Joana I de Castella: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 12:
Com ja era costum en l'Europa d'aquests segles, Isabel i Ferran van negociar els matrimonis de tots els seus fills amb la finalitat d'assegurar els seus objectius diplomàtics i estratègics. Conscients de les aptituds de Joana i del seu possible acompliment en una altra cort, així com amb la necessitat de reforçar els llaços amb el [[Sacre Imperi Romanogermànic]], [[Maximilià I d'Àustria]], contra els cada vegada més hegemònics monarques francesos de la [[dinastia Valois]], van oferir Joana al fill d'aquest, '''[[Felip I de Castella|Felip d'Habsburg]]''', [[arxiduc d'Àustria]], [[duc de Borgonya]], [[duc de Brabant|Brabant]], [[duc de Limburg|Limburg]] i [[duc de Luxemburg|Luxemburg]], [[comtat de Flandes|Flandes]], [[comte d'Habsburg|Habsburg]], [[comtat d'Hainaut|Hainaut]], [[comtat d'Holanda|Holanda]], [[comtat de Zelanda|Zelanda]], [[comtat de Tirol|Tirol]] i [[comtat d'Artois|Artois]], i senyor d'[[Anvers]] i [[Malines]] entre altres ciutats. A canvi d'aquest enllaç, els Reis Catòlics demanaven la mà de la filla de Maximilià, [[Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)|Margarida d'Àustria]], com esposa per al príncep [[Joan d'Aragó (príncep d'Astúries) |Joan d'Aragó]]. Joana de Castella ja havia estat considerada prèviament per l'hereu francès, de la Dinastia Valois, i el [[1489]] fou demanada en matrimoni pel [[rei d'Escòcia]], [[Jaume IV d'Escòcia|Jaume IV]], de la [[Dinastia Estuard]].
Tot i la seva voluntat de ser [[monja]] l'agost de [[1496]], als 16 anys, els seus pares la fan partir des de la platja de [[Laredo (Cantàbria)|Laredo]], en una de les embarcacions genoveses del capità Joan Pérez. Però la flota també incloïa, per demostrar l'esplendor de la Corona castellana a les terres del nord i mostrar el seu poder a l'hostil rei francès, 131 embarcacions més, des de naus a [[caravel·la|caravel·les]], amb una tripulació de 15.000 homes.
Joana fou acomiadada per la seva mare i els seus germans, i inicià el seu rumb cap a la llunyana i desconeguda terra flamenca. La travessa va tenir alguns contratemps que, en primer lloc, la van obligar a prendre refugi a [[Portland (Anglaterra)|Portland]], [[Anglaterra]], el [[31 d'agost]]. Quan finalment la flota va poder acostar-se a [[Middelburg]] ([[Zelanda]]) una de les embarcacions genoveses que transportava 700 homes es va enfonsar, i amb ella les vestimentes de Joana i molts dels seus efectes personals.
| |||