Revisió del 00:56, 18 des 2014 modifica KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.194 edits m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. ← Edició anterior		Revisió del 18:49, 23 set 2015 modifica desfés Dafne07 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 5.008 edits afegint referències i infotaula Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula Monarca ~~[[Fitxer:Sestertius Gordian I-s2385.jpg\|thumb\|333px\|Moneda amb la imatge de Gordià I]]~~ \| nom = Gordià I '''Gordià I''', de nom complet '''Marc Antoni Gordià''', i com emperador '''Marc Antoni Gordià Africà''' (''Marcus Antonius Gordianus Africanus'') fou un [[magistrat romà]] fill suposadament del senador [[Meti Marul·le]] (''Metius Merullus'') i d'[[Úlpia Gordiana]], filla d'[[Anni Sever]]. El cognom Gordià suggereix un origen a [[Regió de Frígia\|Frígia]] i l'obtenció de la ciutadania sota [[Marc Antoni]] a la segona meitat del [[segle I aC]]. \| encapçalat = \| imatge = Sestertius Gordian I-s2385.jpg \| text imatge = Moneda amb la imatge de Gordià I \| títol = [[Emperador de Roma\|28è emperador]] de l'[[Imperi Romà]] \| regne = [[22 de març]] - [[12 d'abril]] del [[238]] \| predecessor = [[Maximí el Traci]] \| successor = [[Marc Clodi Pupiè Màxim\|Pupiè]] i<br>[[Dècim Celi Balbí\|Balbí]] \| títol2 = \| regne2 = \| predecessor2 = \| successor2 = \| títol3 = \| regne3 = \| predecessor3 = \| successor3 = \| títol4 = \| regne4 = \| predecessor4 = \| successor4 = \| títol5 = \| regne5 = \| predecessor5 = \| successor5 = \| títol6 = \| regne6 = \| predecessor6 = \| successor6 = \| coronació = \| altrestítols = \| nom complet = ''{{polytonic\|Marcus Antonius Gordianus Africanus}}'' \| data de naixement = c. 159 \| lloc de naixement = probablement [[Frígia]] \| data de defunció = [[12 d'abril]] del [[238]] \| lloc de defunció = [[Cartago]] \| enterrament = <!-- Lloc d'enterrament --> \| hereu = \| reina = \| consort = \| esposa 1 = \| esposa 2 = \| esposa 3 = \| descendència = [[Gordià II]]<br>Antònia Gordiana \| casa reial = \| dinastia = \| pare = \| mare = \| signatura = \| escut = }} '''Marc Antoni Gordià Africà''' (en [[llatí]]: ''{{polytonic\|Marcus Antonius Gordianus Africanus}}'') fou un [[magistrat romà]] que va ser un dels emperadors romans de l'any 238, proclamat per aclamació popular a Cartago, un regnat que només va durar 20 dies ja que va morir per l'impacte de la notícia de la mort del seu fill. L'època que va viure es caracteritza per l'anarquia: tant els ciutadans com l'exèrcit no eren capaços de sotmetre's a un sol governant. ==Orígens== La ''[[Historia Augusta]]'' diu que es va casar amb Fàbia Orestil·la la besnéta d'[[Antoní Pius]]. Els historiadors no ho creuen i pensen que la seva dona fou néta de l'orador [[Herodes Àtic]]. Amb la seva dona va tenir almenys dos fills, [[Gordià II]] i Antònia Gordiana (que fou la mare de [[Gordià III]]). Abans del [[238]], la seva dona ja era morta.▼ Suposadament fill del senador Meti Marul·le (''Maecius Merullus'') i d'Úlpia Gordiana, filla d'[[Anni Sever]].<ref>''[[Història Augusta]]'':Els tres Gordians, 2:2</ref> El cognom Gordià suggereix un origen a [[Regió de Frígia\|Frígia]], {{sfn\|Peuch\|2002\|p=128}} mentre que els ''[[nom romà\|praenomen]]'' semblen indicar l'obtenció de la ciutadania sota [[Marc Antoni]] a la segona meitat del [[segle I aC]].{{sfn\|Birley\|2005\|p=340}} Els historiadors actuals posen en dubte que fos fill de Meti Marul·le però creu que pot haver part de certesa en relacionar-lo amb Úlpia Gordian. Els seus autèntics avantpassats es poden rastrejar de forma més fiable a través de les inscripcions trobades. {{sfn\|Birley\|2005\|p=340}} Feia almenys tres generacions que ~~tenien~~la seva família tenia membres de rang consular, i ell mateix va exercir dues vegades el consolat.{{sfn\|Canduci\|2010\|p=63}} Les seves terres a províncies eren les de més extensió de tots els ciutadans privats romans; Gordià tenia a més una ~~vila~~vil·la suburbana de gran luxe a la via Praenestina i una casa a Roma que havia estat de [[Pompeu Magne]] i de [[Marc Antoni]]. De jove va escriure una tragèdia èpica en trenta llibres com a homenatge a les muses, anomenada ''Antoninus''.{{sfn\|Birley\|2005\|p=340}}<ref>''[[Història Augusta]]'':Els tres Gordians, 3:3</ref> ==Carrera política i militar== Com a magistrat va ser [[Edil romà\|edil]] (quan va fer jocs una vegada al mes),<ref>''[[Història Augusta]]'':Els tres Gordians, 3:5</ref> [[qüestor]], [[pretor]] i dues vegades [[cònsol de Roma]]. Els seus consolats foren el [[213]] (amb [[Caracal·la]] com a col·lega) i una mica després amb [[Alexandre Sever]], i després va rebre el proconsolat d'Àfrica. Com a cap militar va dirigir la [[Legió IV Scythica]] (quan estava fixada a Síria).{{sfn\|Birley\|2005\|p=340}} Fou també governador de [[Britània]] el [[216]] (216-218) i les inscripcions d'aquest càrrec estan mig esborrades, cosa que fa pensar en un descontentament amb les seves actuacions.{{sfn\|Birley\|2005\|p=339}} ==Amor per la Filosofia== Era molt popular perquè gastava molts diners en el poble, però ~~les~~els ~~seves~~seus costums ~~privades~~privats eren frugals. Va dedicar part de la seva vida a l'estudi de [[Plató]], [[Aristòtil]], [[Ciceró]] i [[Virgili]]. El biògraf [[Filòstrat d'Atenes]] va dedicar una part del seu llibre ''Vides dels sofistes'' a ell i al seu fill.{{sfn\|Grant\|1985\|p=140}} ==Ascens al tron== La considerada tirania de [[Maximí el Traci]] i del seu procurador a Àfrica va fer revoltar als terratinents d'aquesta província vers el març del [[238]]. La revolta va començar a [[Thysdrus]] ([[El Djem]]) quan uns joves nobles es van negar a pagar una multa que els hauria arruïnat; el recaptador fou assassinat i els seus soldats morts o posats en fuita, pels nobles i els seus esclaus i fidels. La considerada tirania de [[Maximí el Traci]] i del seu procurador a Àfrica va fer revoltar els terratinents d'aquesta província vers el març del [[238]]. La revolta va començar a [[Thysdrus]] ([[El Djem]]) quan uns joves nobles es van negar a pagar una multa que els hauria arruïnat; el recaptador fou assassinat i els seus soldats morts o posats en fuita pels nobles i els seus esclaus i fidels. Els rebels van anar a la casa de Gordià, que tenia uns 80 anys, i el van obligar a acceptar el nomenament com a emperador o morir. Gordià va veure que la multitud li donava suport i que no tenia altra opció.{{sfn\|Canduci\|2010\|p=63}} En els dies següents les altres ciutats d'[[Àfrica (província romana)\|Àfrica]] i [[Bizacena]] van donar el suport a l'elecció. Gordià fou portat a [[Cartago]] en processó triomfal i fou saludat amb el títol d{{'}}''Africà''. Per raó de la seva edat Gordià va exigir associar al tron el seu fill [[Gordià II]].<ref>[[Herodià (historiador)\|Herodià]], ''Història de l'Imperi des de la mort de Marc, en vuit llibres'' VII,5:8-VII,6:2</ref>{{sfn\|Southern\|2004\|p=66}}▼ Va enviar cartes a Roma anunciant el seu nomenament i va amnistiar a tots ~~els~~aquells que el tirà [[Maximí el Traci\|Maximí]] havia desterrat o exiliat; també va prometre una recompensa als soldats, no més petita que la dels seus predecessors. El senat i el poble de Roma van rebre l'elecció amb alegria, i el senat es va unir a la revolta i el va confirmar com ~~emperador,~~a iemperador. Maximí fou declarat enemic públic i les seves estàtues enderrocades. Els districtes italians van rebre comissionats que van ser encarregats d'aixecar exèrcits, i es van enviar també delegats a les províncies. {{sfn\|Potter\|2004\|p=169-170}}▼ ▲Els rebels van anar a la casa de Gordià, que tenia uns 80 anys, i el van obligar a acceptar el nomenament com a emperador o morir. Gordià va veure que la multitud li donava suport i que no tenia altra opció. En els dies següents les altres ciutats d'[[Àfrica (província romana)\|Àfrica]] i [[Bizacena]] van donar el suport a l'elecció. Gordià fou portat a [[Cartago]] en processó triomfal i fou saludat amb el títol d'''Africà''. Per raó de la seva edat Gordià va exigir associar al tron el seu fill [[Gordià II]]. Però, ~~mentre~~mentrestant, el procurador de Numídia, [[Capel·lià]] (''Capellianus''), antic enemic de Gordià, va refusar reconèixer al nou emperador. Capel·lià tenia el comandament de l'única legió de l'Àfrica i a més va reunir un exèrcit amb veterans i númides ben entrenats, amb elels que es va dirigir cap a [[Cartago]].{{sfn\|Potter\|2004\|p=170}} Gordià no tenia forces per oposar-li. Tanmateix, va reunir un gran exèrcit amb esclaus, lliberts i altres persones, però gairebé sense cap entrenament militar. La batalla de Cartago, prop d'aquesta ciutat, fou guanyada fàcilment per Capel·lià, i Gordià II va morir i altres nobles van fugir.<ref>[[Herodià (historiador)\|Herodià]], ''Història de l'Imperi des de la mort de Marc, en vuit llibres'' VII,9:3</ref>▼ ▲Va enviar cartes a Roma anunciant el seu nomenament i va amnistiar a tots els que el tirà Maximí havia desterrat o exiliat; també va prometre una recompensa als soldats, no més petita que la dels seus predecessors. El senat i el poble de Roma van rebre l'elecció amb alegria, i el senat es va unir a la revolta i el va confirmar com emperador, i Maximí fou declarat enemic públic i les seves estàtues enderrocades. Els districtes italians van rebre comissionats que van ser encarregats d'aixecar exèrcits, i es van enviar també delegats a les províncies. Gordià I , fent servir els seu cinturó, es va suïcidar després de rebre la notícia de la mort del seu fill, al cap d'un mes i una o dues setmanes de la seva proclamació (abril del [[238]]).{{sfn\|Canduci\|2010\|p=63}}Gordià i el seu fill van ser [[apoteosi\|deïficats]] pel senat romà.<ref>''[[Història Augusta]]'':Els tres Gordians, 16:4</ref>▼ ▲Però, mentre, el procurador de Numídia, [[Capel·lià]] (''Capellianus'') antic enemic de Gordià, va refusar reconèixer al nou emperador. Capel·lià tenia el comandament de l'única legió de l'Àfrica i a més va reunir un exèrcit amb veterans i númides ben entrenats, amb el que es va dirigir cap a [[Cartago]]. Gordià no tenia forces per oposar-li. Tanmateix, va reunir un gran exèrcit amb esclaus, lliberts i altres persones, però gairebé sense cap entrenament militar. La batalla de Cartago, prop d'aquesta ciutat, fou guanyada fàcilment per Capel·lià, i Gordià II va morir i altres nobles van fugir. ▲Gordià I es va suïcidar després de rebre la notícia de la mort del seu fill, al cap d'un mes i una o dues setmanes de la seva proclamació (abril del [[238]]). ==Matrimoni i descendència== ▲La ''[[~~Historia~~Història Augusta]]'' diu que es va casar amb Fàbia Orestil·la la besnéta d'[[Antoní Pius]]. Els historiadors no ho creuen i pensen que la seva dona fou néta de l'orador [[Herodes Àtic]]. Amb la seva dona va tenir almenys dos fills, [[Gordià II]]<ref>''[[Història Augusta]]'':Els tres Gordians, 17:1</ref> i Antònia Gordiana (que fou la mare de [[Gordià III]]).<ref>''[[Història Augusta]]'':Els tres Gordians, 4:2</ref> Abans del [[238]], la seva dona ja era morta. {{commonscat}} ==Referències== {{referències\|2}} ==Bibliografia== * {{ref-llibre\|cognom=Birley\|nom=Anthony\|títol=The Roman Government in Britain\|editorial=Oxford University Press\|any=2005\|isbn= 978-0-19-925237-4}} * {{ref-llibre\|cognom=Canduci\|nom=Alexander\|títol="Triumph & Tragedy: The Rise and Fall of Rome's Immortal Emperors"\|editorial=Pier\|any=2010\|isbn= 978-1-74196-598-8}} * {{ref-llibre\|cognom= Christol\|nom=Michel\|títol=L'empire romain du IIIe siècle: histoire politique\|any=1997}} * {{Ref-llibre\|cognom=Gibbon\|nom=Edward\|títol=The Decline and Fall of the Roman Empire\|editorial=P. Fenelon Collier \|any=1901}} * {{Ref-llibre\|cognom= Grant\|nom=Michael\|títol=The Roman emperors: a biographical guide to the rulers of imperial Rome, 31 BC-AD 476\|any=1985}} * {{Ref-llibre\|cognom= Drinkwater\|nom=John\|títol= Maximinus to Diocletian and the crisis, in The Cambridge ancient history: The crisis of empire, A.D. 193-337 \|editorial=Alan K. Bowman\|any=2005}} * {{Ref-llibre\|cognom= Peuch\|nom=Bernadette\|títol=Orateurs et sophistes grecs dans les inscriptions d'époque impériale\|editorial=Vrin\|any=2002}} * {{Ref-llibre\|cognom=Potter\|nom=David Stone\|títol= The Roman Empire at bay, AD 180-395\|any=2004}} * {{Ref-llibre\|cognom=Southern\|nom= Pat\|títol= The Roman Empire from Severus to Constantine\|any=2004}} * {{Ref-llibre\|cognom= Syme\|nom=Ronald\|títol= Historia Augusta papers\|any=1983}} {{Emperadors Romans}} {{Autoritat}} {{ORDENA:Gordia I}}▼ ▲{{ORDENA:Gordia I}} [[Categoria:Cònsols romans]] [[Categoria:Edils romans]]

Gordià I: diferència entre les revisions