Antoni Josep Cavanilles i Palop: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Biografia |
Es desfà la revisió 15795005 de 90.175.140.184 (Discussió) |
||
Línia 3:
'''Antoni Josep Cavanilles<ref>Segons el [http://dcvb.iecat.net/ DCVB] i seguint un criteri etimològic, el cognom Cavanilles s'hauria d'escriure Cabanilles, que ve de cabana, i existeix com a llinatge amb les variants Cabanilles, Cabanelles i Cabanyelles. Aquest és el criteri adoptat per [http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0016679.xml Enciclopèdia Catalana].</ref> i Palop''' ([[València]], [[1745]] - [[Madrid]], [[1804]]) va ser un sacerdot, botànic i naturalista [[País Valencià|valencià]]. Va fer contribucions a l'estudi de la natura del [[Regne de València]] i de tota la [[península Ibèrica]]. Les seues obres són encara una font fonamental de la història, toponímia, geografia i, per descomptat, flora i fauna del [[País Valencià]]. Va ser autor de "''Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del reino de Valencia (1795-1797)''", que es coneixen popularment amb el nom de "''Observaciones de Cavanilles''". Científicament, va seguir la classificació sistemàtica de [[Carl von Linné|Linneu]] per tal de fer un inventari de la flora peninsular i dirigí el [[Jardí Botànic de Madrid]]. El premi Cavanilles és un premi anual destinat a persones o entitats vinculades a la recerca, protecció i promoció del món de l'[[excursionisme]] i del patrimoni cultural i natural Valencià.
== Biografia ==
Antoni Josep Cavanilles es va formar en filosofia, en un ambient filojansenista, a la [[Universitat de València]]. El 1767 i el 1768, després de finalitzar els estudis, va opositar, sense èxit, a la càtedra de filosofia tomista. Va tornar a provar sort l'any següent, el 1769, aquesta vegada amb la càtedra de [[matemàtiques]], també a la Universitat de València, però de nou va fracassar en l'intent. Va ser llavors quan va començar a exercir de preceptor dels fills de [[Teodomiro Caro de Briones]].
Amb ell, va viatjar a [[Oviedo]] i va ser allí on, el 1771, va rebre la primera tonsura per, l'any següent, el 1772, ser consagrat prevere. Poc després, el 1774, va morir el seu mentor, la qual cosa el va conduir a treballar com a professor de [[lògica]] al seminari de [[San Fulgencio]], a [[Múrcia]]. El 1776 va ser finalment contractat com a preceptor i capellà de la Casa de l'Infantat.▼
▲Amb ell, va viatjar a [[Oviedo]] i va ser allí on, el 1771, va rebre la primera tonsura per, l'any següent, el 1772, ser consagrat prevere. Poc després, el 1774, va morir el seu mentor, la qual cosa el va conduir a treballar com a professor de [[lògica]] al seminari de [[San Fulgencio]], a [[
Al servei dels de l'Infantat, es va traslladar a [[París]], on va residir entre els anys 1777 i 1789. Un cop allà, va participar en diverses tertúlies i gabinets, però va ser el 1783 quan va acudir al Jardí del Rei, lloc on començaria el seu camí com a botànic, sota la tutela d'[[André Thouin]] i [[Antoine-Laurent de Jussieu]]. És l'època en què comença també a mantenir correspondència amb els principals naturalistes europeus, que no van tardar a reconèixer els seus mèrits, així com amb societats científiques, que aviat el van acollir al seu si.
| |||