència entre l’alemanya i la russa, la cuina finesa prioritza els ingredients frescos a les [[Conserva|conserves]] o als [[Envinagrat|envinagrats]] ara que les verdures, la carn i el peix estan disponibles durant tot l’any.<ref>http://publications.theseus.fi/bitstream/handle/10024/12258/Hyrri.pdf?sequence=1</ref>

A més, a Finlàndia hi ha molta tradició de caça i pesca. La [[carn de caça|caça]] se centra en el [[cérvol]], l’l'[[ant]] i l’l'[[ós]], però també és popular la caça menor com la [[llebre]], l’l'[[ànec]] i el [[grèvol]]. Com que les normatives de seguretat alimentària són molt restrictives, la carn d’antd'ant es consumeix principalment en l’àmbitl'àmbit domèstic, i poques vegades es pot menjar en restaurants. Com alternativa, els restaurants finesos serveixen plats de [[ren]].

Les baies salvatges àrtiques destaquen en la cuina finesa amb el seu sabor fort i el seu alt contingut en nutrients. Tradicionalment, es consumien fresques a l’estiul'estiu i seques la resta de l’anyl'any, però avui en dia es congelen. Actualment és encara molt habitual anar a collir baies al bosc. Els [[gerd|gerds]], els [[nabiu|nabius]] i els [[nabiu vermell|nabius vermells]] salvatges es troben a gairebé tota Finlàndia, mentre que les [[móra vermella|móres vermelles]], les [[móra àrtica|móres àrtiques]] i els [[arç groc|arços grocs]] creixen en zones més delimitades.

Les baies es poden utilitzar com a ingredients, o menjar-se soles i els sucs i melmelades de baies són habituals especialment entre la gent gran. Tot i que les baies s’utilitzens'utilitzen principalment per a les postres, també se serveixen amb carn, com la salsa àcida de nabius vermells.

El peix sempre ha estat a Finlàndia una font important de proteïna i els seus llacs proporcionen moltes oportunitats de pesca. Consumeixen el peix fregit, bullit, [[assecatge|assecat]], en [[salaó]], [[fermentació|fermentat]], [[fumatge|fumat en fred]] o laminat en cru, i un exemple n’ésn'és el salmó, que és molt popular. És habitual el fumatge de qualsevol tipus de peix, com el [[salmó]], la [[lucioperca|sandra]], el [[lluç de riu]], la [[perca]] i l’arengadal'arengada bàltica. Un tipus de plat popular entre els suec-parlants és l’arengada fumada (''savusilli'' en finès, ''böckling'' en suec). Hi ha molts estils de arengada envinagrada, entrant habitual que també se serveix a l’estiul'estiu amb acompanyament de ''uusiperuna'' (“patata nova”). Els ous de [[bacallà]] i [[corègon àrtic|corègon]] són exquisitats fineses que se serveixen sobre torrades o [[blini|blinis]]. Els crancs de riu es poden trobar en molts llacs i rierols de Finlàndia i, especialment durant l’agostl'agost, els suec-parlants organitzen festes temàtiques de menjar [[cranc de riu|crancs de riu]] i beure alcohol.

Als boscos finesos creixen abundantment diverses espècies de bolets i els [[bolet de greix|bolets de greix]], que s’utilitzens'utilitzen en plats cremosos, estrenen la temporada. Els [[cep (bolet)|ceps]] i [[rossinyol (bolet)|rossinyols]] surten després de l’estiul'estiu i són famosos en tot el país, mentre que a l’estl'est de Finlàndia es consumeixen casi tots els bolets comestibles, inclosos els [[rovelló|rovellons]] i les [[russula|rússules]]. Els rovellons es troben habitualment en l’altal'alta cuina finesa amb els seus relatius [[fals camagroc|falsos camagrocs]] que acostumen a tancar la temporada. Per al seu consum a l’hivernl'hivern s’assequen o s’envinagrens'envinagren. Els bolets s’utilitzens'utilitzen en sopes, salses, estofats, farcits de pastissos, o simplement com acompanyament fregits en una paella amb cebes. La collita de bolets també una activitat popular exterior entre els finesos.

A Finlàndia, el pa s’elaboras'elabora amb cereals com [[ordi]], [[civada]], [[sègol]] i [[blat]], o barrejant diferents [[segó|segós]] i farines. El ''sihtileipä'' està fet d’unad'una combinació de sègol i blat. El ''ruisleipä'', pa de sègol fosc i ric en fibra és un aliment bàsic de la dieta finesa. També hi ha una varietat de pans plans (''rieska''), com el ''maitorieska'' (pa pla de llet), el ''läskirieska'' (pa pla d’ordid'ordi amb trossos de [[saïm|llard]] de la costa oest finesa), el ''perunarieska'' (pa pla de patata) i el ''näkkileipä'' (pa de sègol cruixent). A Kainuu, al nord de Finlàndia, els pans plans són extremadament plans i es couen en foc descobert. Les fams del segle XIX ocasionades per males collites van provocar que els finesos improvisessin el ''pettuleipä'',<ref>http://www.genealogia.fi/emi/art/article43e.htm</ref> un pa elaborat amb farina de sègol i la capa tova de [[floema]] de l’escorçal'escorça del pi, nutritiu però insípid i molt dur.

L’esmorzarL'esmorzar finès inclou una ració de [[farinetes]]. Les més habituals són de flocs de civada, de sègol o multi-cereals. Tanmateix, hi ha altres opcions com el ''mannapuuro'' (farinetes de sèmola amb llet) i el ''helmipuuro'' (farinetes de grans de [[midó]] amb llet). Les farinetes es mengen normalment amb llet, sucre, mantega o ''kissel'' de baies. Durant l’hivernl'hivern es prenen les farinetes d’arròsd'arròs amb llet (''riisipuuro''), acompanyades de canyella i sucre i a vegades amb ''kissel'' de panses (''huumukiiseli'').

L’aiguaL'aigua i el cafè són les begudes més populars a Finlàndia, però també ho són la llet i el sèrum de mantega (''piimä'', un tipus de [[llet fermentada]]) durant els àpats, fins i tot entre adults. Sovint es beu cafè diverses vegades al dia i es serveix a tot arreu, i el te està disponible en la majoria de llars. Hi ha diversos tipus de begudes alcohòliques casolanes com la ''sima'' ([[hidromel]]), la ''sahti'' (cervesa tradicional) i el ''kilju'' (vi de sucre). Tot i ser il·legal, hi ha gent que destil·la el ''pontikka'' (''[[moonshine]]'' finès). Quan s’apropens'apropen les festes nadalenques se serveix un vi calent amb herbes anomenat ''glögi'' així com la seva versió sense alcohol. Les baies s’utilitzens'utilitzen per a condimentar licors (com el licor de móra vermella) i per a l’elaboraciól'elaboració de vins (a partir de [[grosella|groselles]] vermelles i negres). Les [[sidra|sidres]] fortes són una especialitat nacional (com a Suècia), així com els combinats ''lonkero'',<ref>{{ref-web|cognom=Hernández|nom=Santiago|url=http://www.biginfinland.com/lonkero-cubata-finlandes-embotellado/|consulta=17 juny 2014|títol=Lonkero, el cubata finlandés embotellado}}</ref> consistents originalment de ginebra i refresc de pomelo.

Els finesos distingeixen entre ''perinneruoka'' (plat tradicional) i ''kotiruoka'' (menjar casolà), ja que el primer fa referència als plats que no s’acostumens'acostumen a menjar diàriament, o ja no es mengen, i el segon fa referència a plats bàsics de cada dia, encara que es mengin en un restaurant.

*''[[Pulla]]'', pa de postrepostres finès

*''Mämmi'',<ref>{{ref-web|cognom=Hernández|nom=Santiago|url=http://www.biginfinland.com/mammi/|consulta=17 juny 2014|títol=El Mämmi: postre de Pascua en Finlandia}}</ref> postrepostres típictípiques de Setmana Santa