Colonialisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 85:
Àfrica és un bon exemple d'aquest nou tipus d'ocupació. Fins a principis del segle XIX els europeus només havien establert petites colònies costaneres. La rivalitat entre europeus i l'esperit d'aventura van contribuir a l'ocupació d'Àfrica.
 
A la segona meitat del segle XIX, les expedicions científiques a la recerca de noves terres inexplorades ([[David Livingstone|Livingstone]]) i les [[missió religiosa|missions religioses]] que anaven a convertir al [[cristianisme]] i a fer accions humanitàries, com acabar amb l'[[esclavitud]], van ser les primeres a descobrir la geografia bàsica del continent. Les principals àrees explorades van ser les conques dels rius [[Nil]] i [[Níger]], i les terres de l'Àfrica central: [[Sàhara]], [[Sudan]], [[Congo (regió)|Congo]]...
 
Als anys 1870-1880, França i Anglaterra es van llançar a la [[conquesta]] d'Àfrica. El projecte anglès tractava de connectar el nord amb el sud, mitjançant un ferrocarril del [[El Caire|Caire]] a [[el Cap]], i dominar la part oriental africana per a dominar també l'[[Oceà Índic]]. Van obtenir alguns territoris rics en minerals, i el control d'[[Egipte]], on van fer el [[Canal de Suez]]. Mentre els francesos pretenien dominar tot l'oest africà i des d'[[Algèria]] i [[Tunísia]] van anar dominant el nord africà, fins a arribar al [[Sudan]], on es van trobar amb els anglesos.