Lleó I el Traci: diferència entre les revisions

{{Infotaula personade polític

| altres_nomslloc de naixement =

| ocupaciólloc de mort =

'''Flavi Valeri Lleó''' més conegut com a '''Lleó I''' o '''Lleó el Traci''' ([[Tràcia]], [[401]] – [[18 de gener]] del [[474]]), va ser l'[[emperador bizantí]] des de l'any [[457]] fins a la seva mort. VaPossiblement d'origen traci, va ser el primer representantemperador delsen emperadorsfer deservir el grec com a llengua per legislar en lloc del llatí.{{sfn|Wickham|2009|p=90}}No va tenir fills mascles i va nomenar hereu al seu nét, iniciant així el que seria la [[Dinastia Lleònida]]. PossiblementInicialment ds'origenesperava traci,que vaseria néixerun algovernant paístitella delsque [[bessis]]deixaria fer a Tràciaaltres com Aspar, però va saber guanyar-se el respecte, encara que no va poder evitar algunes guerres causades pels qui volien substituir la manca d'onun lifill. Tenia fama de pietós i la seva política religiosa va veniranar contra l'heretgia del monofisisme; per aquest motiu l'Església Ortodoxa el renomconsidera sant i és celebrat el [[20 de ''Thrax''gener]].<ref>ΜΕΓΑΣ ΣΥΝΑΞΑΡΙΣΤΗΣ (elGran TraciLlibre dels Sants),2009,[http://www.synaxarion.gr/gr/sid/1818/sxsaintinfo.aspx Ὁ Ἅγιος Λέων Μακέλλης ὁ Μέγας] (Sant Lleó el Gran)</ref>

A la mort de l'emperador [[Marcià]] ([[457]]), Lleó era un obscur [[tribú militar]] poc conegut, i exercia el comandament a [[Selímbria]]. El poderós patrici, Aspar, que no podia aspirar a la corona per la seva condició d'[[alans|alà]] sense originar una guerra civil i religiosa, va decidir romandre al poder proclamant a un personatge al quequi pogués controlar, i va fer nomenar Lleó (que havia estat el seu intendent). queLa proposta fou acceptatacceptada pel senat el 7 de febrer del [[457]] i va ser coronat pel [[patriarca]] de Constantinoble Anatoli, sent la primera vegada que un sobirà rebia la corona d'un cap religiós. Tots els seus predecessors, per cristians que fossin, vanhavien rebrerebut la diadema de mans d'un alt comandament militar o funcionari, segons la tradició romana, sent aixecats sobre un escut i aclamats per l'exèrcit, el poble i el Senatsenat. A partir de Lleó I tots els emperadors bizantins van ser coronats pel Patriarcapatriarca de la capital imperial, i amb això l'acte de coronació va obtenir el significat d'una consagració religiosa. {{sfn|Gibbon|2008|p=582}}

El [[458]] un terratrèmol va destruir [[Antioquia de l'Orontes]].{{sfn|Stillwell|1934|p=53}} Vers el mateix any van esclatar disturbis religiosos a [[Egipte]] i ja Lleó va donar mostres d'energia. Els [[Eutiques de Constantinoble|eutiquians]] d'Alexandria van matar alel bisbe ortodox Proteri i van nomenar al seu lloc un bisbe favorable als eutiquians de nom Elure (Elurus o Eluros) al que l'[[arianisme|arrià]] Aspar va protegir contra la política oficial de la cort imperial; Lleó va treballar amb paciència i el 560 va deposar a Elure i el va substituir per un bisbe ortodox, cosa que no va agradar a Aspar,{{sfn|Treadgold|19971p=151-152}} que va tirar en cara la seva conducta a Lleó "en contra del seu benefactor"; Lleó va respondre que "cap príncep pot ser obligat a canviar el seu propi judici i l'interès dels seus súbdits per la voluntat dels seus servidors".

Lleó va iniciar els seus plans per l'Imperi de l'oest, governat per [[Ricimer]] cap dels [[hèruls]]. Després de negociacions, Ricimer va acceptar coronar emperador a Antemi, general de Lleó i gendre de l'emperador [[Marcià]]. Amb [[Gelimer]], rei dels [[vàndals]], també hi van haver negociacions; Gelimer va tractar d'evitar la guerra enviant a Constantinoble a [[Eudòcia (esposa de Valentinià III)|EudòxiaEudòcia]], la vídua de [[Valentinià III]], i la seva filla [[Gal·la PlàcidaPlacídia]], que havia tingut captives durant set anys; però tan aviat com Antemi va ser al tron romà, els dos emperadors van concertar un atac conjunt a Cartago i van donar el comandament de l'expedició al cunyat de Lleó, [[Basilisc (emperador)|Basilisc]] (germà de la seva dona Verina). La flota imperial es componia de 1.113 naus, que transportaven un exèrcit de més de 100.000 homes. Tanmateix, l'habilitat del gran rei vàndal [[Genseric]] i la incapacitat més absoluta del comandant en cap Basilisc, va fer fracassar de manera lamentable l'expedició, tot i l'enorme superioritat de les forces imperials. El desastre va costar 130.000 lliures d'or, uns 9.000.000 de sòlids, al Tresortresor imperial i va sentenciar el destí de l'Imperi Romà d'Occident.{{sfn|Collins|2000| p=125}} És possible que darrere de la catàstrofe hi hagués la mà d'Aspar, qui coneixia els moviments de l'Emperadoremperador i hauria volgut provocar la seva desgràcia, o almenys això es va dir a Constantinoble.

A fi d'alliberar-se de la tutela d'Aspar i de crear un contrapès davant els seus seguidors [[ostrogots]], Lleó I es va adreçar al bel·licós poble dels [[isauris]], a les muntanyes a l'oest de [[Cilícia]]. El cap isauri Tarasikodissa[[Zenó o Trascaliseu(emperador)|Tarasis]] va assolir el comandament de la guàrdia imperial.

La derrota de Basilisc fou aprofitada per Lleó per desfer-se d'[[Aspar]] i els seus tres fills, Ardaburi, Patrici i Ermenaric, ja que l'opinió publicapública els feia responsables a tots ells de la greu desfeta (el mateix Lleó va fer circular el rumor de quèque Aspar havia informat a [[Genseric]] de l'arribada de l'expedició). El mateix Lleó per mitjà dels seus agents, escalfava l'ambient entre el poble i per exasperar més els ànims, es va anunciar el matrimoni de la filla de l'emperador Ariadna, amb el fill d'Aspar, Patrici (o Patriciol) que seria "cèsar", i quan la notícia es va saber els ciutadans es van revoltar i van atacar el palau d'Aspar que es va lliurar de la mort per una ràpida fugida junt amb els seus fills, refugiant-se a l'església de Santa Eufèmia de la que només vanva sortir sota la promesa de Lleó de salvar la vida, però tan bon punt van entrar al palau imperial, el comandant de la guàrdia TrascalisseuTarasis, amb alguns guàrdies, va matar a Aspar i a Ardaburi ([[471]]).{{sfn|Norwich|1988|p=167}} TrascalisseuTarasis fou recompensat amb la mà de la seva filla Ariadna, i alen casar-se va adoptar el nom grec de Zenó. El fill d'Aspar, Patrici, que va escapar greument ferit, va ser separat de la filla de l'Emperadoremperador i va quedar privat de la dignitat de césarcèsar. {{sfn|Treadgold|1997|p=152-155}}

Aspar va deixar molts partidaris, especialment entre els arrians, que en revenja van incitar a Ricimer, l'home fort de l'Imperi de ld'oestOccident, a prendre represàlies. Ricimer va aconseguir que els [[ostrogots]] envaïssin [[Tràcia]], i durant dos anys es van passejar per les rodalies de Constantinoble, però en petits combats parcials els generals imperials els van anar derrotant, fins que van demanar la pau.{{sfn|Martindale|1980|p=1073-74}} La devastació dels bàrbars a Tràcia es va afegir a la que el [[469]] havien provocat les inundacions a diferents partparts de l'imperi. El [[472]] també es va produir una gran erupció del [[Vesuvi]].

== Darrers anysMort i famíliadescendència ==

El [[473]] Lleó, que no tenia fills, va designar al seu nét [[Lleó II (emperador)|Lleó II]], (fill de Zenó i Ariadna), com a successor, i el va anomenarnomenar august. Va morir menys d'un any després, de [[disenteria]], el [[18 de gener]] del [[474]], amb 73 anys i fou enterrat al mausoleu de [[Constantí el Gran]]. El propimateix Zenó, que va passar a controlar el govern perquè Lleó II era menor d'edat, va ser el nou emperador quan el seu fill va morir d'una malaltia als 10 mesos de pujar al tron.

Lleó* estava casat amb Verina amb la'''Lleòncia''', que va tenirestar unpromesa fillamb quePatrici vafill morirde infant,[[Flavi iArdabur dues fillesAspar]], Ariadnaperò (casadadesprés ambes [[Zenó (emperador)|Zenó]]) i Lleònciava (casadacasar amb Marcià, fill de l'emperador [[Procopi Antemi|Antemi]]).