Àcid ribonucleic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link GA template (handled by wikidata)
m LanguageTool: Corrección tipográfica
Línia 1:
[[Fitxer:RNA-comparedto-DNA_thymineAndUracilCorrected.png|thumb|Comparació de l'ARN amb l'ADN (en anglès)]]
L''''àcid ribonucleic''' ('''ARN''', anomenat en anglès ''RNA'') és un polímer important biològicament que consisteix en una llarga cadena de [[nucleòtids]] units entre ells. Cada nucleòtid conté una [[base nitrogenada]], una [[ribosa]] (sucre) i un [[grup fosfat]]. L'ARN és molt similar estructuralment a l'[[ADN]], però té petites diferències pel que fa a l'estructura: en la cèl·lula, ARN es presenta en forma de cadena simple; mentre que l'ADN hi és present en forma de doble cadena; els nucleòtids d'ADN contenen [[desoxiribosa]] (un tipus de ribosa que té un àtom d'oxigen menys); i l'ARN té la base nitrogenada [[uracil]] en lloc de la [[timina]], que és present a l'ADN.
[[Fitxer:Pre-mRNA-1ysv-tubes.png|thumb|esquerra|Bucle de pre-ARN misstgermissatger. En verd, les bases i en blau, la coberta.]]
L'ARN es transcriu a partir de l'[[ADN]] per enzims anomenats [[ARN polimerases]] i és un procés regulat també per altres enzims. L'ARN té una funció central en la [[síntesi de proteïnes]]. En aquest cas, un tipus de d'ARN, anomenat [[ARN missatger]], porta informació des de l'ADN cap als [[ribosomes]]. Aquests ribosomes estan formats de proteïnes i ARN ribosomal, que s'ensaben per formar una molècula que actua com una màquina que pot llegir els ARN missatgers i traduir la informació que porten per formar proteïnes. Hi ha altres ARN que tenen funcions diferents – en particular la de regular quins [[gen]]s s'expressen, però també quins [[genomes]] dels [[virus]] s'expressen.
 
== Estructura ==
Línia 18:
però hi ha nombroses bases i sucres modificats a l'ARN madur. La pseudouridina (Ψ), en la qual la unió entre l'uracil i la ribosa és modificada d'un pont C-N a un pont C-C, i la ribotimidina (T) es localitzen en diversos llocs (el més important, la volta TΨC de l'[[ARNt]]).<ref>{{ref-publicació | autor=Yu Q, Morrow CD| article=Identification of critical elements in the tRNA acceptor stem and TΨC loop necessary for human immunodeficiency virus type 1 infectivity| publicació=J Virol.| any=2001| volum=75| exemplar=10| pàgines=4902–6| doi=10.1128/JVI.75.10.4902-4906.2001 | pmid = 11312362 }}</ref>
Una altra base modificada notable és la [[inosina]] (I). La inosina té un paper clau en el codi genètic.<ref>{{ref-publicació | autor=Elliott MS, Trewyn RW| article=Inosine biosynthesis in transfer RNA by an enzymatic insertion of hypoxanthine| publicació=J. Biol. Chem.| any=1983| volum=259| exemplar=4| pàgines=2407–10| pmid=6365911}}</ref>
Hi ha prop de 100 altres nucleòsids espontàniament modificats,<ref>{{ref-llibre | títol=TRNA: Structure, biosynthesis, and function | autor=Söll D, RajBhandary U| data=1995| pàgines=165| editorial=ASM Press| isbn=155581073X | oclc=183036381 30663724}}</ref> dels quals la pseudouridina i els nucleòsids amb 2'-O-metilribosa en són elels més comuns.<ref>{{ref-publicació | autor=Kiss T| article=Small nucleolar RNA-guided post-transcriptional modification of cellular RNAs| publicació=The EMBO Journal | any=2001| volum=20| pàgines=3617–22| doi=10.1093/emboj/20.14.3617 | pmid = 11447102 }}</ref>
Els papers específics de moltes d'aquestes modificacions de l'ARN no estan encara del tot esbrinats. De totes maneres, cal remarcar que en l'[[ARN ribosòmic]], moltes d'aquestes modificacions post-transcripcionals ocorren en regions altament funcionals, com ara el centre i la subunitat interfàsica de la peptidiltransferasa, suggerint un paper important en la funcionalitat normal.<ref>{{ref-publicació | autor=King TH, Liu B, McCully RR, Fournier MJ| article=Ribosome structure and activity are altered in cells lacking snoRNPs that form pseudouridines in the peptidyl transferase center | publicació=Molecular Cell| any=2002| volum=11| exemplar=2| pàgines=425–35| doi=10.1016/S1097-2765(03)00040-6 | pmid = 12620230}}</ref>
 
Línia 41:
 
== Tipus d'ARN ==
L'ARN missatger és l'ARN que du informació des delde l'ADN fins al [[ribosoma]], el lloc on es produeix la síntesi de proteïnes ([[traducció]]) a la cèl·lula.<ref name=The_Cell/> La seqüència codificada d'ARN missatger determina la seqüència d'[[aminoàcids]] en la proteïna que s'està sintetitzant. Tot i això, molts ARN no codifiquen [[proteïna]] (vora un 97% de la cadena no és transcriptora, en el cas de cèl·lules eucariotes)<ref>{{ref-publicació |autor=Mattick JS, Gagen MJ |article=The evolution of controlled multitasked gene networks: the role of introns and other noncoding RNAs in the development of complex organisms |publicació=Mol. Biol. Evol. |volum=18 |exemplar=9 |pàgines=1611–30 |data= 1 setembre 2001|pmid=11504843 |url=http://mbe.oxfordjournals.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=11504843 }}</ref><ref>Mattick, J.S. (2001). “Noncoding RNAs: the architects of eukaryotic complexity”. ''EMBO Reports'', '''2'''(11), 986-991. {{ref-web |url=http://emboreports.npgjournals.com/cgi/content/full/2/11/986|títol=emboreports.npgjournals.com|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20051227234650/http://emboreports.npgjournals.com/cgi/content/full/2/11/986|arxiudata=27 de desembre de 2005}}</ref><ref>Mattick, J.S. (2003). “Challenging the dogma: The hidden layer of non-protein-coding RNAs on complex organisms” ''Bioessays''. '''25''', 930-939. {{ref-web |url=http://www.imb-jena.de/jcb/journal_club/mattick2003.pdf|títol=PDF<!--Títol generat per bot-->}}</ref><ref>Mattick, J.S. (2004). “The hidden genetic program of complex organisms” ''Scientific American''. '''291'''(4), 30-37. {{ref-web |url=http://www.sciam.com/article.cfm?articleID=00045BB6-5D49-1150-902F83414B7F4945|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}</ref>).
 
Aquests fragments que no codifiquen (anomenats [[ARN no codificant]]s o ncARN) poden ser codificats pels seus propis gens (gens ARN) però també poden derivar dels [[introns]] dels ARN missatgers.<ref name=transcriptome/> L'exemple més important de ARN no codificant és l'[[ARN de transferència]] (tARN) i l'[[ARN ribosòmic]] (rARN). Tots dos estan involucrats en la regulació de gens, el [[processament d'ARN]] i altres funcions.<ref name=Biochemistry>{{ref-llibre |autor=Berg JM, Tymoczko JL, Stryer L |títol= Biochemistry | edició=5a ed.|pàgines =118–19, 781–808 | editorial= WH Freeman and Company |any=2002 |isbn= 0-7167-4684-0 |oclc=179705944 48055706 59502128}}</ref> Certs ARN poden [[catalitzar]] reaccions químiques com per exemple tallar o unir altres ARN moleculars,<ref>{{ref-publicació | autor=Rossi JJ| article=Ribozyme diagnostics comes of age | publicació=Chemistry & Biology| any=2004| volum=11| exemplar=7| pàgines=894–95 | doi=10.1016/j.chembiol.2004.07.002 | pmid=15271347 | cognom=Rossi | nom=JJ}}</ref> o la catàlisi d'[[enllaços peptídics]] dels [[ribosomes]],<ref name=ribosome_activity/> anomenats [[ribozimes]].
Línia 52:
L'[[ARN de transferència]] (tARN) és un ARN petit, format de 80 [[nucleòtids]] que transfereix un aminoàcid específic a un [[polipèptid]] creixent i això ho fa a la part del ribosoma on hi ha la síntesi de proteïna durant la traducció. També té lloc per adjuntar els aminoàcids i una regió [[anticodó]] per reconèixer el [[codó]], que s'uneix a una seqüència específica de la cadena d'ARN mitjançant un pont d'hidrogen.<ref name=transcriptome/>
 
L'[[ARN ribosomal]] (rARN) és el component catalític dels ribosomes. Els ribosomes eucariotes conenen 4 tipus diferents de molècules de rARN: 18S, 5.8S, 28S i 5S rARN. Tres d'elles són sintetitzades al [[nucli cel·lular]] i una se sintetitza a en un altre lloc. En el [[citoplasma]], l'[[ARN ribosòmic]] i la proteïna es combinen per formar una nucleoproteïna anomenada ribosoma. El ribosoma s'uneix a l'ARNm i du a terme la síntesi de proteïnes. Molts ribosomes poden unir-se a un ARN lliure en qualsevol moment.<ref name=The_Cell>{{ref-llibre | títol=The Cell: A Molecular Approach| edició=3a ed.| autor=Cooper GC, Hausman RE| data=2004| pàgines=261–76, 297, 339–44| editorial=Sinauer| isbn=0-87893-214-3 | oclc=174924833 52121379 52359301 56050609}}</ref> L'rARN és extremadament abundant i representa un 80% de l'ARN trobat en el [[citoplasma]] d'una cèl·lula eucariota.<ref>{{ref-publicació | autor=Kampers T, Friedhoff P, Biernat J, Mandelkow E-M, Mandelkow E| article=RNA stimulates aggregation of microtubule-associated protein tau into Alzheimer-like paired helical filaments| publicació=FEBS Letters| any=1996| volum=399 | pàgines = 104D| pmid=8985176 | doi = 10.1016/S0014-5793(96)01386-5 | exemplar=3}}</ref>
 
L'[[ARN de transferència-missatger]] (tmARN) es troba en diversos [[bacteris]] i [[plastidis]]. Aquest etiqueta proteïnes codificades per l'ARN missatger que no tenen codons de terminació a causa de la degradació.<ref>{{ref-publicació |autor=Gueneau de Novoa P, Williams KP |article=The tmRNA website: reductive evolution of tmRNA in plastids and other endosymbionts |publicació=Nucleic Acids Res. |volum=32 |exemplar=Database issue |pàgines=D104–8 |any=2004 |pmid=14681369 |doi=10.1093/nar/gkh102}}</ref>