Joan Ferrerós i Serra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
- {{inacabat|Lamontse|data=març de 2015}} |
||
Línia 1:
'''Joan Ferrerós Serra''' ([[Figueres]], 16 de juny de [[1952]])<ref>{{ref-llibre|cognom=Padrosa Gorgot|nom=Inés|enllaçautor=Inés Padrosa i Gorgot|títol=Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà|pàgines=338|lloc=Girona|editorial=Diputació de Girona|any=2009|isbn=9788496747548|consulta=21 març 2014|edició=1a ed.}}</ref> és llicenciat en Història ([[UAB]], 1976) i en [[Filologia]] ([[UB]], 1978), articulista, conferenciant, i professor, secretari i catedràtic (1980) de l'[[Institut Ramon Muntaner]] de Figueres. És considerat un dels màxims estudiosos de [[Carles Fages de Climent]].<ref>{{ref-web|url=http://www.castelloempuriabrava.com/LaMuga/la-col%C2%B7leccio-local-de-la-biblioteca-municipal-ramon-bordas-i-estragues/|consulta=15 març 2015|títol=La col·lecció local de la Biblioteca Municipal Ramon Bordas i Estragués|editor=Revista Municipal La Muga, Biblioteca de Castelló d'Empúries}}</ref>
L'any [[1973]] va fundar, junt amb Pilar Heras, M. Eugènia Sala, Alfons Gumbau, Ernest Díaz, Antón Maria Rigau i [[Josep Tero]], el grup de Cançó Indika. Aquest grup feia interpretacions de [[Mikis Theodorakis]] i, posteriorment, poemes de [[Maria Àngels Anglada i d'Abadal]].<ref>{{ref-notícia|títol=Josep Tero|publicació=Sonabé.cat|url=https://sonabe.wordpress.com/tag/indika/|consulta=15 març 2015}}</ref>
Linha 10 ⟶ 7:
Ha col·laborat en diversos periòdics: als setmanaris [[Hora Nova]] i [[Setmanari de l'Alt Empordà|Empordà]], a Papers Empordanesos, a [[Empordà Federal]], a la revista [[Presència]], als diaris [[El Punt]] i a [[El Punt-Avui]],<ref>{{ref-web|url=http://www.leconomic.cat/e-opinio/articles/jferreros.html?start=80|consulta=15 març 2015|títol=Recull d'articles de Joan Ferrerós al suplement L'Econòmic d'El Punt-Avui|editor=El Punt-Avui}}</ref> a la [[Revista de Girona]], a la revista Alberes, així com també a Televisió de Figueres i en altres mitjans escrits i audiovisuals.
A part d'aquestes vessants, Joan Ferrerós va fundar l'any [[1987]], junt amb [[Francesc Canet i Coma]] el Centre d'Estudis El Rellotge.{{CN}}
Amb Josep Valls, col·labora en ''Barques i fogons. Del Ter a Portbou'' (1991), sobre pesca i cuina popular d'aquesta costa. Ha col·laborat en els volums ''La vida i l'obra de Montserrat Vayreda i Trullol'' (1988), a ''L'Institut i la ciutat'' (1989),<ref>{{Ref-web|url = http://argus.biblioteques.gencat.cat/iii/encore/search/C__SFerrer%C3%B3s%2C%20Joan__Orightresult?lang=cat&suite=pearl|títol = Catàleg Argus. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura|consulta = 12.02.2015|llengua = català|editor = |data = }}</ref> a ''Studium, la revista del jove [[Dalí]]'' (1989), a ''Literatura catalana'' (1989, reeditada ampliada el 2002), a ''La festa a les terres gironines'' (1991), a ''Fages de Climent (1902-1968)'' (2002), a ''Figueres, llibre de la Rambla (2004)'', i a ''Imatges de la nostra història. Festes i tradicions'' (2004).{{CN}}▼
L'any 2014 escriu amb [[Jordi Pla i Planas|Jordi Pla Planas]] el guió i selecció de texts del llibre ''Fages de Climent a Castelló'',<ref>{{Ref-web|url = http://www.bibliotecadefigueres.cat/Public/BancArxius/ferreros281014.horanova.24.pdf|títol = L'arxiu literari Fages de can Climent de Castelló d'Empúries|consulta = 13.02.2015|llengua = català|editor = Biblioteca de Figueres - Hora Nova|data = 28.10.2014}}</ref> editat per la
▲Amb Josep Valls, col·labora en ''Barques i fogons. Del Ter a Portbou'' (1991), sobre pesca i cuina popular d'aquesta costa. Ha col·laborat en els volums ''La vida i l'obra de Montserrat Vayreda i Trullol'' (1988), a ''L'Institut i la ciutat'' (1989),<ref>{{Ref-web|url = http://argus.biblioteques.gencat.cat/iii/encore/search/C__SFerrer%C3%B3s%2C%20Joan__Orightresult?lang=cat&suite=pearl|títol = Catàleg Argus. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura|consulta = 12.02.2015|llengua = català|editor = |data = }}</ref> a ''Studium, la revista del jove [[Dalí]]'' (1989), a ''Literatura catalana'' (1989, reeditada ampliada el 2002), a ''La festa a les terres gironines'' (1991), a ''Fages de Climent (1902-1968)'' (2002), a ''Figueres, llibre de la Rambla (2004)'', i a ''Imatges de la nostra història. Festes i tradicions'' (2004).
▲L'any 2014 escriu amb [[Jordi Pla i Planas|Jordi Pla Planas]] el guió i selecció de texts del llibre ''Fages de Climent a Castelló'',<ref>{{Ref-web|url = http://www.bibliotecadefigueres.cat/Public/BancArxius/ferreros281014.horanova.24.pdf|títol = L'arxiu literari Fages de can Climent de Castelló d'Empúries|consulta = 13.02.2015|llengua = català|editor = Biblioteca de Figueres - Hora Nova|data = 28.10.2014}}</ref> editat per la [http://www.udg.edu/tabid/5829/language/ca-ES/Default.aspx Càtedra M. Àngels Anglada-Carles Fages de Climent] de la [[Universitat de Girona]].
El mateix any publica al [[Setmanari de l'Alt Empordà]] una sèrie d'articles sobre els 175 anys de l'[[Institut Ramon Muntaner|Institut Muntaner]],<ref>{{Ref-web|url = http://www.emporda.info/cultura/2014/01/28/lemporda-estrena-serie-sobre-175/224381.html|títol = L´Empordà estrena sèrie sobre els 175 anys de l´Institut Muntaner|consulta = 12.02.2015|llengua = català|editor = Setmanari de l'Alt Empordà|data = 28.01.2014}}</ref> i el volum ''Institut Ramon Muntaner. Crònica interna del primer institut de l'Estat'' (2015)
Ha editat els llibres ''Poetes de l'Empordà (de la Renaixença ençà)'' (1986), i ''Epigrames'', de [[Carles Fages de Climent]] (2002). Del mateix Fages de Climent també ha editat ''Segon recull d'epigrames'' (2015) i ''Auques i balades'' (2015), i, juntament amb [[Jordi Pla i Planas|Jordi Pla]], els llibres ''Carles Fages de Climent. Primera antologia'' (2002), ''Emporion, la de les tres muralles'' (2012), i ''[[Zoo (poemari)|Zoo]]'' (2013).{{CN}}
==Obra==
Linha 36 ⟶ 30:
== Referències ==
{{Referències|2}}
{{persona viva}}
| |||