Arts escèniques: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 9:
{{AP|Espectacle dramàtic}}
A les arts escèniques, l'espectacle és l'objecte [[creatiu]] central del procés de [[comunicació]] [[teatral|dramàtica]]. Consisteix a una presentació devant d'un [[auditori]] d'una [[ficció]], executada per uns [[intèrpret]]s, que aporten el seu propi [[cos humà|cos]] (i a través d'ell la [[veu]], el [[gest]] i el [[moviment]]), i en el cas general també un conjunt heterogeni d'elements [[escena|escènics]], incloent la [[il·luminació]], el [[so]] (que pot ser [[música]], [[veu en off]] i altres efectes sonors diversos), les [[projecció audiovisual|projeccions]], l'[[escenografia]], els [[objecte]]s accessoris, el [[vestuari]], la [[perruqueria]], el [[maquillatge]] i les [[màscara|màscares]]. De tots aquests elements, els únics obligatoris són almenys un intèrpret i almenys un [[espectador]]. En general l'espectacle es desenvolupa en un [[espai]] donat durant un [[temps]] determinat i té una finalitat.<ref>Ramón X. Roselló, ''Anàlisi de l'obra teatral'', editat per l'[[Abadia de Montserrat]], [[2011]]. ISBN 9788498834437 {{ca}}</ref>
==Escena contemporània==
{{AP|Teatre contemporani|Dansa contemporània}}
Igual que a les [[arts plàstiques]], a partir dels anys seixanta les arts escèniques a Europa van viure una revolució que va trencar amb les representacions tradicionals i el psicologisme i l'[[estètica]] [[realisme teatral|realista]] que es valorava fins aleshores. Aquests canvis van afectar totes les arts escèniques, incloent el teatre, la dansa, l'òpera i el circ, sense oblidar l'aparició d'un tipus d'espectacle diferent: el ''[[happening]]'' i l'[[art d'acció]] o ''performance''.<ref name=saumell>Mercè Saumell, ''El teatre contemporani'', editorial UOC, [[2006]]. ISBN 8497884027 {{ca}}</ref>
La dansa es va renovar totalment, més enllà de l'estil [[dansa neoclàssica|neoclàssic]], incorporant [[accions físiques]] quotidianes o tretes d'oficis, arts marcials, jocs i esports, per exemple; i incorporant el [[text dramàtic|text]] en diverses formes, incloent fins i tot la [[veu]]. A més es considera l'atzar, la forma per la forma (''dance is motion, not emotion'') i la independència de la música, que ocorre al mateix temps però no supedita a la dansa a ella. D'altra banda, els directors teatrals també experimenten amb nous conceptes de l'espai i el temps, a més de la relació amb el text, que pot ser independent del cos (en l'ús de la [[veu en off]], per exemple). Els dramaturgs van acostar el text a la parla quotidiana, el van fer més [[ritual]], en van buscar l'essència, la musicalitat, el [[ritme]] i també el van deconstruir. Les [[arts audiovisuals]] s'incorporen, a més de tota mena de tecnologia.<ref name=saumell/>
== Vegeu també ==
| |||