Jaqueta de campanya: diferència entre les revisions

== Història ==

 

El disseny general de la jaqueta de campanya denota el seu desenvolupament a partir de la caçadora del ''[[battledress]]'' britànic, així com l'hiat envers la línia de la guerrera pròpiament dita. De fet, el primer model de jaqueta de campanya fou l'estatunidenca de 1943 (''M. 1943 field jacket''), basada en el model de paracaigudista de 1941 (''parachute jumpers coat''),<ref>Parlant amb propietat, potser hauríem de dir que la primera jaqueta de campanya de la història fou la de paracaigudista estatunidenc de 1941, mentre que el model de 1943 fou el primer a equipar el gruix d'un exèrcit, i no tan sols forces d'elit. La vida de la jaqueta de ''para'' (el model, no datat oficialment, se cita sovint com a m. 41 o m. 42) fou intensa, però breu: és simptomàtic que, arran l'aparició de la m. 43, fos considerada redundant, de manera que el 1944 es deixà a extingir, i fou suprimida oficialment el 1945. Una altra característica pionera de l'efímera jaqueta de ''para'' EUA és que fou una de les primeres peces militars de la història a tancar amb [[Cremallera (mecanisme)|cremallera]]. És conegut el dissenyador d'aquest uniforme: William P. Yarborough. Uns vint anys després, aquest mateix oficial dissenyaria, també, el no menys cèlebre uniforme tropical m. 1963.</ref> el qual, al seu torn, s'havia inspirat en la línia de la caçadora del ''battledress'' britànic.<ref>És curiós constatar que, en el cas del Regne Unit, allò més semblant a una jaqueta de campanya aparegué per primera volta, també, com a peça específicament de paracaigudista; es tracta de la ''Denison smock'' (brusa de salt Denison), de 1941. És, potser, per aquesta similitud estilística que en adoptar una jaqueta de campanya pròpiament dita, l'exèrcit britànic la designà ''smock'' i no ''field jacket'', com vèiem més amunt</ref> En cert sentit, un altre precedent que caldria tenir en compte és la jaqueta de feineig HBT (m. 1941).<ref>La jaqueta HBT (''HBT jacket'') era la peça superior del ''work uniform'' (col·loquialment ''HBT fatigues'') m. 1941, nou uniforme de feineig verd clar en ''herringbone twill'' ('sarja espigada'); com la resta de l'uniforme, la jaqueta fou usada per a campanya en climes càlids, sobretot als fronts del Pacífic. Si bé estilísticament es pot considerar un precedent de la jaqueta de campanya específicament tropical, de fet la ''HBT jacket'', dissenyada per a feineig, no era més que una jaqueta camisera molt senzilla, de faldons no gaire llargs, amb màniga llarga, coll girat i dues butxaques pectorals aplicades (de manxa d'ençà 1942); mancava de muscleres. Aquest uniforme de feineig (i en la pràctica de campanya tropical) té rellevància històrica, també, perquè, a banda del [[barret militar|barret ''Daisy Mae'']], incloïa la primera [[gorra]] de campanya de la història militar estatunidenca (origen alhora de la ''patrol cap'' de l'exèrcit i de la gorra octogonal dels ''marines''), i d'ençà 1942 [[pantaló multibutxaca]] (el segon de la història amb butxaca de càrrega en cada camal, i el primer d'aquestes característiques a ésser de distribució general).</ref>

 

* tots aquests models eren d'entretemps, i resultaven massa calorosos en climes càlids, en els quals hom tendia a usar en campanya els uniformes de feineig, més frescos.<ref>Puntualitzem que el 1952 l'uniforme de feineig HBT fou subsituït per un altre de similar, però de cotó setinat, conegut oficialment com a ''utility work uniform'' (a l'estil ''marine''), i popularment com a ''OG-107'' (pel to de verd oliva), a voltes ''utilities'' i, sobretot (per tradició), ''fatigues''. Amb aquest uniforme, curiosament, els pantalons deixaren d'ésser multibutxaca, just quan, el 1951, passaven a ser-ho els de campanya.</ref> D'ací que, en el marc de la [[Guerra del Vietnam]], aparegués un model d'uniforme de campanya específicament tropical, m. 1963, amb la jaqueta de campanya corresponent (''M. 1963 tropical combat coat''),<ref>Designació oficial; popularment es coneix com a ''tropical combat jacket'', ''tropical jungle jacket'', ''jungle fatigue jacket'', etc. Convé aclarir un punt important de terminologia, útil per a orientar-se en fonts en anglès: els soldats anomenaven el conjunt de l'uniforme de campanya tropical com a ''jungle fatigues'' (a voltes ''jungle utilities''), però aquesta denominació prové d'un malentès: la similitud de color i estil amb els equivalents de feineig (''fatigues'' o ''utilities''), que eren els que s'havien usat fins llavors en medis tropicals. Per aquesta via, ''fatigues'' ha esdevingut sinònim de 'uniforme de campanya' en l'anglès col·loquial dels EUA. Semblantment s'esdevé en francès amb ''treillis''.</ref> amb característiques butxaques pectorals inclinades --a l'estil ''para''--; com els models d'entretemps (1943, 1951 i 1965), també esdevindrà de referència internacional, especialment en la tercera i darrera versió, de 1966 (identificable, sobretot, per la manca de muscleres).

 

Algun altre exèrcit imità aviat la jaqueta de campanya estatunidenca.<ref>Per exemple, el francès amb l'uniforme de campanya m. 1947, que també incloïa pantaló multibutxaca amb butxaca de càrrega a cada camal (i no tan sols a l'esquerre, com feien les imitacions del ''battledress''). Una altra emulació primerenca vingué de la RFA, amb l'uniforme de feineig m. 1955, primer, i tot seguit amb el de campanya m. 1959, ambdós a base de jaqueta de campanya i pantaló multibutxaca verd oliva d'estil estatunidenc.</ref> En general, però, a la resta d'exèrcits capitalistes, a partir de la segona postguerra mundial predominaven les imitacions del ''[[battledress]]'' britànic (en caqui), i, per això, la caçadora de coll girat com a peça superior. Entorn de 1950 aquestes caçadores tendiren a adoptar solapes, i al llarg de la dècada següent afegiren faldons, sovint per influència de l'ús estatunidenc. El resultat final fou, un cop més, la jaqueta de campanya, que entorn de 1960 havia substituït la caçadora en la majoria d'exèrcits capitalistes (aquest canvi, d'altra banda, tendí a encavalcar-se amb la substitució del [[Caqui (color)|caqui]] pel [[verd oliva]]).<ref>L'exèrcit britànic mateix contribuí a impulsar el canvi: per motius pràctics, d'ençà 1951 comptava amb un model d'uniforme de campanya, m. 1950 (''1950 pattern combat dress''), inspirat en la línia estatunidenca, en [[verd oliva]] i amb jaqueta de campanya en comptes de caçadora; però era un uniforme d'ús restringit (només a l'hivern i tan sols en determinats teatres d'operacions); el ''battledress'' caqui continuava vigent com a uniforme de tot ús. Arran la supressió del servei militar obligatori (1960-1963), aquest mateix uniforme verd oliva, jaqueta de campanya inclosa, es generalitzà a tot l'exèrcit, reclassificat com a m. 1960 (''1960 pattern combat dress''); amb la qual cosa arribà a la fi la història del ''battledress'' caqui, i, amb ell, la caçadora.</ref>

 

Pel que fa al Pacte de Varsòvia, la majoria d'exèrcits membres adoptà la jaqueta de campanya (conjuntament amb els pantalons multibutxaca i les botes de mitja canya) a cavall dels anys cinquanta i seixanta. L'URSS no féu aquest pas fins al 1989, en entrar en vigor el reglament uniformològic de 1988 (bé que el model adoptat ja feia anys que l'usaven les tropes destacades a l'Afganistan).