Mercat de la Boqueria: diferència entre les revisions

* Estructures baixmedievals anteriors al convent (Finals s. XIII/XIV – 1462): Recolzant sobre el nivell d’argiles vermelloses de deposició natural se situà un conjunt d’estructures distribuïdes per diferents punts de la zona sud-est de la plaça (Sector 1) i que es poden agrupar a partir de la seva relació amb materials ceràmics baixmedievals que es daten entre finals del segle XIII i el segle XIV. Les estructures corresponien a retalls, paviments de calç i murs que, a vegades, es conserven en alçat per sobre del nivell de circulació. Els murs, de mig metre d’amplada, eren obrats amb maçoneria de pedres lligades amb morter de calç que arribaven a conservar un alçat entre 15 i 40 cm. per sobre dels nivells de circulació, configurant un espai d’habitació pavimentat. Es configurà així una fase constructiva del solar diferenciada, amb característiques pròpies malgrat que, a causa de l’excavació en extensió tan limitada i de les restes documentades, resultà de difícil interpretació funcional, encara que semblaven apuntar a un espai de caràcter domèstic. Aquest grup d’estructures correspon a construccions anteriors a l’edificació del convent de Santa Maria de Jerusalem a partir de 1462, és a dir al primer desenvolupament urbanístic del barri del Raval, inicialment extramurs a partir de la construcció de la muralla del segle XIII, i després dins del recinte emmurallat amb l'ampliació de la muralla projectada per Pere el Cerimoniós i desenvolupada a partir de mitjan segle XIV, motiu que originà que les monges dominiques del convent de Sant Pere Màrtir s’instal·lessin l’any 1370 a uns edificis propietat de la Col·legiata de Santa Anna al carrer d’en Porta (actual carrer Jerusalem que conforma el límit est del Sector 1). És per això que les evidències arqueològiques semblen sostenir les dades documentals i situen aquesta zona com la que presenta un desenvolupament urbanístic i arquitectònic més antic. L’amortització d’aquest conjunt d’estructures s’ha de situar a mitjan segle XV, entre l’abandonament del solar per part de les monges dominiques (1423) i la construcció del primer convent gòtic de Santa Maria de Jerusalem a partir de 1462.

 

 

També, a l’oest del gran pati i separat d’aquest per un mur amb una banqueta correguda adossada al seu parament, s’exhumà una zona de porxo pavimentada amb petites habitacions delimitades per envans i amb un pou o dipòsit soterrat amb la boca de pedra treballada per a encaixar una tapadora al nivell de circulació. També es van documentar nivells de terra molt orgànica corresponents a l’hort del convent a la cantonada nord-est de la plaça (Sondeig 4), mentre que, d’altra banda, a la cantonada nord-oest (Sondeig 3) les estructures del convent han estat arrasades. Dels materials emprats a les diferents construccions, aquests són els tradicionals d’època medieval i moderna a Catalunya, amb paviments de rajoles ceràmiques de diferents tipus (rectangulars i quadrades) i disposicions (de caixó, a trencajunt, a la mescla) i, de vegades, amb empedrats. La tècnica constructiva per excel·lència per aquesta fase és l’obra de maçoneria, sempre lligada amb morter de calç, predominant les pedres per a la construcció de murs i pous i els maons per a dipòsits i envans. Per sota dels nivells de pavimentació de l’últim nivell del convent es trobaven diferents estructures de subsòl (bàsicament clavegueres, dipòsits, foses sèptiques i diferents retalls) en un bon estat de conservació.